Aula de català

Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Category

Morfologia

Condicional

El condicional Utilitzem el temps condicional per referir-nos a un fet o una acció futuravista des del passat: Va decidir que no s’examinaria: pensava que no aprovaria. El temps condicional també s’utilitza quan volem referir-nos als fets o accions següents: Un fet o una acció… Continue Reading →

Article

Indiquen si un nom és masculí o femení, singular o plural. Formen part de la categoria dels determinants. Se situen sempre davant del nom. Són paraules variables (tenen gènere i nombre). Concorden amb el nom en gènere i nombre. L’article definit Masculí… Continue Reading →

Futur

Utilitzem el temps futur per referir-nos a un fet o a una acció que es farà realitat en un temps posterior, després del present: Ahir plovia, avui plou una mica, demà no plourà. Abans no rebia cap missatge, ara en rebo uns quants, d’ara endavant en rebré molts. També podem utilitzar el futur… Continue Reading →

Passat simple i perifràstic

Utilitzem el temps passat per referir-nos a un fet o una acció realitzats en un moment del passat i dins un període temporal que ja es dóna per acabat. Exemple La setmana passada l’avió va sortir amb molt de retard, la companyia aèria no va donar cap mena d’explicació i els… Continue Reading →

Present d’indicatiu

Quan l’utilitzem 1) Expressa una acció o un estat que succeeix en el moment en què es parla. Jo menjo un gelat. Ara arriben els avis. 2) Expressa un fet habitual. Jo menjo cada dia. Els arbres creixen. 3) Expressa una… Continue Reading →

Imperfet d’indicatiu

L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció. Exemples En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un… Continue Reading →

Perfet i plusquamperfet de subjuntiu

    Per practicar Nodes 2 652 653 654 734 735 736 Llibre digital  

Condicional perfet

Oh Déu!, ¿per què no hi ha terme en amor, ja que prop d’ell tot sol jo m’hi hauria trobat? Hauria sabut quan em vol el vostre voler, tement, fiant tot a l’esdevenidor. Ausiàs March   Per practicar Nodes 2… Continue Reading →

Futur perfet

Tant és lo bé qui m’és davant posat, que sens dolor visc aquell esperant; si no l’atenc, seré tan malanant que en aquest món infern hauré trobat. Ausiàs March El futur perfet expressa una acció futura que estarà finalitzada en… Continue Reading →

Passat anterior

Utilitzem el passat anterior per expressar una acció passada immediatament anterior a una altra acció també passada: El gos no va parar de fer clapits fins que no van haver arribat  els seus amos. (acció passada)            … Continue Reading →

Plusquamperfet d’indicatiu

  Utilitzem el plusquamperfet d’indicatiu per expressar accions del passat i acabades que han tingut lloc en alguna d’aquestes situacions: Una acció que és anterior a una altra acció passada: Quan vam arribar (acció passada) al cine, la pel·lícula ja havia… Continue Reading →

Perfet d’indicatiu

Escolta la cançó de Raimon amb lletra de Salvador Espriu i observa quina expressió es repeteix al final de cada estrofa. Formes verbals compostes Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes verbals compostes. Aquestes formes es construeixen per… Continue Reading →

Verbs dir, tenir, venir, dur

Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →

Verbs conèixer i créixer

Verbs en -èixer i -éixer Els verbs acabats en –èixer i –éixer es conjuguen seguint el model del verb conèixer o el verb créixer. Model de conèixer Els verbs conèixer, aparèixer i derivats són verbs velars, això vol dir que els temps de… Continue Reading →

Verbs vendre, aprendre i doldre

Els verbs acabats en –ndre, –ldre i –ler Els verbs acabats en –ndre (aprendre, encendre, romandre…), –ldre (resoldre, dissoldre, doldre…) i –ler (valer, voler) es conjuguen de manera molt semblant segons el patró següent: a) Presenten tres formes en l’arrel i… Continue Reading →

Verbs ser i fer

Els verbs acabats en –er formen part de la segona conjugació. La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars; és a dir, quan els conjuguem, fem servir diferents variants de l’arrel (o radical). Els verbs ser i fer són els més irregulars. El verb ser o ésser… Continue Reading →

Verbs anar, estar i donar

Verbs irregulars de la 1a conjugació Els verbs acabats en –ar formen part de la primera conjugació. Aquesta conjugació agrupa el 80% dels verbs catalans i és la que presenta més verbs regulars. Els únics verbs irregulars són anar i estar…. Continue Reading →

Verbs caure i coure

Els verbs acabats en –aure, –eure, –iure i –oure comparteixen moltes de les variants irregulars del verb creure o del verb beure. Fixa’t que podem obtenir les variants irregulars a partir de les formes del present d’indicatiu. Verb caure El verb… Continue Reading →

Els verbs irregulars (II)

Unitat 1 Els únics verbs irregulars de la primera conjugació són anar o anar-se’n i estar. Aquests verbs presenten les principals irregularitats en les formes de l’imperatiu: vés / vés-te’n estigues (tu) vagi / vagi-se’n estigui (vostè) anem / anem-nos-en estiguem… Continue Reading →

Els determinants (evitem errors)

1. L’article neutre LO El català no té un article neutre equivalent a l’article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació Lo només és adequat com a… Continue Reading →

© 2018 Aula de català — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑