Les onomatopeies

Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons.

Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:

Se sent el rum-rum constant del motor del generador elèctric.
S’ha de deixar que el guisat faci el xup-xup durant dues hores.
En apagar el llum, se sentia el zzz d’un mosquit.

Onomatopeies que imiten sons d’animals

Mamífers:

acció de lladrar (gos, ca): bub-bub
acció de miolar (gat, moix): mèu

Ocells:

acció de cantar el colom, la tórtora: parrup
acció de cloquejar (gallina): cloc, cloc-cloc
acció de cantar el gall: quiquiriquic, cocorococ
acció de cridar el pollet: piu-piu
acció de cantar la gralla: txac-txac
acció de cridar el tord, la guatlla, l’oreneta, el pinsà i altres ocells: tit
acció de piular: piu-piu, xiu-xiu
acció de cridar el gall dindi: glo-glo-gloc, glu-glu
acció de cantar la grua: glu-glu
acció de cantar la garsa: txac-txac
acció de cridar l’ànec: coac-coac, guac-guac, qüec-qüec
acció de batre les ales: flap-flap

Insectes:

acció de brunzir (mosca, mosquit): bzzz, zum-zum, nyee
acció de cantar el grill: cri-cri, ric-ric
acció de cantar la cigala: xic-xic, zic-zic

Onomatopeies que representen sons de persona

Sons que es poden fer amb la boca:

acció de parlar: bla-bla-bla, patatim, patatam
acció de cantar: taral·larà, tral·larà
acció de fer callar o cridar l’atenció: xit, xist, xxt, pst
acció de xiuxiuejar: xiu-xiu
acció de fer llengotes: eee
acció de xarrupar: eslurp, xrrup
acció de sospirar: ah, ai, oh, uf, pffff!
acció de bufar: fff, fuu
acció de tossir: ehem, tsut
acció d’estornudar: atxim, atxem, atxum
acció de badallar: uà, uaah
acció de riure: ha! ha! ha!, uaaah!
acció de riure burleta: hi! hi! hi!
acció de riure irònic: he! he! he!
acció de riure exagerat: ho! ho! ho!
acció de riure groller: hu! hu! hu!
acció de parlar hipòcrita: nyeu-nyeu
acció d’escapar-se el riure: pf
acció de singlotar: hic, hip
acció de roncar: rrr, rau-rau
acció de petonejar: muà, muac, txuic, xuic

Sons de l’aparell digestiu:

acció de xarrupar, menjar o beure fent soroll: eslurp
acció d’empassar: blub-blub, glup
acció de menjar: nyam-nyam
acció de vomitar: uag
acció de fer soroll la panxa (budells buits): rau-rau
acció de gargaritzar: glac-glac

Onomatopeies que representen sons de coses

soroll sobtat i fort: bum
soroll d’un cop o un tret: pam
soroll d’una caiguda: pataplaf
soroll de rellotge: tic-tac
soroll de campanes: ning-nang
soroll de motor: rum-rum
soroll sord i continu: zum-zum

rigo-rago: instrument de percussió fregada, de nom onomatopeic.

Instruments musicals

clarí: tararí, taratí
trompeta: tararà, tururut
flabiol: tiroliro
violoncel o violí: nyigo-nyigo
cascavell: dring, dring-dring, ning-ning
contrabaix: dum-dum, bling-blong
flauta: tirurit, titutí
guitarra: rang-catarrang, clang
piano: clinc, clonc
tambor: tam-tam, tampatantam
el rigo-rago (instrument de percussió fregada)

Onomatopeies que representen sorolls de moviment d’objectes i líquids

soroll de l’agitació d’un líquid: xip-xap
soroll d’un líquid que bull lentament: xup-xup
soroll del líquid sortint d’una ampolla: gloc-gloc
soroll d’una caiguda a l’aigua: patatxap
soroll d’un moviment ràpid: zaz
caminar a poc a poc: xino-xano
soroll de tallar fusta: xerric-xarrac

Paraules derivades d’onomatopeies

A partir d’algunes onomatopeies s’han format noms i verbs derivats.

Paraula primitiva	Paraula derivada
xiu-xiu dring xip-xap	xiuxiueig (nom), xiuxiuejar (verb) dring (nom), dringar (verb) xipolleig (nom), xipollejar (verb)