Característiques
Les oracions subordinades adjectives s’anomenen també oracions adjectives de relatiu perquè sempre van introduïdes per un pronom relatiu (que, què, qui, el qual, la qual, els quals, les quals, on).
Serveixen per concentrar informació sobre un nom (antecedent del pronom relatiu) que es troba en l’oració principal. Fan les mateixes funcions que un adjectiu. La funció sintàctica és la de complement del nom.
El pronom relatiu (que fa de nexe) té un antecedent explícit que es troba a l’oració principal, just abans del pronom.
De fet, es tracta de dues oracions que s’insereixen l’una dins de l’altra. MIreu aquests exemples:
- L’alumne [antecedent] que s’ha matriculat aquesta setmana és ucraïnès.
- L’alumne s’ha matriculat aquesta setmana.
- L’alumne és ucraïnès.
- He vist la infermera [antecedent] que treballa amb la meva germana.
- He vist una infermera.
- Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
- La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva.
- La noia és amiga meva.
- Ahir parlaves amb la noia.
Tipus d’oracions subordinades adjectives (segons el significat)
Especificatives (o restrictives) Com el seu nom indica, especifiquen, concreten un aspecte dins d’un significat més ampli, determinen un subconjunt dins d’un conjunt. |
|
Explicatives Cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents. La el pronom relatiu que alterna amb el qual, la qual, els quals o les quals (en general, però, considerem preferible que). Afegeixen característiques complementàries a un nom. |
|