Salvador Espriu va néixer l’any 1913 a Santa Coloma de Farners, on el seu pare exercia de notari, però la seva infantesa i la seva joventut van transcórrer entre Barcelona i Arenys de Mar.
L’any 1930 va ingressar a la universitat i va estudiar-hi dues carreres alhora: Dret i Història antiga. Dels anys d’universitari, en va guardar sempre molt bons records, tant del mestratge del professorat com de les amistats que hi va fer; de manera especial, recordarà sempre un creuer per la Mediterrània del qual va tornar entusiasmat per haver pogut conèixer sobre el terreny els territoris on s’havien creat tants i tants mites clàssics, mites que ell recrearà més endavant en algunes de les seves obres literàries.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va tallar en sec tots els seus projectes: en aquell moment volia llicenciar-se en Filologia clàssica i continuar a l’estranger els estudis d’egiptologia. Espriu va ser mobilitzat i va haver de servir en el departament d’Auditoria de Guerra.
La mort d’un gran amic seu, el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel, l’any 1938 i la derrota de l’estat republicà el 1939 van marcar profundament la futura trajectòria vital de Salvador Espriu, fins a tal punt que va abandonar els seus projectes personals (volia continuar l’estudi de les cultures clàssiques i, després, convertir-se en professor universitari) i es va apartar de les activitats socials en senyal de rebuig de la dictadura militar i de protesta per la persecució de la cultura catalana. La seva actitud farà que, més endavant, la societat catalana el consideri símbol de la resistència interior contra el règim franquista.
Després de la Guerra Civil, la seva activitat literària serà principalment de caràcter poètic: entre 1945 i 1975 Salvador Espriu va publicar dotze llibres de poesia, d’entre els quals destacarem Cementiri de Sinera (1946) i La pell de brau (1960).
Salvador Espriu va morir a Barcelona l’any 1985.
Biografia breu de Salvador Espriu
Espriu, la resistència interior
El mite de Sinera
Salvador Espriu és el creador del mite de Sinera (Arenys llegit al revés).
El mite de Sinera representa, per al poeta, principalment tres coses:
- És el paradís perdut de la infantesa, l’espai on, de petit, havia jugat i s’havia sentit feliç.
- És la petita pàtria desolada i silenciosa de la postguerra, per on el poeta passeja, sol, intentant recuperar el record d’un temps passat.
- És el cementiri dels seus familiars i amics morts i el seu propi cementiri.
En alguns poemes del llibre Cementiri de Sinera (1946), Espriu ens parla, amb una gran estimació, d’aquell paisatge tan familiar per a ell: el mar, la sorra, els pins, els xiprers, les vinyes, els rials…, i, en d’altres, ens manifesta la seva enyorança d’un temps passat, que s’ha perdut definitivament.
Sepharad, la pell de brau
Salvador Espriu va viure la Guerra Civil Espanyola com una gran tragèdia: d’una banda, va ser una guerra «entre germans», del tot injustificable, que només va produir sang, mort i desolació; de l’altra, la victòria dels sublevats va comportar una dictadura militar i l’opressió de la cultura i la llengua catalanes. En la seva obra La pell de brau (1960) Espriu manifesta «la infinita tristesa del pecat / de la guerra sense victòria entre germans» i exigeix una «merescuda llibertat».
En aquesta obra, el poeta es refereix a Espanya amb el nom Sepharad (que és el nom que utilitzaven els jueus hispànics –sefardites–, que al final del segle XV van ser expulsats pels Reis Catòlics) i també amb l’expressió pell de brau, imatge metafòrica creada a partir de la forma que presenta la Península Ibèrica en un mapa. Aquesta pell de brau apareixerà, en els poemes, tacada de sang, resultat de la guerra fratricida; és per això que el poeta alçarà la veu per exigir diàleg, pau i llibertat.
| Poema XLVI de “La pell de brau” A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. |
Escoltem, llegim i cantem Espriu
Assaig de càntic en el temple (Espriu-Ovidi Montllor)
Lletra: Assaig de càntic en el temple
He mirat aquesta terra (Espriu-Raimon)
Lletra: He mirat aquesta terra
Perquè un dia torni la cançó a Sinera
Lletra: Perquè un dia la cançó torni a Sinera
Pel meu mirall… (recitat per Espriu)
Àudio: Pel meu mirall
Lletra: Pel meu mirall
Oració a Sant Jordi (Espriu-Coral Sant Jordi)
Activitats
1. Llegeix el poema “La pell de brau” que hi ha més amunt i respon:
|
2. Relaciona les imatges següents amb les idees que representen.
|
Enllaços relacionats
Deixa un comentari