Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.

La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com témer.

Particularitats:

1. En català la normativa no accepta cap infinitiu ni cap gerundi acabat en -GUER / -GUENT.
Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.

2. Hi ha alguns participis de verbs de la 2a conjugació que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…

3. pondre —postala posta dels ous, la posta de sol
posar —posada:  la posada a punt

4. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

Irregularitats

Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats:

Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)

En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona  del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):

Aprèn————————Apreneu
Aprengui———————Aprenguin  ——————————–Aprenguem

Exemples: verbs velars. Vegeu el verb conèixer

Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:

– cebre –> concebre, percebre…
– batre –> combatre, rebatre…
– córrer –> recórrer, concórrer, incórrer…
– rompre –> interrompre, correompre…

El problema en aquests verbs és que de vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)

En els verbs regulars la 1a i la 2a persones del plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu són iguals:

Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
CANTAR 1a cantem
2a canteu
1a cantem
2a canteu
1a cantem
2a canteu
TÉMER 1a temem
2a temeu
1a temem2a temeu 1a temem
2a temeu
DORMIR 1a dormim
2a dormiu
1a dormim
2a dormiu
1a dormim
2a dormiu

En canvi, en els verbs velars no coincideixen.

Present indicatiu Present subjuntiu Imperatiu
PRENDRE 1a prenem
2a preneu
1a prenguem
2a prengueu
1a prenguem
2a preneu
PODER 1a podem
2a podeu
1a puguem
2a pugueu
1a puguem
2a pugueu

En els verbs velars la formació de l’imperatiu sol originar força dubtes sobretot en les formes del plural. Recordeu que la primera i la tercera persones del singular sempre tenen l’arrel velar (com en el present de subjuntiu), mentre que la segona del singular i del plural normalment no tenen l’arrel velaritzada.

pugues
pugui
puguem
pugueu
puguin
pren
prengui
prenguem
preneu
prenguin

Recordeu que els verbs següents formen amb l’arrel velar tots l’imperatiu: estar, saber, voler, poder, dir i ser. El verb tenir admet les dues formes: té, tingues / teniu, tingueu.

Print Friendly, PDF & Email