Category Ortografia
La paraula apòcope prové del grec apokope que significa suprimir, tallar. El verb apocopar significa fer ús de l’apòcope (supressió d’algun so al final de la paraula). Les apòcopes consisteixen en l’eliminació d’una o més síl·labes o sons àtons al… Continue Reading →
Cas general Els articles definits el i la, s’apostrofen davant de mots començats amb vocal o hac: l’avi l’àliga l’ànima l’illa l’ull l’orgull l’essència l’home l’hora l’hidroavió l’hidrogen l’himne l’ Davant dels numerals S’apostrofen No s’apostrofen l’u l’onze l’1 l’11 l’onzè la una… Continue Reading →
En aquesta fitxa estudiarem els usos principals dels signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana. Signes Funcions textuals Aspectes gràfics i exemples . El punt final marca l’acabament d’un text. No s’utilitza el punt al final d’un… Continue Reading →
1. Els usos de la coma La coma és el signe de puntuació que indica una pausa menor; per tant, la seva funció és separar diversos elements que formen part d’una mateixa unitat oracional. 1. Vocatiu: nom o expressió amb què cridem l’atenció d’una persona El nom… Continue Reading →
Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →
Els verbs cabre i saber són especials: presenten -gu- al present de subjuntiu i a l’imperatiu però no a l’imperfet de subjuntiu. Present de subjuntiu Imperfet de sunjuntiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu sàpiga sàpigues sèpiga sapiguem sapigueu sàpiguen sabés sabessis sabés sabéssim… Continue Reading →
Verbs en -èixer i -éixer Els verbs acabats en –èixer i –éixer es conjuguen seguint el model del verb conèixer o el verb créixer. Model de conèixer Els verbs conèixer, aparèixer i derivats són verbs velars, això vol dir que els temps de… Continue Reading →
Verb treure El verb treure presenta diverses formes irregulars: a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu–… Continue Reading →
Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent: a) Presenten tres formes en l’arrel i… Continue Reading →
