Una de les expressions preferides d'Espriu en parlar de la funció de la seva literatura era “salvar els mots”,“salvar la llengua”.
Espriu era un obsessionat de revisar i reescriure la seva obra cosa que va portar a terme fins als darrers dies. Tenia l’afany d’aconseguir una unitat i coherència a nivell global, tant pel que fa a la temàtica com a l’estilística. (Extret de “Revisitant el projecte de llengua de Salvador Espriu” de Francesc Vallverdú)
Segons Joaquim Molas (1966) la llengua d’Espriu té les característiques següents:
- absoluta fidelitat a les normes gramaticals establertes,
- esquematització resolta hipotàcticament,
- matisació lèxica gairebé extrema,
- sonoritat poc brillant que sacrifica alguns mots i insisteix en d’altres,
- intel·lectualització i, a la vegada, acoloriment amb mots i girs pintorescs,
- utilització —sobretot en poesia— de mots-clau i —sobretot en prosa—d’una llengua elegant i equilibrada
Segons Badia i Margarit (1980) Espriu treballava la llengua en:
- Extensió, quantitatiu: cercant d’aprofitar tots els mots possibles, fent per aconseguir que no en caigui cap en desuetud o en oblit.
- i en Profunditat, qualitatiu: penetrant fins a l’arrel en cada camp semàntic, prescindint de les diferències per raó dels registres expressius.
Continguts que cal saber
Tria de l’autor, que comprèn les narracions “Tereseta-que-baixava-les-escales”, “El meu amic Salom”, “Teoria de Crisant”, “Tòpic”, “Conversió i mort d’en Quim Federal”, “En Panets passeja el cap”, “El país moribund”, “Letizia”, “Mariàngela l’herbolària”, “Tres sorores”, “Sota la fredor parada d’aquests ulls”, “Potser contat de nou amb parsimònia” i “Tarot per a algun titella del teatre d’Alfaranja”.
- L’obra de Salvador Espriu: poesia, narrativa i teatre.
- La narrativa en el món i en la trajectòria d’Espriu.
- Models de la prosa d’Espriu: Ruyra, Víctor Català, Gabriel Miró, Valle-Inclán.
- Posició literària: antinoucentisme, antiromanticisme, antipsicologisme.
- Característiques de la prosa: sintetisme, al·lusivitat, ironia, deformació; cultisme i col·loquialismes.
- Tècniques narratives: narració, monòleg, diàleg.
- El món narratiu d’Espriu.
- Els escenaris: Lavínia, Sinera, Alfaranja, Konilòsia.
- Els personatges: caràcter esquemàtic i grotesc; els titelles; figures recurrents: el titellaire Salom i altres personatges.
- La sàtira del comportament humà: defectes individuals i col·lectius.
- El grotesc.
- La mort.
- L’elegia per un món perdut.
- La preocupació pel país i la llengua.
Salvador Espriu
Narracions
Comentari de fragments de Letitzia
Enllaços relacionats
Deixa un comentari