Tag gramàtica
La paraula apòcope prové del grec apokope que significa suprimir, tallar. El verb apocopar significa fer ús de l’apòcope (supressió d’algun so al final de la paraula). Les apòcopes consisteixen en l’eliminació d’una o més síl·labes o sons àtons al… Continue Reading →
Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural. Formen part de la categoria dels determinants. Se situen sempre davant del nom. Són paraules variables (tenen gènere i nombre). Concorden amb el nom en gènere i nombre. L’article definit Masculí… Continue Reading →
Exercicis basats en el text de Filemon i Baucis i elaborats pels alumnes de 2n d’ESO.
El mode subjuntiu El mode subjuntiu expressa coses hipotètiques, no segures i desitjables. Serveix per expressar desitjos, dubtes, incertesa, temor, possibilitat, voluntat o altres idees semblants. El mode subjuntiu conté els temps verbals següents temps: Temps simples: present i imperfet Temps compostos: perfet i plusquamperfet El subjuntiu apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció… Continue Reading →
Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor, ja que prop d’ell tot sol jo m’hi hauria trobat? Hauria sabut quan em vol el vostre voler, tement, fiant tot a l’esdevenidor. Ausiàs March El condicional perfet és un… Continue Reading →
Utilitzem el passat anterior per expressar una acció passada immediatament anterior a una altra acció també passada. El gos no va parar de fer clapits fins que no van haver arribat els seus amos. (acció passada) (acció passada immediatament anterior) … Continue Reading →
Definició Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la intenció amb què ens comuniquem. Així, per exemple, una mateixa idea, “Maria-dormir”, pot ser expressada amb formes diferents: Com una afirmació: La Maria… Continue Reading →
Activitats de gramàtica i ús de la llengua del llibre Nodes 4 Unitat 1 126 127 129 139 140 141 143 144 Unitat 2 216 218 220 221 222 223 227 228 231 233 235 242 243 245 Pronoms febles… Continue Reading →
L’article neutre LO El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació Lo només és adequat com a article… Continue Reading →
El verb és una paraula que expressa una acció (Els nens juguen a pilota), un un estat (L’ambient està carregat.) o un procés (El cadell ha crescut) del subjecte. Morfològicament: el verb és una classe flexiva i té uns morfemes propis. Un verb està format pel lexema o arrel, que… Continue Reading →
Definició – Les conjuncions són nexes que connecten oracions Va entrar i va saludar a tothom. – De vegades, enllacen paraules o sintagmes de la mateixa categoria Són monedes d’or i argent – Quan la conjunció que apareix juntament amb un adverbi o una… Continue Reading →
Definició Les interjeccions són paraules o locucions invariables, característiques de la llengua oral i del registre col·loquial, que expressen l’actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l’oient. Les interjeccions poden… Continue Reading →
Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos). Paraula primitiva Paraules derivades trist trist-esa en-trist-ir trist-ament adjectiu nom verb adverbi Els morfemes… Continue Reading →
Definició Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat). Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural). El nom és… Continue Reading →
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La… Continue Reading →
El determinant és una paraula que va davant del nom per presentar-lo (un llibre), identificar-lo (aquesta jaqueta) o quantificar-lo (quatre ratolins). Des d’un punt de vista sintàctic, els determinants funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i… Continue Reading →
Ordre de col·locació dels pronoms febles quan es combinen entre ells Sovint en una expressió es combina més d’un pronom. L’ordre que cal seguir en la col·locació dels pronoms febles és el següent: reflexiu / 2a persona / 1a persona / CI / CD… Continue Reading →
Funcions sintàctiques dins de l’oració Subjecte (S) Predicat (P) Funcions sintàctiques dins del SN Complement del nom (CN) Un SN és un conjunt de paraules que té com a nucli un nom, que és un element essencial i necessari. Els… Continue Reading →
El complement circumstancial (CC) és el complement del verb que expressa una circumstància de l’acció verbal; és a dir, expressa el lloc, el temps, la manera, la companyia, l’instrument, la quantitat, la causa, la finalitat, etc. Tipus de complements circumstancials… Continue Reading →
Els pronoms personals febles són paraules de significat variable que serveixen per evitar la repetició d’un nom o d’un sintagma nominal que ja ha aparegut en una oració anterior. Al jardí hi ha un gat [nom] que miola. No el… Continue Reading →
5. HABILITACIÓ L’habilitació és un procés que atribueix funcions noves a un mot sense canviar-ne la forma. Generalment es tracta d’un canvi de categoria gramatical que comporta un canvi de significat. a. Substantius habilitats com a adjectius: “color taronja”, “un… Continue Reading →
