El poeta és l’arquitecte de les paraules. Quan construeix el poema, normalment, ho fa sobre una unitat anomenada estrofa. Un poema pot estar format per composicions d’una estrofa o més estrofes.

“Llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està feta d’imaginació.” 
N. H.Kleinbaum, El club dels poetes morts
La fageda d’en Jordà, de Joan Maragall


Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Cançó de pluja, de Josep M. de Sagarra


– No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà
Gotes de pluja, gardènia que es bada
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d’aigua en els vidres quiets…
No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna…
No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se’n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

La teva mirada, de Joan Oliver


Tens la mirada blavosa i tranquil·la
Com un mar radiant i encalmat.
Tens un esguard graciós que vacil·la:
Ensems, tímid, serè, enjogassat.
Al mig i dintre de cada pupil·la
Dorm un incendi d’amor que vigila
Esperant el moment de l’esclat.

Tens un mirar molt amic que afalaga
I et fa el món més bonic del que és,
Dolça mirada florida que amaga
Les espines cruels dels rosers.

Uns ulls molt grans on batega i traspua
l’esperança d’un cor benaurat,
una animeta puríssima i nua
i un desig amorós sens pecat.

Una mirada on s’aboca la vida
que palpita en ton cos noble i bell,
una vida que ara veig reflectida
en la seda i la sang del clavell
que avui em poses al trau eixerida,
en aquest teu jardí, a Sabadell.

Tens un esguard jovial que rutila
com un mar radiant i encalmat.
I al mig i dintre de cada pupil·la
tot un incendi adormit que vigila
esperant el moment del combat.

Si jo fos pescador, de Joan Salvat-Papasseit

pescador– Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

-els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre’n de nous.

Escolta aquest poema en la versió de Joan Manuel Serrat

Per practicar

Nodes 2. Comprensió lectora 21 22 23 25
Paraules i expressions 26 27 28
Busca al diccionari el significat de les paraules subratllades i altres que no coneguis.

Ara farem de poetes

Escriu un poema tot imitant l’estil de Joan Salvat-Papasseit on expressis els teus sentiments i desitjos. Pots començar igual que ell: “Si jo fos…
Quan el tinguis escrit, fes copiar i enganxar a l’espai de “Comentaris” que hi ha al final de la fitxa, així els podrem compartir entre tots.