PRONOMS QUE NO FAN LA FUNCIÓ DE SUBSTITUTS

I) S’anomenen verbs pronominals aquells que es conjuguen amb un pronom feble que coincideix amb la persona del subjecte i que no fa la funció de complement:

jo em cansava
tu et cansaves
ell es cansava
nosaltres ens cansàvem
vosaltres us cansàveu
ells es cansaven

Atenció!: aquestes construccions no s’han de confondre amb les reflexives, en les quals el pronom sí que fa una funció sintàctica:

Jo em [CD] rentava. En Tomàs es [CI] renta la cara.

Verbs que només s’usen com a pronominals: abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se

Verbs que poden usar-se com a pronominals: creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), quedar(-se), recordar(-se), riure(‘s)…

La neu es fon. (El sol fon la neu.)

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb dos pronoms: anar(-se’n), sortir(-se’n), tornar(-se’n)

Jo me’n vaig. (Vaig a escola.)
No se n’ha sortit. (No surtis d’aquí.)
Torna-te’n a casa. (Quan tornes?)

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb el pronom hi: haver-hi, veure(-hi), sentir(-hi)

Cada any hi ha més cotxes.
En aquell moment no hi veia ni hi sentia. (No veia la carretera ni sentia els meus crits.)

II) En les construccions de passiva reflexiva i en algunes construccions impersonals el pronom se tampoc no funciona com a substitut:

S’han dit moltes mentides.
En aquell barri es vivia molt bé.

Print Friendly, PDF & Email