Page 8 of 10
Les paraules presenten una estructura interna Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements: Parts de la paraula fornera Significat de cada… Continue Reading →
Les llengües al món De llengües, al món, n’hi ha moltes. Els lingüistes no s’arrisquen a donar una xifra exacta perquè asseguren que no totes les llengües que hi ha al món són conegudes, que la definició de llengua no… Continue Reading →
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins). Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adjectives from PauTB2 Característiques Les oracions subordinades adjectives s’anomenen també oracions adjectives de relatiu perquè sempre van introduïdes per un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, la qual, els quals, les quals, on). Serveixen per… Continue Reading →
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal. 1. Els pronoms relatius enllacen oracions i substitueixen un element… Continue Reading →
Els complements de nom (adjectius, SPrep, oracions de relatiu…) poden tenir un valor explicatiu o especificatiu. – El complement de nom té un valor especificatiu quan el necessitem per saber de què parlem. – Té un valor explicatiu quan ens dóna… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades adverbials per PauTB2 Funcions sintàctiques de les oracions subordinades adverbials (funció) Les oracions subordinades adverbials fan les mateixes funcions que un adverbi, és a dir, fan la funció de complement circumstancial. Causals o de causa o motiu: perquè, que, ja que, com… Continue Reading →
DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →
Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb: pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa. pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l. pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per… Continue Reading →
Font: Oracions subordinades substantives per PauTB2 Quan parlem de sintaxi sempre hem de pensar que hi ha dos nivells de conceptes que es combinen entre ells: la forma i la funció. Tipus d’oracions subordinades substantives (forma) Les oracions subordinades… Continue Reading →
Estructura de l’oració composta Tipus d’oracions compostes Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que: verb + que: conjunció –> oració substantiva nom + que: pronom relatiu –> oració adjectiva article / demostratiu + que:… Continue Reading →
L’anàlisi sintàctica en forma d’arbre és un mètode que serveix per descriure l’estructura d’una oració i les relacions que hi ha entre les diferents parts. El mètode consta de 3 nivells: 1r nivell: Descripció de les categories lèxiques (nom, adjectiu,… Continue Reading →
No totes les paraules i expressions sinònimes són igualment vàlides en totes les situacions, sinó que l’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o context en què es produeix un text. Les diferents maneres d’expressar-nos s’anomenen registres… Continue Reading →
Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació: diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius: Informar: explicar què passa al món. Formar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials,… Continue Reading →
Pautes per a l’exposició oral d’un tema L’exposició oral d’un treball en públic té com a objectiu fonamental transmetre i fer entendre una sèrie de fets i conceptes que l’autor del treball ha descobert i ha estudiat a través de… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que sovint s’ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències. Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d’organització… Continue Reading →
L’adverbi és una paraula invariable o bé una locució que té com a funció bàsica modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Per exemple: Formes simples Locucions adverbials Jo he aguantat pacientment. Arriben pretendents rics de tot arreu…. Continue Reading →
19/06/2012: MOR EMILI TEIXIDOR (1933-2012) Emili Teixidor era llicenciat en magisteri i va exercir de mestre a Osona. El 1958 es trasllada a Barcelona. Estudia les titulacions de dret, filosofia i lletres i periodisme. Comença la seva carrera literària a… Continue Reading →
El Diccionari General de la Llengua (DIEC2) recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què… Continue Reading →
Les figures retòriques Les figures retòriques són els recursos expressius que utilitza un autor amb l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Aquests recursos poden afectar els sons (recursos fonètics), l’estructura i l’ordre dels elements de… Continue Reading →
El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa. Un poema pot estar format per composicions d’una estrofa o més estrofes. “Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la… Continue Reading →
Definició Els pronoms són paraules variables que no tenen un significat permanent, sinó ocasional, ja que la seva funció bàsica és la de referir-se a un element que ja és conegut pel context lingüístic o bé per la situació comunicativa… Continue Reading →
Conte, comte i compte són tres substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Conte narració breu El conte de la Blancaneus és molt trist. S’ha llegit tots els contes de Mercè Rodoreda. Comte Comtessa home… Continue Reading →
Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE. La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer. Particularitats: 1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT. Les formes… Continue Reading →
Els verbs de la primera conjugació Els verbs de la primera conjugació tenen l’infinitiu acabat en –AR (saltar, menjar, ballar, estudiar…). La majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars. Es conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria… Continue Reading →
Mode indicatiu –> Expressa accions reals Temps present –> Els fets s’esdevenen en el moment en què es parla ARA jo canto perdo temo dormo serveixo tu cantes perds tems dorms serveixes ell / ella canta perd tem dorm serveix… Continue Reading →
S’anomena article contracte a la forma que pren l’article definit masculí, singular o plural, en contacte amb una de les preposicions a, de, per o per a. Casos en què l’article es contrau PREP+ART ARTICLES CONTRACTES EXEMPLES a + el a… Continue Reading →
Definició Una crítica és un escrit de caràcter generalment breu i concís en el qual s’emet un judici o es fa una valoració personal sobre una obra literària o sobre qualsevol manifestació cultural i artística. Les qualitats més importants per… Continue Reading →
Explicació de la dièresi a través de vídeos Per què serveix la dièresi? 1. Marca que s’ha de pronunciar la U en el mots que contenen qüe qüi, güe güi Casos Exemples Plurals i derivats dels mots acabats en -qua i -gua -qua:… Continue Reading →
