Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o un objecte en particular.
NOMS COMUNS |
NOMS PROPIS
|
mare | Júlia |
mar | Mediterrani |
ciutat | Girona |
avi | Joan |
amiga | Maria |
muntanya | Tibidabo |
planeta | Saturn |
riu | Ter |
càmera | Nikon |
bolígraf | Bic |
gat | Tabalot |
cotxe | Citroen |
iogurt | Pastoret |
vaixell | Titànic |
Antropònims
Són noms propis de persona.
Exemples: Pere, Marc, Oriol, Joana, Mercè, Núria
Topònims
Són noms propis de llocs.
Exemples: Igualada (ciutat), Centelles (poble), Cerdanya (comarca), Itàlia (país), Carlit (pic), Segre (riu), Andorra (país)
Noms propis referits a animals
Són noms propis que identifiquen de manera única els animals de companyia o animals famosos. Com a norma general, els noms propis d’animals o d’altres éssers de ficció no es tradueixen i s’escriuen en majúscula.
Exemples: Floquet de Neu (goril·la), Milú (gos), Moby Dick (balena), Xita (mona), Ullal Blanc (llop), Dumbo (elefant), Simba (lleó), Baloo (os)
Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats
Són noms propis de persona abreujats, normalment usats en registres informals, i tenen un caràcter afectuós o familiar. En català, se solen formar per truncament de la part final del nom, que inclou la síl·laba tònica.
Exemples: Bet (de Elisabet), Ton (de Anton), Quim (de Joaquim), Fina (de Josefina), Tina (de Agustina), Tona (de Martona), Tòfol (de Cristòfol), Tomeu (de Bartomeu), Biel (de Gabriel), Laia (de Eulàlia), Coia (de Misericòrdia)