Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Category Ortografia

Lletra h

La hac i la ela geminada només s’ecriuen per raons històriques, ja que la primera no es pronuncia i la segona pràcticament es pronuncia igual que la ela simple. Per això, per saber quan s’ha d’escriure aquestes lletres cal memoritzar… Continue Reading →

Lletres g/j, x/ix i tx/ig

HI VAIG, ALLÀ BAIX? En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada. Amb les lletres g i j representem… Continue Reading →

Lletres s, ss, c, ç, z

Amb les lletres s i z representem el so de la essa sonora i amb les lletres s, ss, c i ç representem el so de la essa sorda. La essa sonora es pronuncia fent vibrar les cordes vocals (casa,… Continue Reading →

Lletres p/b, t/d i c/g

Observa atentament la pronúncia d’aquests sons a final de paraula: esquerp superb set fred arc llarg Normes d’ortografia A final de paraula Darrere d’una vocal tònica, s’escriuen les oclusives sordes: p, t, c: llop, humit, amic Excepcions – adob, club, cub, tub,… Continue Reading →

Lletres b i v

El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de síl·laba dins el mot, es pot representar amb b (bé, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es… Continue Reading →

Lletra r i rr

Escrivim R 1. A començament de mot ratolí, ruïna, riu, rei, roca 2. Després de consonant somriure, enrabiat, poltre, primavera, cresta, trineu 3. En mots començats amb prefix (auto-) autoretrat, (contra-) contrarestar, (pre-) preromà, (ultra-) ultraràpid 4. Els mots compostos en… Continue Reading →

Lletres m, n i mp

Tot i que aquestes grafies no presenten gaires dificultats ortogràfiques, cal fer algunes consideracions, ja que en la pronúncia els sons m i n es confonen en algunes posicions. Ortografia de la lletra M ESCRIVIM ‘M’ EXEMPLES EXCEPCIONS Davant de… Continue Reading →

La l·l (ela geminada)

La ela geminada és un so originari del llatí representat per dues eles separades per un punt volat (l·l). Hi ha força paraules que s’escriuen amb aquesta grafia. Actualment la pronúncia ­habitual no marca d’una manera clara aquest so doble… Continue Reading →

que o què?

Diferència entre que i què QUÈ 1. Pronom relatiu precedit de preposició feble (equival a el qual, la qual, els quals, les quals…) Aquest és el cotxe de què et parlo. 2. Pronom interrogatiu, precedit o no de preposició (es… Continue Reading →

Signes de puntuació 3r

En la llengua escrita, com que no ens podem valer de l’entonació i el ritme propis de la parla, és fonamental que siguem primmirats amb els signes de puntuació. D’aquesta manera evitarem que els textos resultin ambigus. El punt (.) Pausa forta… Continue Reading →

Accent diacrític

 L’accent diacrític o diferenciador La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen. Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes… Continue Reading →

Apotrofació de l’article determinat

L’apòstrof és un signe gràfic consistent en una coma volada, que serveix per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres o l’afixació d’un pronom feble. S’apostrofen Exemples Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició… Continue Reading →

El guionet

El guionet és un signe gràfic, més curt que el guió. S’escriuen amb guionet Els pronoms febles que van darrere el verb en infinitiu, gerundi o imperatiu s’hi enllacen amb guionet excepte quan s’apostrofen. (vegeu també l’ortografia dels pronoms febles)… Continue Reading →

Les vocals a i e àtones

Noms i adjectius que s’escriuen amb A final 1. Els noms i adjectius femenins finestra oberta, llibreta polida, taronja amarga, butaca còmoda, poma agra, línia recta, ovella negra, mongeta tendra, passa llarga, pantera ràpida 2. Els noms i adjectius masculins… Continue Reading →

Newer posts »

© 2024 Aula de català — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑