Autobiografia

Joan Salvat i Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Va ser un escriptor barceloní d’extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d’avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d’articles de crítica social en català i castellà simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l’època. Fou un intel·lectual, un pensador de primer ordre i una gran figura ideològica.
El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d’obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Guillermina Mota, Martí Llauradó que van posar música a alguns dels seus poemes.
Llegim Salvat-Papasseit
Pantalons llargs
Pantalons llargs és un poema que ens explica amb gran delicadesa el pas de la infantesa a l’adolescència, quan posar-se pantalons llargs suposa arraconar les joguines que ens han fet feliços de petits. Després, Joan Manuel Serrat el va musicar.
Pantalons llargs
Campaneta daurada del meu carret de fira,
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
Ja no tornaré més fent osque! osque! Corrent
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content.
Ara em mena la gent i tothora tinc justa
i sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia:
si ara jugués a córrer, què diria la gent…
Trobaran molt millor que estimi alguna noia
tant si és bella com no, —cavallet tot pintat,
campaneta daurada— i que us deixi al terrat.
Res no és mesquí
RES NO ÉS MESQUÍ A Josep ObiolsRes no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s’ullprèn i té delit del bany: que s’emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, Res no és mesquí, Res no és mesquí |
Les formigues
Salvat-Papasseit és l’autor de “Les formigues”, un dels poemes més curts i bonics que mai he llegit: “Camí del sol – per les rutes amigues – unes formigues”.
Deixa un comentari