Les paraules presenten una estructura interna

Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes.

Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements:

Parts de la paraula fornera Significat de cada part Tipus de morfemes
1. forn

2. -er-
3. -a
1. lloc tancat que serveix per coure a altes temperatures
2. persona que treballa
3. gènere femení
1. morfema lèxic (base lèxica, lexema o arrel)
2. morfema derivatiu (afix)
3. morfema flexiu (marca flexiva, terminació o desinència)

 

Les paraules estan formades per morfemes, cadascun dels quals aporta una unitat mínima de significació. Totes les paraules estan formades com a mínim per un morfema lèxic. Això vol dir que no sempre hi trobarem morfemes derivatius o flexius.

Per exemple: mar, sol, vent, fred, calor, verd, blau són paraules formades per 1 sol morfema.

Les paraules que comparteixen el mateix morfema lèxic formen una família

Les paraules es poden agrupar en famílies.

Totes les paraules d’una família comparteixen una arrel comuna.

Dins d’una família de paraules n’hi podem trobar de categories diferents.

Família de paraules de pas mateixa arrel: pas- pas (n.), passa (n.), passar (v.), passadís (n.), passador (n.), empassar (v.), repassar (v.)…
Família de paraules de tendre mateixa arrel: tendr- tendre (adj.), tendresa (n.), tendrament (adv.), entendrir (v.), entendridor (adj.)…

 

 

El morfema lèxic és la part fixa o invariable de la paraula

Tanmateix, si analitzem diverses famílies de paraules, observarem que alguns morfemes lèxics experimenten petites variacions. Fixa’t en els casos següents:

Morfema lèxic
(arrel)
Família de paraules
(observa els canvis que es produeixen en l’arrel)
amic- amic, amical, amigable
blav- blau, blauet, blavor
pa(n)- pa, panet, panera
boj- boig, bogeria, embogir

 

La derivació és un mecanisme de formació de paraules mitjançant morfemes derivatius

Per formar paraules d’una mateixa família fem servir els morfemes derivatius (anomenats també afixos), els qual poden ser de 2 tipus segons si s’afegeixen al davant o al darrere de l’arrel: els prefixos i els sufixos.

Morfemes derivatius Exemples
Prefixos són els morfemes derivatius que es col·loquen davant del morfema lèxicés a dir, al davant de l’arrel descontent, infeliç,
exportar, besnet,
recaure.
Sufixos són els morfemes derivatius que es col·loquen darrere del morfema lèxic, és a dir, al darrere de l’arrel. muntanyenc, fregall,
duríssim, xerraire,
pinassa.

.

La composició és un mecanisme de formació de paraules mitjançant l’adjunció de 2 morfemes lèxics

Les paraules formades per dues paraules simples s’anomenen paraules compostes.

Normalment les escrivim juntes, però de vegades s’escriuen separades per un guionet.

Paraules compostes que s’escriuen juntes celobert (cel + obert)
paraigua (para + aigua)
filferro (fil + ferro)
compravenda (compra + venda)
Paraules compostes amb guionet:
– quan la segona paraula comença per r, s, x
– en els punts cardinals
– en els números
penya-segat, poca-solta
busca-raons, pit-roig
para-xocs, escura-xemeneies
nord-est, sud-oest
trenta-dos, vint-i-vuit
Paraules compostes formades a partir d’elements del grec i el llatí biblioteca: biblio (llibres) + teca (dipòsit)
geografia: geo (terra) + grafia (descripció)
cardiograma: cardio (cor) + grama (descripció)
criptograma: cripto (amagada) + grama (lletra)
xenofòbia: xeno (estranger) + fòbia (que té aversió)
oftalmologia: oftalmo (ull) + logia (saber, ciència)

 

Els morfemes flexius serveixen per fer les diferents formes que pot presentar una paraula

Els morfemes flexius indiquen el gènere i el nombre, també la persona i el temps en el cas dels verbs.

En els noms, adjectius i determinants
indiquen el gènere (masculí, femení) i el nombre (singular, plural)
Formes del nom noi:
noi, noia, nois, noies
Formes de l’adjectiu lleig:
Lleig, lletja, lletjos, lletges
Formes del determinant aquest:
aquest, aquesta, aquestsaquestes
En els verbs, indiquen la persona (1a, 2a, 3a), el nombre (singular, plural), el mode (indicatiu, subjuntiu), el temps (present, passat, futur) Algunes formes del verb sentir:
Sento, sents, sent sentim, sentiu, senten
Sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien
Sentiré, sentiràs, sentirà, sentirem, sentireu, sentiran
Sentís, sentissis, sentís, sentíssim, sentíssiu, sentissin

 

Per practicar

 

Nodes 3 210 211 212 213 214 215
216 217 218
Altres 1 2 3