Pronoms que no fan la funció de substituts

Els verbs pronominals són verbs els pronoms dels quals no es refereixen a cap element de la frase, sinó que només serveixen per donar un nou significat al verb.

Es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement.

Verbs pronominals

Verb no pronominal
cansar cansar-se
caure caure-hi
jugar jugar-se-la

jo em cansava
tu et cansaves
ell es cansava
nosaltres ens cansàvem
vosaltres us cansàveu
ells es cansaven

Atenció!: aquestes construccions no s’han de confondre amb les reflexives, en les quals el pronom sí que fa una funció sintàctica:

Jo em [CD] rentava. En Tomàs es [CI] renta la cara.

Verbs que només s’usen com a pronominals

abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se

Verbs que poden usar-se com a pronominals

cansar(-se), creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), quedar(-se), recordar(-se), riure(‘s)…

La neu es fon. (El sol fon la neu.)

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb dos pronoms

anar: Moure’s passant d’un punt a l’altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d’una manera determinada, etc. 

  • Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons. 
  • Anaven per un camí estret. 
  • Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra. 
  • Anar amb/en cotxe, amb barca. 
  • Anar a cavall, a peu. 
  • Anar a poc a poc, de pressa, corrents. 
  • Anar a les palpentes, de genollons. Anar de nits.
 anar-se’n: Partir d’un lloc per anar en un altre. 

  • Demà ja no seran aquíí: se’n van a Mallorca. 
  • Jo me’n vaig; tu queda’t i espera’l.
sortir: Alguna persona o cosa, passar de dins a fora.

  • Hem sortit del teatre a les vuit. 
  • Sortir de missa, de sermó. 
  • Sortir de casa a fer un passeig.
  • Vam arribar a Girona a les cinc i en vam sortir a les set. 
  • A quina hora surt el tren exprés de París?
 sortir-se’n: Algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n.

  • La seva situació era difícil, però se’n va sortir molt bé.
  • Finalment va sortir-se’n amb penes i treballs.
tornar: Algú, anar devers el lloc del qual havia partit.

  • Se’n van dilluns i tornen dissabte. 
  • Ja han tornat de Montserrat: no hi han estat sinó vuit dies. 
  • Surto un moment i torno de seguida. 
  • Tu hi vas, i jo en torno. 
  • Un bitllet d’anar i tornar.
 tornar-se’n: Partir d’un lloc per anar al lloc de procedència.

  • Ens en tornem abans d’hora perquè plou.

tornar-s’hi: Fer a algú allò que ell ens fa a nosaltres.

 
jugar: Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se. 

  • Aquest noi mai no és a casa: es passa el dia jugant al carrer. Es passa el dia jugant a futbol.
  • Ara encara no és hora de jugar: has d’acabar d’estudiar la lliçó.
 jugar-s’hi: Apostar o arriscar-se a perdre.

  • Aquest noi és un romancer. Què t’hi jugues que avui no es presenta a la festa?
  • Si continues fent el ronso, t’hi jugues la feina.

 

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb el pronom hi

caure(-hi), haver-hi, veure(-hi), sentir(-hi), tornar(-hi)

Cada any hi ha més cotxes.
En aquell moment no hi veia ni hi sentia. (No veia la carretera ni sentia els meus crits.)

II) En les construccions de passiva reflexiva i en algunes construccions impersonals el pronom se tampoc no funciona com a substitut:

S’han dit moltes mentides.
En aquell barri es vivia molt bé.

Remarques sobre els verbs pronominals

Els verbs pronominals són els que es conjuguen amb el pronom: adonar-se, anar-se’n. Hi ha un conjunt de verbs que es pronominalitzen incorrectament a causa de la interferència amb el castellà. Els principals són els següents:

 Aprendre

Ja s’ha après ha après la taula del vuit.

Baixar

Va es va baixar del taxi.

Callar

Calla! Calla’t

Caure

M’He He caigut per l’escala. Es va Va caure al carrer

Conèixer

Ens Coneixem bé la ciutat.

Demanar

Em Demano aquest seient.

Estar (=romandre)

Es va estar Va estar als Alps durant tot l’hivern

Fer “simular” – Fer l’orni

No et facis el graciós. En algunes situacions va bé fer-se fer l’orni

Fumar

Em Fumo un paquet cada dia.

Marxar

Es va Va marxar sense acomiadar-se.

Passar

EI temps es passa volant. Passeu-vos Passeu per casa a veure els avis

Mai no m’ha passat pel cap

Prendre (=consumir)

Ens Prenem un te?

Pujar

S’han Han pujat al cotxe i s’han han marxat ràpidament

Quedar (=esdevenir)

Ens vam Vam quedar a les fosques.

Riure

Sempre es riu.

Saber

T’ho Ho saps tot.

Témer

Em Temo el pitjor.

Trobar

M’he He trobat un amic de la infantesa

Venir

Em vinc amb nosaltres.

Print Friendly, PDF & Email