Verb tenir

El verb tenir presenta diverses formes irregulars:

a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tinguéstingut…

b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una –d- al final del radical: tindré, tindria…

c) Algunes formes presenten una –e– tònica en la terminació (com els verbs de la segona conjugació): tingué, tingués, tinguem…

Verb venir

El verb venir (en alguns parlars, vindre) es conjuga com tenir amb algunes petites diferències:

a) Ortografia: en el present d’indicatiu, les formes tu véns i ells vénen duen accent diacrític per distingir-les de les formes del verb vendre (tu vens, ells venen). En canvi, la tercera persona no du accent diacrític (ell ve).

b) En l’imperatiu, les segones persones són vine (tu), veniu (vosaltres).

c) Ortografia: vine (imperatiu) s’escriu amb -e final igual com corre, obre, omple.

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
vinc
véns
ve
venim
veniu
vénen
venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran
vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
vingui
vinguis
vingui
vinguem
vingueu
vinguin
vingués
vinguessis
vingués
vinguéssim
vinguéssiu
vinguessin
vine (tu)
vingui (vostè)
vinguem (nosaltres)
veniu (vos.)
vinguin (vostès)
Gerundi venint Participi vingut

Verb dir

El verb dir presenta diverses formes irregulars:

a) Incorpora una -u– en algunes formes: dius, diu, diuen.

b) Canvia la –i– del radical per una -e- en l’imperfet d’indicatiu: deia, deies…

c) Totes les formes de l’imperatiu tenen l’arrel amb so velar: digues, digueu…

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen
deia
deies
deia
dèiem
dèieu
deien
diguí
digueres
digué
diguérem
diguéreu
digueren
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
digui
diguis
digui
diguem
digueu
diguin
digués
diguessis
digués
diguéssim
diguéssiu
diguessin
digues (tu)
digui (vostè)
diguem (nosaltres)
digueu (vos.)
diguin (vostès)
Gerundi dient Participi dit

Verb dur

El verb dur es conjuga com dir amb algunes petites diferències:

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
duc
dus / duus
du / duu
duem
dueu
duen
duia
duies
duia
dúiem
dúieu
duien
duguí
dugueres
dugué
duguérem
duguéreu
dugueren
duré
duràs
durà
durem
dureu
duran
duria
duries
duria
duríem
duríeu
durien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
dugui
duguis
dugui
duguem
dugueu
duguin
dugués
duguessis
dugués
duguéssim
duguéssiu
duguessin
du / duu
dugui
duguem
dueu
duguin
Gerundi duent Participi dut

 

Frases fetes amb tenir

tenir cara i ulls tenir bon ull tenir el coll avall
tenir cops amagats tenir corretja tenir cua de palla
tenir dos dits de front tenir la vista als dits tenir el pap ple
tenir fums tenir un os a l’esquena no tenir cor de
no tenir nom no tenir pèls a la llengua no tenir sang a les venes
no tenir un clau no tenir un pèl de… no tenir on caure mort

Per practicar

Itineraris d’aprenentage 37 38 39