Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions:

Una acció que és anterior a una altra acció passada:
Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia començat (acció anterior).
Una acció que és anterior a un moment puntual del passat:
A les quatre de la matinada (moment puntual), els meus pares encara no havien arribat a casa (acció anterior).
Una acció que pertany a un passat més o menys llunyà, que ja forma part de la història:
 L’Emma i la Griselda havien anat a la mateixa escola (acció llunyana).
El plusquamperfet s’usa quan reproduïm en estil indirecte les paraules que una persona diu en temps perfet:
La meva àvia diu que, de jove, havia tingut molts pretendents.

 

El plusquamperfet d’indicatiu es forma amb l‘imperfet d’indicatiu del verb haver i el participi del verb que es conjuga:

cantar aprerdre tenir
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havíem cantat
havíeu cantat
havien cantat
havia après
havies après
havia après
havíem après
havíeu après
havien après
havia tingut
havies tingut
havia tingut
havíem tingut
havíeu tingut
havien tingut

Fixa’t que les formes del verb haver de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb ve baixa perquè presenta una u en l’arrel d’altres formes: hau, haureu, hauria, hauríem…

Escolta la cançó “Paraules d’amor” de Joan Manuel Serrat i identifica en quin moment s’usa el plusquamperfet d’indicatiu.

Lletra de la cançó


Per practicar

Nodes 2 241 242 243 244
Print Friendly, PDF & Email