Escolta la cançó de Raimon amb lletra de Salvador Espriu i observa quina expressió es repeteix al final de cada estrofa.
Formes verbals compostes
Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes verbals compostes. Aquestes formes es construeixen per mitjà del verb auxiliar haver i el participi del verb conjugat (mirat, escrit, perdut…).
El verb auxiliar té la funció d’assignar les categories de temps, aspecte, mode, persona i nombre al verb, i el participi, de dotar-lo de contingut lèxic.
Perfet d’indicatiu
Diem que un temps és perfet quan ens referim a una acció acabada i anterior a una altra que prenem com a punt de referència:
Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana.
(situació anterior) (punt de referència)
Utilitzem el perfet d’indicatiu per referir-nos a una acció acabada que situem dins un període de temps que arriba fins al present (Aquest matí he esmorzat molt i ara no tinc gaire gana). També fem servir el temps perfet per expressar el resultat actual d’una acció que s’ha iniciat anteriorment (D’un temps ençà, els costums socials han canviat molt).
El perfet d’indicatiu es forma amb el present d’indicatiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga:
| cantar | perdre | dormir |
| he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat |
he perdut has perdut ha perdut hem perdut heu perdut han perdut |
he dormit has dormit ha dormit hem dormit heu dormit han dormit |
Per practicar
| Nodes 2 | 147 | 148 | 149 |
|
Copia aquest text i canvia les formes verbals necessàries de manera que expressin un passat recent. Ràpid i silenciós com una ombra, va travessar el campament adormit i s’endinsà rabent al bosc. A mesura que s’atansava al crit, alentia el pas i avançava amb cautela. De sobte, enmig d’una clariana, va veure un llop, llarg, gris i magre, que estava plantat a la gatzoneta, amb el cos ben dret i el musell apuntant al cel. Tot i que Buck no havia fet gens de soroll, el llop el va olorar i va parar de fer udols. Buck va avançar a gambades lentes, amb el cos molt arronsat, la cua alta i les orelles dretes, a punt de fer un bot. No obstant això, la seva actitud demostrava el desig de fer-se amic del llop. Però la fera, en veure’l, va fugir de pressa. Buck el va seguir frenètic, fent grans bots per atrapar-lo. Corregueren molta estona, gairebé frec a frec. Finalment, el llop es va ficar per un camí sense sortida i, quan es va veure acorralat, es va girar de cara fent petar les dents en una contínua i ràpida successió de dentegades. |
Deixa un comentari