L’article neutre LO
El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació
Lo només és adequat com a article masculí singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van comprar-lo).
| Lo amb significat abstracte | |
| incorrecte | correcte |
| *Lo cert és que no va venir. *Explica lo que vulguis. *Fes lo que et van demanar. *Lo bo del cas és que hi va anar*En lo referent a… *Lo més important és aprovar. *Lo que em molesta és el fum. |
La veritat és que no va venir. Explica el que vulguis. Fes les coses que et van demanar. El més bo del cas és que hi va anar. Quant a…, pel que fa a… El més important és aprovar. El que em molesta és el fum. |
| Podem utilitzar un substantiu que concreti l’abstracció, els pronoms indefinits això o allò o bé la forma el. | |
| Lo per expressar intensitat | |
| incorrecte | correcte |
| *No sabia lo grossos que eren. *Vine lo més aviat possible. |
No sabia com eren de grossos. Vine al més aviat possible. Vine tan aviat com puguis. |
| Podem utilitzar quantitatius i formes com que, si, quant, tant, tan, com… | |
| Lo en una frase feta o locució | |
| incorrecte | correcte |
| *per lo menys *per lo tant *per lo menos *per lo vist *per lo general *per lo qual *a lo millor *lo que faltava *de lo contrari *dóna lo mateix *lo que són les coses *a lo loco *de lo lindo |
almenys, si més no per tant almenys, si més no, ben bé pel que es veu, pel que sembla en general, generalment potser, segons, si per la qual cosa, i per això potser, segons com, si molt convé només faltava això si no, altrament tant és, tant me fa, tant se val Ves per on! a la babalà, de qualsevol manera d’allò més bé, molt bé |
| Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent. | |
Activitat: Seguint els models anteriors, tradueix del castellà al català aquestes frases.
a) Lo más difícil fue salir de la ciudad.
b) Lo más emocionante del viaje fue la expedición al desierto.
c) La restauración del cuadro ha quedado mejor de lo que esperábamos.
d) Sucedió lo que nos temíamos.
Els indefinits
Els determinants indefinits delimiten el nom i n’indiquen una idea imprecisa o incorrecta
| Cal evitar els castellanismes següents: | |
| incorrecte | correcte |
| *Algo *Els demés *Vàrios, vàries, varis *Fulano i mengano *tota Catalunya, *tota Barcelona *Tal i cual *Tal cual *Tal para cual *Treballar per a tercers |
una cosa, alguna cosa, res o quelcom els altres, tots els altres, la resta, els restants diversos, diverses en tal i en tal altre tot Catalunya, tot Barcelona tal i tal tal qual L’un per l’altre Treballar per altri |
- El plural de qualsevol i qualsevulla és qualssevol i qualssevulla
Els numerals
3.1. Cardinals: indiquen la quantitat exacta
- un i dos tenen masculí i femení: un, una, dos, dues
- Les desenes acaben en –a: cinquanta, seixanta setanta…
- Els vint duen la i entre guionets: vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres…
- Posem guionet entre desenes i unitats i entre unitats i centenes (D-U-C): trenta-set, dos-cents, cinc-cents
- Els mots milió, bilió, trilió… no s’escriuen amb l·l
- Quan es fan servir les desenes per expressar una època històrica, cal fer-ho en singular: Els feliços vint. Els anys vuitanta
3.2. Ordinals: indiquen l’ordre
- Quan s’expressen en xifres, l’abreujament es fa amb l’última lletra i sense punt: 1r, 1a, 2n, 2a, 3r, 3a, 4t, 4a
- A partir del cinquè, tots es formen afegint -è, -ena, -ens, -enes al cardinal: cinquè, 5è; cinquena, 5a; vint-i-unè, 21è; vint-i-unena, 21a; centè, 100è; centena, 100a; milè, 1000è; milena, 1000a.
- Formes cultes: quinta, sexta, sèptima, octava. S’utilitzen com a noms en l’àmbit musical. Un poema en octaves, però vuitena edició del llibre. Ser de la mateixa quinta o la quinta essència, però cursar cinquè de Farmàcia.
3.3. Partitius: indiquen les fraccions o parts
- Tenen la mateixa forma dels ordinals excepte MIG o meitat / TERÇ o tercera / QUART o quarter / DÈCIM/ CENTÈSIM/ MIL·LÈSIM/ MILIONÈSIM/ BILIONÈSIM
- Tenen gènere i nombre: TERÇ / TERÇOS/ TERÇA/ TERCES
- Sovint s’utilitzen les locucions la meitat de, una tercera part de: Un terç de pastís o la tercera part del pastís. La loció conté un cinquè d’essència de lavanda o una cinquena part.
- Les hores s’expressen a través dels quarts d’hora: un quart de, dos quarts de, tres quarts de. i dels mitjos quarts: un quart i mig, mig quart…
3.4. Multiplicatius: indiquen la multiplicitat o acumulació d’unitats
- DOBLE/ TRIPLE/ QUÀDRUPLE/ QUÍNTUPLE/ SÈXTUPLE/ SÈPTUPLE/ ÒCTUPLE / NÒNUPLE/ DÈCUPLE/ CÈNTUPLE.
- Els parts múltiples tenen nom propi: BESSONS (2 fills)/ TRIGÈMINS (3 fills)/ QUADRIGÈMINS (4 fills), BESSONS DE QUATRE o QUATRE BESSONS/ QUINTIGÈMINS (5 fills)/ SEXTIGÈMINS (6 fills)/ SEPTIGÈMINS (7 fills)
3.5. Col·lectius: indiquen els conjunts
- L’expressió “múltiple de dos” es fa amb el mot invariable doble, mentre que els següents es fa amb les terminacions -ple, -pla
- Expressen conjunts diversos: PARELL o parella, TRIO, QUARTET, DESENA, DOTZENA, VINTENA, CENTENA, MILER
- Els mots que expressen períodes d’anys sempre s’escriuen amb dues –nn-: bienni, trienni, QUADRIENNI, QUINQUENNI o llustre, SEXENNI, DECENNI, CENTENNI, MIL·LENNI
- Indiquen grups de mesos: BIMESTRE, TRIMESTRE, QUADRIMESTRE, SEMESTRE
4. Els quantitatius: expressen una quantitat imprecisa d’alguna cosa, sense concretar-la.
| bastant i bastants no tenen femení | Fa bastant calor Bastants hores |
| força, massa i prou són invariables, per tant, no tenen plural | força coses massa deures prou amics |
| El mot res, com a equivalent a alguna cosa, s’utilitza normalment en frases condicionals o interrogatives. | Si tens res (=alguna cosa) a dir, ara és el moment. Tens res (=alguna cosa) a dir? |
Els interrogatius i els exclamatius
| Cal evitar el castellanisme què que s’ha de substituir per quin, quina, quins, quines | |
| incorrecte | correcte |
| *Què llibre vols? *Què pàgina toca? *Que dia més dolent! |
Quin llibre vols? Quina pàgina toca?restants Quin dia més dolent! |
Per practicar
Deixa un comentari