Verb tenir
El verb tenir presenta diverses formes irregulars:
a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut…
b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una –d- al final del radical: tindré, tindria…
c) Algunes formes presenten una –e– tònica en la terminació (com els verbs de la segona conjugació): tingué, tingués, tinguem…
Verb venir
El verb venir (en alguns parlars, vindre) es conjuga com tenir amb algunes petites diferències:
a) Ortografia: en el present d’indicatiu, les formes tu véns i ells vénen duen accent diacrític per distingir-les de les formes del verb vendre (tu vens, ells venen). En canvi, la tercera persona no du accent diacrític (ell ve).
b) En l’imperatiu, les segones persones són vine (tu), veniu (vosaltres).
c) Ortografia: vine (imperatiu) s’escriu amb -e final igual com corre, obre, omple.
| Indicatiu | |||||
| Present | Imperfet | Passat simple | Futur | Condicional | |
| vinc véns ve venim veniu vénen |
venia venies venia veníem veníeu venien |
vinguí vingueres vingué vinguérem vinguéreu vingueren |
vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran |
vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien |
|
| Subjuntiu | Present | Imperfet | Imperatiu | ||
| vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin |
vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin |
vine (tu) vingui (vostè) vinguem (nosaltres) veniu (vos.) vinguin (vostès) |
|||
| Gerundi | venint | Participi | vingut |
Verb dir
El verb dir presenta diverses formes irregulars:
a) Incorpora una -u– en algunes formes: dius, diu, diuen.
b) Canvia la –i– del radical per una -e- en l’imperfet d’indicatiu: deia, deies…
c) Totes les formes de l’imperatiu tenen l’arrel amb so velar: digues, digueu…
| Indicatiu | |||||
| Present | Imperfet | Passat simple | Futur | Condicional | |
| dic dius diu diem dieu diuen |
deia deies deia dèiem dèieu deien |
diguí digueres digué diguérem diguéreu digueren |
diré diràs dirà direm direu diran |
diria diries diria diríem diríeu dirien |
|
| Subjuntiu | Present | Imperfet | Imperatiu | ||
| diria diries diria diríem diríeu dirien |
digués diguessis digués diguéssim diguéssiu diguessin |
digues (tu) digui (vostè) diguem (nosaltres) digueu (vos.) diguin (vostès) |
|||
| Gerundi | dient | Participi | dit |
Verb dur
El verb dur es conjuga com dir amb algunes petites diferències:
| Indicatiu | |||||
| Present | Imperfet | Passat simple | Futur | Condicional | |
| duc dus / duus du / duu duem dueu duen |
duia duies duia dúiem dúieu duien |
duguí dugueres dugué duguérem duguéreu dugueren |
duré duràs durà durem dureu duran |
duria duries duria duríem duríeu durien |
|
| Subjuntiu | Present | Imperfet | Imperatiu | ||
| dugui duguis dugui duguem dugueu duguin |
dugués duguessis dugués duguéssim duguéssiu duguessin |
du / duu dugui duguem dueu duguin |
|||
| Gerundi | duent | Participi | dut |
Per practicar
| Itineraris d’aprenentage | 37 | 38 | 39 |
Deixa un comentari