HI VAIG, ALLÀ BAIX?

En aquesta escena hi ha diverses coses que acaben amb -ig (com maig), o amb -ix (com brioix). A veure si en trobes, com a mínim, vuit de cada.

Font: Cavall Fort, núm. 1204

Font: Cavall Fort, núm. 1204

Amb les lletres g i j representem un so sonor, i amb la lletra x i el dígraf ix representem un so sord. El so sonor es pronuncia fent vibrar les cordes vocals, com en els mots gel i joia. El so sord es pronuncia sense la vibració de les cordes vocals, com en els mots xarxa, caixa i peix.

És important pronunciar bé aquests sons, ja que ens permeten diferenciar aquests parells de paraules:

so sonor so sord
joc
gec
metge
xoc
xec
metxa

 

A final de paraula, els grups –tx i –ig representen el mateix so: es tracta d’un so sord compost o africat, com en els mots despatx i maig.

Tots els sons anteriors s’articulen a la zona del paladar; per això direm que són palatals.

Recorda que la lletra x rep el nom de xeix quan sona com xarxa. En canvi, rep el nom d’ics quan sona com exemple. D’altra banda, les lletres ix formen un dígraf (grup de dues lletres que representa un so) en aquells parlars que no pronuncien la i, per exemple, caixa. Aquí, aquest grup de dues lletres és tractat com a dígraf.

Ortografia de G / J

S’escriu g davant e, i geniva, girafa, rigidesa, imatge, monges
S’escriu j davant a, o, u jardiner, joventut, juguesca, pluja, pitjor, pujada, platja
Excepcions:
– Grups -jecc- i -ject-:
– El verb jeure i derivats:
– Noms d’origen bíblic:
Altres mots
injecció, objecte, projecció, projecte
jec, jeus, jeia…
Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem
jerarquia, jersei, jeroglífic, majestat
Alternança de  g/j
La norma anterior fa que hi hagi una alternança ortgràfica g/j en moltes famílies de paraules.
menjar, menja, menges, mengem, menjador,
barrejar, barreja, barreges, barregen, barrejo, barregi…
enveja, enveges, envejar, envegen, envejo, envegi…

Ortografia de X / IX

S’escriu x – a principi de paraula xàfec, xerrada, xiprer, xumet
– darrere consonant anxova, marxar
– darrere la vocal i guix, guixar, guixaire
– darrere el diftong au rauxa, disbauxa
S’escriu amb ix – darrere vocal caixa, reixa, coixa, cuixa, peix, (color) beix

Altres sons de la lletra X

El so compost sonor [gz]: exemple, exercici, examen, exèrcit
El so compost sord [ks]: explica, textos, taxi, fix, fixar, expressió
ALERTA: s’escriuen i es pronuncien amb -s- estrany, estranger

Ortografia de –tx / –ig  a final de paraula i derivats

-tx final –> família de paraules amb -tx-
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –tx en les paraules de les famílies que presenten –tx– enmig de paraula. despatx –> despatxat, despatxet
esquitx –> esquitxos, esquitxar
escabetx –> escabetxar, escabetxat
cartutx –> cartutxos, cartutxera
-ig final –> família de paraules amb -j- o -g-
El so compost o africat a final de paraula s’escriu amb –ig (darrere i només s’escriu –g) en les paraules de les famílies que presenten –j– o –g– enmig de paraula. passeig –> passejar, passegen
boig –> boja, bogeria
desig –> desitjar, desitgen
mig –> mitjana, mitgera

Excés i accés

Els substantius excés i accés es pronuncien igual en català oriental, malgrat que la grafia i el significat són diferents. Convé no confondre’ls quan els escrivim.

excés: Un excés és una cosa que sobrepassa un límit o una mesura establerts.

  • Podem parlar d’un excés de velocitat si ens excedim en la velocitat permesa legalment.
  • Diem que hi ha un excés d’estoc si n’hi ha més del que caldria.

accés:

  • Un accés pot ser un espai per on s’arriba (s’accedeix) a un lloc.
    L’accés al jardí és per la porta del darrere.
  • També pot ser el fet de tenir a l’abast, de poder aconseguir fàcilment, una cosa.
    Tothom té dret a l’accés de la informació.
  • I també pot ser una mena de sinònim de atac.
    Accés de tos, de pànic, de nostàlgia.

Embarbussaments

En Panxo va dir al Pinxo:
—Vols que et punxi amb un punxó?
I el Pinxo va dir al Panxo:
—Punxa’m però a la panxa, no.
Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat.
Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni!
Gens de gent té en general el gerent gens gentil amb la gent.

Per practicar

Nodes 2 324 325 326 327 328 329
330 331 332 333 348 349
350 351 352

 

liveworksheets.com 170
Dictats en línia Elemental B1 Intermedi B2

 






Activitat de síntesi

Agafa les paraules que consideris més difícils per tu i crea un núvol de paraules ben bonic.

  1. Utilitza aquest enllaç per fer-ho:  http://www.nubedepalabras.es/
  2. Quan acabis, envia la teva feina a l’adreça  annabalaguer@vedrunagracia.cat