Tag conjugació verbal

Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →

Verbs en -èixer i -éixer Els verbs acabats en –èixer i –éixer es conjuguen seguint el model del verb conèixer o el verb créixer. Model de conèixer Els verbs conèixer, aparèixer i derivats són verbs velars, això vol dir que els temps de… Continue Reading →

Verb treure El verb treure presenta diverses formes irregulars: a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu–… Continue Reading →

Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent: a) Presenten tres formes en l’arrel i… Continue Reading →

Els verbs acabats en –er formen part de la segona conjugació. La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars; és a dir, quan els conjuguem, fem servir diferents variants de l’arrel (o radical). Els verbs ser i fer són els més irregulars. El verb ser o ésser… Continue Reading →

Verbs irregulars de la 1a conjugació Els verbs acabats en –ar formen part de la primera conjugació. Aquesta conjugació agrupa el 80% dels verbs catalans i és la que presenta més verbs regulars. Els únics verbs irregulars són anar i estar…. Continue Reading →

Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure comparteixen moltes de les variants irregulars del verb creure o del verb beure. Fixa’t que podem obtenir les variants irregulars a partir de les formes del present d’indicatiu. Verb caure El verb… Continue Reading →