Page 7 of 10
La polisèmia Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola… Continue Reading →
ortografia accentuació accent diacrític els diftongs la dièresi el guionet fonètica la vocal neutra les vocals o/u les grafies b/v les grafies r/rr les grafies m n i ny les grafies l-l·l, ll s/ss c/ç z la lletra h noms… Continue Reading →
L’article neutre LO El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació Lo només és adequat com a article… Continue Reading →
Definició Les paraules es poden agrupar en camps semàntics, que són grans conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència. Per exemple, el camp semàntic del mar… Continue Reading →
1. Deixar missatges Si vols deixar un encàrrec o fer saber un fet puntual a una persona del teu entorn i aquesta persona no hi és, li pots escriure una nota i deixar-la-hi en un lloc visible perquè la pugui… Continue Reading →
Locucions Les locucions són agrupacions fixes de mots que tenen el valor d’una sola paraula. Segons el valor gramatical de la locució, tenim: Locucions nominals el darrer mot del credo (equival a un substantiu) males llengües (equival a un substantiu)… Continue Reading →
Pronoms que no fan la funció de substituts Els verbs pronominals són verbs els pronoms dels quals no es refereixen a cap element de la frase, sinó que només serveixen per donar un nou significat al verb. Es conjuguen amb… Continue Reading →
Salvador Espriu va néixer l’any 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari, però la seva infantesa i la seva joventut van transcórrer entre Barcelona i Arenys de Mar. L’any 1930 va ingressar a la… Continue Reading →
Trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un… Continue Reading →
El verb és una paraula que expressa una acció (Els nens juguen a pilota), un un estat (L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte. Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format pel lexema o arrel, que… Continue Reading →
Definició – Les conjuncions són nexes que connecten oracions Va entrar i va saludar a tothom. – De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria Són monedes d’or i argent – Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una… Continue Reading →
A continuació teniu 2 articles i un vídeo que parlen de la salut del català al segle XXI. Feu una llista dels temes que s’hi tracten i les opinions que s’hi expressen. Després, organitzeu un debat a l’aula sobre algun… Continue Reading →
Vida i obra Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem. El 1176 assassinà el vescomte Ramon Folc (III) de Cardona i hagué de viure amagat, protegit pel vescomte Ramon II de Castellbò, i refugiar-se a Occitània, on… Continue Reading →
Models de conjugació regular i irregular Models de conjugació irregular 1. Les irregularitats verbals Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera… Continue Reading →
Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →
Definició Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient. Les interjeccions poden… Continue Reading →
Les interferències lingüístiques en el vocabulari propi de la llengua catalana s’anomenen, també, barbarismes. Els barbarismes són els mots manllevats o calcats d’una altra llengua sense tenir-ne necessitat. Així, per exemple, en català no tenim cap necessitat d’usar el mot castellà poste,… Continue Reading →
Sinònims: dues paraules diferents que tenen el mateix significat i, per, tant, són intercanviables en un mateix contexts. Antònims: dues paraules diferents que tenen un significat oposat o contrari. Els sinònims i els antònims han de tenir la mateixa categoria… Continue Reading →
Les preposicions són paraules invariables (tenen una única forma) que es fan servir per enllaçar una paraula (normalment un verb o un nom) amb el seu complement (que és el que va introduït per la preposició). Per exemple: jugar a… Continue Reading →
Definir una paraula o una expressió és explicar el seu significat. La definició ha de ser clara i útil i al més breu possible. caminar: Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre. Com es defineix una paraula Exemples Moltes… Continue Reading →
Autobiografia “Vaig néixer el dia 16 de maig del 1894. Pocs dies després era batejat a l’escola de Santa Madrona. […] En fer-me cristià, el capellà va dir-los als qui em duien: “Nat amb aigua obstinada, morirà en foc potser…”… Continue Reading →
Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona el 1860 en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil. «Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit, pro el sol hi era alegre.»… Continue Reading →
Cada número representa una lletra, sempre la mateixa, dins el mateix logogrif. És a dir, cal resoldre’ls per separat.
Les paraules compostes són aquelles que s’han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat. substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent verb torcar + substantiu… Continue Reading →
Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos). Paraula primitiva Paraules derivades trist trist-esa en-trist-ir trist-ament adjectiu nom verb adverbi 1. Els… Continue Reading →
Definició Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural). El nom és… Continue Reading →
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La… Continue Reading →
Tot i que amb català tenim noms i adjectius acabats en -o (ferro, suro, totxo, gorro…), aquesta terminació és més abundant en castellà. Per això, hi ha moltes paraules castellanes amb -o final que corresponen a paraules catalanes sense aquesta… Continue Reading →
Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. També serveixen per donar consells. Característiques dels textos instructius Estructura ordenada per passos: sovint es presenta en… Continue Reading →
Una realitat plurilingüe Europa és una realitat multilingüe, és a dir, un continent on es parlen més de 50 llengües. El mapa que tens a continuació mostra bona part de les llengües europees. Les fronteres i les llengües Les fronteres… Continue Reading →
