L’imperfet d’indicatiu serveix per descriure com era el moment i el lloc on ocorria un fet en el passat. És un temps que s’associa més a la descripció que a l’acció.

Exemples

En el desenvolupament d’un fet, indica una acció o un estat que durava en un temps del passat. Aquell dia nevava.
Tothom corria.
Ningú no sortia de casa.
Usem l’imperfet d’indicatiu per referir-nos a accions habituals del passat  En Robert abans menjava més que no pas ara.
També l’utilitzem per descriure persones, coses i situacions en el passat:

Quan era petita, la Sandra portava dues trenes ben llargues.

El poble on vivien aquells avis semblava deshabitat.

Llavors aquell poble només tenia quinze veïns.

 

Com es conjuga

L’imperfet d’indicatiu dels verbs regulars es conjuga d’acord amb aquests verbs model:

1 cantar 2a perdre 2b témer 3a dormir 3b servir
cant ava
cant aves
cant ava
cant àvem
cant àveu
cant aven
perd ia
perd ies
perd ia
perd íem
perd íeu
perd ien
tem ia
tem ies
tem ia
tem íem
tem íeu
tem ien
dorm ia
dorm ies
dorm ia
dorm íem
dorm íeu
dorm ien
serv ia
serv ies
serv ia
serv íem
serv íeu
serv ien

 

Remarques ortogràfiques

Les terminacions dels verbs de la primera conjugació s’escriuen amb ve baixa (-ava, -aves, -ava…); la primera i la segona persones del plural s’escriuen amb accent (àvem, –àveu).
Les terminacions –ia, –ies, –ia, –ien dels verbs de la segona i de la tercera conjugacions s’escriuen sense accent; la primera i la segona persones del plural (íem, –íeu) van amb accent.
Les terminacions d’uns quants verbs de la tercera conjugació, com agrairposseir o produir, s’escriuen amb dièresi (ïa, –ïes, –ïa, –ïen) o amb accent (íem, –íeu).

 

Per practicar

Nodes 1 257 258