Category Conjugació verbal
Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →
Els verbs cabre i saber són especials: presenten -gu- al present de subjuntiu i a l’imperatiu però no a l’imperfet de subjuntiu. Present de subjuntiu Imperfet de sunjuntiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu sàpiga sàpigues sèpiga sapiguem sapigueu sàpiguen sabés sabessis sabés sabéssim… Continue Reading →
Verbs en -èixer i -éixer Els verbs acabats en –èixer i –éixer es conjuguen seguint el model del verb conèixer o el verb créixer. Model de conèixer Els verbs conèixer, aparèixer i derivats són verbs velars, això vol dir que els temps de… Continue Reading →
Verb treure El verb treure presenta diverses formes irregulars: a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu–… Continue Reading →
Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent: a) Presenten tres formes en l’arrel i… Continue Reading →
Els verbs acabats en –er formen part de la segona conjugació. La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars; és a dir, quan els conjuguem, fem servir diferents variants de l’arrel (o radical). Els verbs ser i fer són els més irregulars. El verb ser o ésser… Continue Reading →
Verbs irregulars de la 1a conjugació Els verbs acabats en –ar formen part de la primera conjugació. Aquesta conjugació agrupa el 80% dels verbs catalans i és la que presenta més verbs regulars. Els únics verbs irregulars són anar i estar…. Continue Reading →
Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure comparteixen moltes de les variants irregulars del verb creure o del verb beure. Fixa’t que podem obtenir les variants irregulars a partir de les formes del present d’indicatiu. Verb caure El verb… Continue Reading →
Unitat 1 Els únics verbs irregulars de la primera conjugació són anar o anar-se’n i estar. Aquests verbs presenten les principals irregularitats en les formes de l’imperatiu: vés / vés-te’n estigues (tu) vagi / vagi-se’n estigui (vostè) anem / anem-nos-en estiguem… Continue Reading →
Models de conjugació regular i irregular Models de conjugació irregular 1. Les irregularitats verbals Els verbs regulars són aquells que es conjuguen d’acord amb el verb model de la conjugació corresponent: cantar (primera conjugació), témer i perdre (segona conjugació), dormir i servir (tercera… Continue Reading →
Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE. La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer. Particularitats: 1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT. Les formes… Continue Reading →
La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en –AR) són regulars. FanEs conjuguen com cantar o treballar. Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les mateixes terminacions, cal tenir… Continue Reading →
