Els complements de nom (adjectius, SPrep, oracions de relatiu…) poden tenir un valor explicatiu o especificatiu.

– El complement de nom té un valor especificatiu quan el necessitem per saber de què parlem.

– Té un valor explicatiu quan ens dóna informació complementària sobre el nom. En aquest cas l’escrivim separat per comes.

  • El cotxe de la dreta és el meu. [El sintagma preposicional de la dreta ens indica de quin cotxe parlem:valor especificatiu.]
  • El cotxe de la dreta, que és vermell, és el meu. [L’oració de relatiu ens explica com és el cotxe: valor explicatiu.]
  • El cotxe vermell és el meu. [L’adjectiu vermell ens indica de quin cotxe parlem: valor especificatiu.]
  • El cotxe vermell, que està aparcat a la dreta, és el meu. [L’oració de relatiu ens explica on es troba el cotxe: valor explicatiu.]
  • El cotxe que està aparcat a la dreta és el meu. [L’oració de relatiu ens indica de quin cotxe parlem:valor especificatiu.]
  • El cotxe que està aparcat a la dreta, el vermell, és el meu. [L’aposició ens explica com és el cotxe:valor explicatiu.]

Per saber si una oració de relatiu és especificativa o explicativa, només cal que comproveu si es pot saber de què parlem sense l’oració de relatiu. Si és imprescindible, és especificativa; si no, explicativa.

RECORDEU que el relatiu compost (el qual…), quan no va precedit de preposició, només el podem utilitzar en oracions explicatives.

Print Friendly, PDF & Email