Category Evitem confusions
Sobrenoms de persones En els sobrenoms, renoms, motius, àlies, malnoms i pseudònims s’escriuen amb majúscula inicial tots els noms i altres elements, llevat dels articles i les preposicions que els componen. Només es recomana que la inicial de l’article s’escrigui amb… Continue Reading →
Tan o tant? TAN TANT Indica la quantitat d’un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial És invariable En castellà és tan No siguis tan pessimista. Ho ha fet tan malament que ha hagut de repetir-ho. Si vas tan de pressa no podré seguir-te…. Continue Reading →
quan o quant? QUAN QUANT Fa referència al temps És invariable Es pot substituir per “en quin moment”, “a quina hora”, “quin dia”, etc. En castellà és cuando Quan (el dia que) vinguis escoltarem el CD. No m’ha dit quan… Continue Reading →
Noms propis de persones i sobrenoms Juli Cèsar Jordi de Sant Jordi Angela Merkel Isabel II d’Anglaterra Sobrenoms Alexandre el Gran Alexandre Magne, Alexandre III de Macedònia, rei de Macedònia Alfons el Benigne el Papa Luna, Benet XIII Martí I l’Humà Joan… Continue Reading →
Hi ha mots, construccions i frases fetes castellanes que no tenen una correspondència exacta en català. A continuació hi ha un petit glossari d’expressions amb propostes de traducció on s’intenta defugir de l’equivalència culta i genèrica i el calc. A… Continue Reading →
Els falsos amics són les paraules de llengües diferents que, tot i assemblar-se, tenen significats allunyats. Per exemple, en castellà bordar significa adornar una tela amb passades consecutives d’agulla. També s’utilitza en el sentit d’executar alguna feina amb una gran perfecció…. Continue Reading →
Doncs És una conjunció que indica conseqüència o conclusió d’allò que s’ha dit abans. És equivalent a per tant. L’ús de la conjunció doncs per indicar causa, no és correcte. En aquests casos, cal utilitzar conjuncions causals, com perquè, ja que, atès… Continue Reading →
Sinó Sinó és una conjunció adversativa 1. Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat. No agafis el paraigua, sinó la capelina. No li ha dit que marxés, sinó que es quedés. 2. En oracions negatives introdueix un element… Continue Reading →
L’article neutre LO El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació Lo només és adequat com a article… Continue Reading →
Les interferències lingüístiques en el vocabulari propi de la llengua catalana s’anomenen, també, barbarismes. Els barbarismes són els mots manllevats o calcats d’una altra llengua sense tenir-ne necessitat. Així, per exemple, en català no tenim cap necessitat d’usar el mot castellà poste,… Continue Reading →
L’ús dels verbs ser i estar genera alguns dubtes, sobretot a l’hora d’expressar ubicació. Usos del verb ser Usos del verb estar Per indicar lloc (puntual) On són les claus. En Pere és a classe. La policia és al costat… Continue Reading →
Tot i que amb català tenim noms i adjectius acabats en -o (ferro, suro, totxo, gorro…), aquesta terminació és més abundant en castellà. Per això, hi ha moltes paraules castellanes amb -o final que corresponen a paraules catalanes sense aquesta… Continue Reading →
DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →
Conte, comte i compte són tres substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Conte narració breu El conte de la Blancaneus és molt trist. S’ha llegit tots els contes de Mercè Rodoreda. Comte Comtessa home… Continue Reading →
Diferència entre que i què QUÈ 1. Pronom relatiu precedit de preposició feble (equival a el qual, la qual, els quals, les quals…) Aquest és el cotxe de què et parlo. 2. Pronom interrogatiu, precedit o no de preposició (es… Continue Reading →
Apretar és correcte? El verb apretar en català és incorrecte. És un castellanisme i en català hem de fer servir diverses paraules segons el context. Aquí teniu algunes equivalències: INCORRECTE CORRECTE apretar botons o interruptors apretar l’accelerador apretar un cargol apretar una persona apretar el cinturó aquesta… Continue Reading →
Per què – És la combinació de la preposició per + què (relatiu o interrogatiu) – S’usa en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc. Escrivim per què quan es pot substituir per Exemples per quina… Continue Reading →
“Lo” en construccions amb valor abstractiu o generalitzador En català no disposem d’un article neutre específic com el castellà per indicar la condició d’abstracte o inconcret, sinó que disposem d’altres construccions que ens permeten expressar conceptes generals o abstractes sense haver de recórrer… Continue Reading →
