Les paraules presenten una estructura interna
Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes.
Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements:
| Parts de la paraula fornera | Significat de cada part | Tipus de morfemes |
| 1. forn 2. -er- 3. -a |
1. lloc tancat que serveix per coure a altes temperatures 2. persona que treballa 3. gènere femení |
1. morfema lèxic (base lèxica, lexema o arrel) 2. morfema derivatiu (afix) 3. morfema flexiu (marca flexiva, terminació o desinència) |
Les paraules estan formades per morfemes, cadascun dels quals aporta una unitat mínima de significació. Totes les paraules estan formades com a mínim per un morfema lèxic. Això vol dir que no sempre hi trobarem morfemes derivatius o flexius.
Per exemple: mar, sol, vent, fred, calor, verd, blau són paraules formades per 1 sol morfema.
Les paraules que comparteixen el mateix morfema lèxic formen una família
Les paraules es poden agrupar en famílies.
Totes les paraules d’una família comparteixen una arrel comuna.
Dins d’una família de paraules n’hi podem trobar de categories diferents.
| Família de paraules de pas | mateixa arrel: pas- | pas (n.), passa (n.), passar (v.), passadís (n.), passador (n.), empassar (v.), repassar (v.)… |
| Família de paraules de tendre | mateixa arrel: tendr- | tendre (adj.), tendresa (n.), tendrament (adv.), entendrir (v.), entendridor (adj.)… |
El morfema lèxic és la part fixa o invariable de la paraula
Tanmateix, si analitzem diverses famílies de paraules, observarem que alguns morfemes lèxics experimenten petites variacions. Fixa’t en els casos següents:
| Morfema lèxic (arrel) |
Família de paraules (observa els canvis que es produeixen en l’arrel) |
| amic- | amic, amical, amigable |
| blav- | blau, blauet, blavor |
| pa(n)- | pa, panet, panera |
| boj- | boig, bogeria, embogir |
La derivació és un mecanisme de formació de paraules mitjançant morfemes derivatius
Per formar paraules d’una mateixa família fem servir els morfemes derivatius (anomenats també afixos), els qual poden ser de 2 tipus segons si s’afegeixen al davant o al darrere de l’arrel: els prefixos i els sufixos.
| Morfemes derivatius | Exemples | |
| Prefixos | són els morfemes derivatius que es col·loquen davant del morfema lèxicés a dir, al davant de l’arrel | descontent, infeliç, exportar, besnet, recaure. |
| Sufixos | són els morfemes derivatius que es col·loquen darrere del morfema lèxic, és a dir, al darrere de l’arrel. | muntanyenc, fregall, duríssim, xerraire, pinassa. |
.
La composició és un mecanisme de formació de paraules mitjançant l’adjunció de 2 morfemes lèxics
Les paraules formades per dues paraules simples s’anomenen paraules compostes.
Normalment les escrivim juntes, però de vegades s’escriuen separades per un guionet.
| Paraules compostes que s’escriuen juntes | celobert (cel + obert) paraigua (para + aigua) filferro (fil + ferro) compravenda (compra + venda) |
| Paraules compostes amb guionet: – quan la segona paraula comença per r, s, x – en els punts cardinals – en els números |
penya-segat, poca-solta busca-raons, pit-roig para-xocs, escura-xemeneies nord-est, sud-oest trenta-dos, vint-i-vuit |
| Paraules compostes formades a partir d’elements del grec i el llatí | biblioteca: biblio (llibres) + teca (dipòsit) geografia: geo (terra) + grafia (descripció) cardiograma: cardio (cor) + grama (descripció) criptograma: cripto (amagada) + grama (lletra) xenofòbia: xeno (estranger) + fòbia (que té aversió) oftalmologia: oftalmo (ull) + logia (saber, ciència) |
Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes que pot presentar una paraula
Els morfemes flexius indiquen el gènere i el nombre, també la persona i el temps en el cas dels verbs.
| En els noms, adjectius i determinants indiquen el gènere (masculí, femení) i el nombre (singular, plural) |
Formes del nom noi: noi, noia, nois, noies |
| Formes de l’adjectiu lleig: Lleig, lletja, lletjos, lletges |
|
| Formes del determinant aquest: aquest, aquesta, aquests, aquestes |
|
| En els verbs, indiquen la persona (1a, 2a, 3a), el nombre (singular, plural), el mode (indicatiu, subjuntiu), el temps (present, passat, futur) | Algunes formes del verb sentir: Sento, sents, sent sentim, sentiu, senten Sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien Sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran Sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin |
Per practicar
| Nodes 3 | 210 | 211 | 212 | 213 | 214 | 215 |
| 216 | 217 | 218 | ||||
| Altres | 1 | 2 | 3 |
Deixa un comentari