Category ESO 3
Els nexes o connectors són paraules que connecten idees dins un text i ajuden a estructurar, a ordenar i a fer de manera més clara la funció del missatge. Els connectors textuals estableixen relacions de significat entre dos sintagmes, oracions… Continue Reading →
Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: en+fil+ar → enfilar des+consol+ar→ desconsolar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El lexema… Continue Reading →
Exercicis basats en el text de Filemon i Baucis i elaborats pels alumnes de 2n d’ESO.
En aquesta fitxa hi ha unes quantes oracions per treballar les funcions següents: subjecte i predicat complement del nom (CN) CD, CI i CC Llegeix el text “Dues cartes d’amor sense segell” i analitza morfosintàcticament les frases següents: La senyora… Continue Reading →
Presentació ¿Existeixen encara terres meravelloses, illes perdudes amb nàufrags solitaris que esperen, com Robinson Crusoe, que algú els vagi a rescatar? Aquesta era la idea que rondava pel cap de la Rita, la protagonista del conte que tot seguit llegiràs…. Continue Reading →
Existeixen els fantasmes? ¿Es poden veure i sentir els esperits dels morts en moments crucials? Els pobles antics creien que els esperits dels avantpassats eren les divinitats de la casa, que vetllaven pel bé i la prosperitat de la família:… Continue Reading →
La veu passiva La veu passiva només és possible amb els verbs transitius. Es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. També poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l’acció…. Continue Reading →
La narrativa meravellosa La narrativa meravellosa és aquella que crea un món de ficció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques. Elements característics de la narrativa meravellosa 1. Presència d’elements extraordinaris (genis, fades, llànties, beuratges, etc.) capaços de causar tota mena… Continue Reading →
Verb tenir El verb tenir presenta diverses formes irregulars: a) Les formes que segueixen el model velar canvien la –e- del radical per –i-: tinc, tingui, tingués, tingut… b) També canvien la –e– del radical per –i– les formes que incorporen una… Continue Reading →
