Salvador Espriu va néixer l’any 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari, però la seva infantesa i la seva joventut van transcórrer entre Barcelona i Arenys de Mar.

L’any 1930 va ingressar a la universitat i va estudiar-hi dues carreres alhora: Dret i Història antiga. Dels anys d’universitari, en va guardar sempre molt bons records, tant del mestratge del professorat com de les amistats que hi va fer; de manera especial, recordarà sempre un creuer per la Mediterrània del qual va tornar entusiasmat per haver pogut conèixer sobre el terreny els territoris on s’havien creat tants i tants mites clàssics, mites que ell recrearà més endavant en algunes de les seves obres literàries.

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va tallar en sec tots els seus projectes: en aquell moment volia llicenciar-se en Filologia clàssica i continuar a l’estranger els estudis d’egiptologia. Espriu va ser mobilitzat i va haver de servir en el departament d’Auditoria de Guerra.

La mort d’un gran amic seu, el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’any 1938 i la derrota de l’estat republicà el 1939 van marcar profundament la futura trajectòria vital de Salvador Espriu, fins a tal punt que va abandonar els seus projectes personals (volia continuar l’estudi de les cultures clàssiques i, després, convertir-se en professor universitari) i es va apartar de les activitats socials en senyal de rebuig de la dictadura militar i de protesta per la persecució de la cultura catalana. La seva actitud farà que, més endavant, la societat catalana el consideri símbol de la resistència interior contra el règim franquista.

Després de la Guerra Civil, la seva activitat literària serà principalment de caràcter poètic: entre 1945 i 1975 Salvador Espriu va publicar dotze llibres de poesia, d’entre els quals destacarem Cementiri de Sinera (1946) i La pell de brau (1960).

Salvador Espriu va morir a Barcelona l’any 1985.

Biografia breu de Salvador Espriu

Espriu, la resistència interior

El mite de Sinera

Salvador Espriu és el creador del mite de Sinera (Arenys llegit al revés).

El mite de Sinera representa, per al poeta, principalment tres coses:

  • És el paradís perdut de la infantesa, l’espai on, de petit, havia jugat i s’havia sentit feliç.
  • És la petita pàtria desolada i silenciosa de la postguerra, per on el poeta passeja, sol, intentant recuperar el record d’un temps passat.
  • És el cementiri dels seus familiars i amics morts i el seu propi cementiri.

En alguns poemes del llibre Cementiri de Sinera (1946), Espriu ens parla, amb una gran estimació, d’aquell paisatge tan familiar per a ell: el mar, la sorra, els pins, els xiprers, les vinyes, els rials…, i, en d’altres, ens manifesta la seva enyorança d’un temps passat, que s’ha perdut definitivament.

Sepharad, la pell de brau

Salvador Espriu va viure la Guerra Civil Espanyola com una gran tragèdia: d’una banda, va ser una guerra «entre germans», del tot injustificable, que només va produir sang, mort i desolació; de l’altra, la victòria dels sublevats va comportar una dictadura militar i l’opressió de la cultura i la llengua catalanes. En la seva obra La pell de brau (1960) Espriu manifesta «la infinita tristesa del pecat / de la guerra sense victòria entre germans» i exigeix una «merescuda llibertat».

En aquesta obra, el poeta es refereix a Espanya amb el nom Sepharad (que és el nom que utilitzaven els jueus hispànics –sefardites–, que al final del segle XV van ser expulsats pels Reis Catòlics) i també amb l’expressió pell de brau, imatge metafòrica creada a partir de la forma que presenta la Península Ibèrica en un mapa. Aquesta pell de brau apareixerà, en els poemes, tacada de sang, resultat de la guerra fratricida; és per això que el poeta alçarà la veu per exigir diàleg, pau i llibertat.

Poema XLVI de “La pell de brau” 
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Escoltem, llegim i cantem Espriu

Assaig de càntic en el temple (Espriu-Ovidi Montllor)

Lletra: Assaig de càntic en el temple

He mirat aquesta terra (Espriu-Raimon)

Lletra: He mirat aquesta terra

Perquè un dia torni la cançó a Sinera

Lletra: Perquè un dia la cançó torni a Sinera

Pel meu mirall… (recitat per Espriu)

Àudio: Pel meu mirall
Lletra: Pel meu mirall

Oració a Sant Jordi (Espriu-Coral Sant Jordi)

Activitats

1. Llegeix el poema “La pell de brau” que hi ha més amunt i respon:

  1. A qui es dirigeix la veu del poeta? Per què fa servir el nom Sepharad? Quins versos són especialment tràgics?
  2. Creus que el poeta fa servir, en aquest poema, un to alliçonador? Quin és el programa ètic i polític que exposa i defensa el poeta? Quines són les seves exigències?
  3. De qui és el mite de Sinera? Què representa per al seu autor?
2. Relaciona les imatges següents amb les idees que representen.

  1. Però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol.
  2. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg. 
  3. Mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills.
  4. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats / i l’aire passi com una estesa mà / suau i molt benigna damunt els amples camps.
  1. L’organització social i política s’ha de basar en el sistema democràtic. 
  2. Cap poble no ha d’estar mai dominat per una dictadura.
  3. Els valors de la convivència pacífica han de germinar, créixer i estendre’s arreu del país.
  4. La diversitat, tant ideològica com lingüística, és una riquesa que tothom ha de respectar.

Enllaços relacionats

Print Friendly, PDF & Email