El diccionari general

El Diccionari General de la Llengua recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què pertanyen (nom, verb, adjectiu, etc.) i, en alguns casos, exemples dels usos més freqüents.

El diccionari està organitzat en articles, que es componen d’entrada (la paraula inicial, que apareix en negreta) i contingut (l’explicació). El contingut pot constar de diverses accepcions (significats), i aquestes poden presentar subaccepcions. Les accepcions i les subaccepcions contenen els elements següents:

• La definició, en lletra rodona, és l’explicació del significat del mot. En una entrada de diccionari hi ha tantes definicions com significats diferents té la paraula. Cada significat és una accepció.
• La categoria gramatical normalment s’escriu en lletra cursiva i s’indica amb una abreviatura (m: substantiu masculí; f: substantiu femení; adj: adjectiu, etc.).
• Els exemples s’escriuen normalment en lletra cursiva i orienten sobre l’ús del mot.

Les abreviatures del diccionari

A l’hora de consultar qualsevol diccionari és important conèixer-ne les abreviatures que s’hi fan servir. En un diccionari en paper, en les primeres pàgines hi ha l’explicació de totes les informacions que pot proporcionar una entrada i també la llista de les abreviatures que s’hi utilitzen. És important que abans de fer servir un diccionari per primera vegada es consultin aquestes pàgines.

1. La polisèmia i l’homonímia

Una paraula és polisèmica si té dos o més significats. Les paraules polisèmiques , docs, tenen dues o més accepcions en el diccionari.

Una paraula és homònima a una altra si presenta la mateixa forma que aquesta altra. Les paraules homònimes tenen articles diferenciats en el diccionari, ja que cada paraula distinta ha de tenir una entrada pròpia. En el cas de l’homonímia de dues o més paraules, les entrades s’assenyalen amb números volats.

La polisèmia al diccionari: soca

L’homonímia al diccionari: sol

L’homofonia és la coincidència dels mateixos sons entre dues o més paraules: té (del verb tenir), te (la lletra), t’he (pronom més verb).

L’homografia és la coincidència de les mateixes grafies entre dues o més paraules: te (beguda), te (pronom), te (lletra).

2. Locucions i frases fetes

Una locució és un grup de paraules que té el valor d’una sola. Per exemple: ratolí de bosc (locució nominal), blau cel (locució adjectival), de mica en mica (locució adverbial), a mesura que (locució conjuntiva), etc.

Una frase feta és una expressió verbal fixada per la tradició, el significat de la qual és figurat: generalment, no pot ser deduït del significat dels seus components. Per exemple: ploure a bots i a barrals (fer una gran xàfec), estirar més el braç que la màniga (fer despeses superiors a les que són possibles), fer l’orni (fer-se el desentès), etc.

El diccionari també defineix les locucions i les frases fetes. Per trobar-les, cal tenir present que, en general, cal cercar l’article encapçalat per la paraula que n’és el nucli sintàctic. Per exemple: en les locucions ratolí de bosc, blau cel, de mica en mica, a mesura que i ploure a bots i barrals, cal cercar els articles dels elements subratllats. Tanmateix, en frases fetes amb verbs de significat molt general com anar, fer, tenir i d’altres, haurem de cercar l’article encapçalat pel nucli del complement del verb. Per exemple: en la frase feta fer l’orni, haurem de cercar l’article de la paraula orni.

Coses de l’idioma de la Trinca

Per practicar