Ramon Llull, el doctor il·luminat (1235-1316)

La conversió de Ramon Llull

Essent una nit en la seva cambra, assegut a la vora del llit, fent en llengua vulgar una cançó destinada a certa dama, de la qual estava enamorat, i quan començava a escriure-la, va veure a mà dreta Jesucrist penjant de la creu, visió que l’espaordí tant que, deixant el que feia, es ficà al llit. Uns divuit dies després, al mateix lloc i gairebé a la mateixa hora, es disposà a finir l’esmentada cançó, i el Senyor se li aparegué novament, la qual cosa augmentar la seva por i, com l’altra vegada es ficà al llit. […].

Després de la cinquena aparició comprengué Ramon Llull que Jesucrist volia que abandonés el món i que es lliurés al seu Servei.

Història de la literatura catalana (Adaptació de la versió de Martí de Riquer)

Els últims dies de l’esclau

Tot començà amb una blasfèmia contra el nom de Crist que l’esclau proferí en presencia del seu amo. Aquest, d’acord amb els seus privilegis, castigà durament l’esclau fent ús de la violència. El sarraí, arran d’això, començà a meditar de quina manera podria matar el senyor. Es procurà un coltell, i un dia va veure el senyor assegut tot sol, es llançà sobre ell i l’hi clavà al ventre. Llull, tot i la greu ferida, aconseguí de dominar-lo.
Tancaren l’esclau a la presó, però Llull no sabia quina determinació prendre, perquè li semblava dur matar la persona de qui havia après una llengua que tant havia volgut saber.
Al cap d’uns dies, després d’haver pregat Déu per una solució, va anar a la presó a fi de visitar el captiu, i trobà que s’havia penjat amb la mateixa corda amb la qual havia estat fermat. Aleshores Llull, alleujat, donà gràcies a Déu que li havia conservat les mans innocents de la mort del sarraí.

Ramon Llull (adaptació d’Anthony Bonner i Lola Badia)

L’exemple del pastor, l’infant i el llop

Hi havia un pastor que estimava molt el seu fill, un infant de només set anys, i un dia se l’endugué a pasturar ovelles. Havent dinat, com era costum, el pastor s’adormí a l’ombra, moment que l’infant aprofità per allunyar-se d’aquell lloc. Un llop que rondava el Ramat, quan veié l’infant sol, el prengué i se l’emportà. El pastor, en sentir els crits, corregué darrere el llop, però no hi pogué fer res: el llop matà el fill i se’n menjà l’interior del ventre.
El pastor, fora de si, abraçava i besava el seu fillet dient:
-Fill: la teva mort em fa desitjar morir. Tu eres la meva. D’ara endavant, qui em mantindrà la força? No tinc cap esperança de refer-me; ningú no em perdonarà la culpa que tinc de la teva mort!
Eren tan forts els crits i els plors del pastor, que Blanquerna, que passava a proa, es dirigí ràpidament cap allà on el pastor plorava. En veure la desgràcia, agafà la maça, anà cap a on hi havia el llop -que encara lluitava amb els gossos del pastor- i el matà.
Després anà on era el pastor, prengué l’infant en braços, l’abraçà i plorà amargament. El pastor es meravellà del dol que Blanquerna manifestava; i com més se’n meravellava, més recobrava la intel·ligència que havia perdut.
-Senyor -digué el pastor-, com és que ploreu tan desconsoladament la mort del meu fill?
Blanquerna li contestà:
-És costum que home ajudi a plànyer i plorar la desgràcia de l’altre. Per això us vull ajudar a suportar el dol que porteu i a trobar el consol que us cal.
-Senyor -digué el pastor-, les vostres paraules em són agradables. Us prego que em digueu la manera per la qual pugui plorar i plànyer-me mentre visqui.
-Abans -digué Blanquerna- convé que conegueu les virtuts cristianes. Digueu-me: qui heu estimat més, Déu o el vostre fill?
-Més amor he tingut al meu fill -digué el pastor.
-El defalliment s’apodera de l’home que estima una cosa més que no Déu. I la justícia castiga aquells que estimen menys Déu que una altra cosa. I com que vós estimàveu més el vostre fill que Déu, per això la justícia us ha castigat amb la mort del vostre fill. I la saviesa de Déu vol que d’ara endavant estimeu Déu per sobre de totes les coses.

Llibre d’Evast i Blanquerna(adaptació)

La rata que l’ermità féu convertir en donzella

Una vegada un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata en la falda de l’ermità, el qual pregà Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i féu de la rata una bella donzella.
-Filla -digué l’ermità-, vós voleu el sol per marit?
-Senyor, no, que els núvols prenen la claredat al sol.
I l’ermità preguntà si volia per marit la lluna; i ella digués que la lluna no tenia claror per si mateixa, sinó que la prenia del sol.
-Bella filla, voleu el núvol per marit?
Ella respongué que no, que el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes impedien el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foradaven. Ni volgué home per marit perquè matava les rates.
A la fi, la donzella pregà l’ermità que pregués Déu perquè la tornés rata, tal com era abans, i que li donés per marit un bell rat.

Llibre de les bèsties (adaptació)

Cançó del Blanquerna

A vós, dona verge santa Maria,
dó mon voler, qui’s vol enamorar
de vós tan fort, que sens vós no volria
en nulla re desirar ni amar;
car tot voler ha melloria
sobre tot altre que no sia
volent en vós, qui és mayre d’amor.
Qui vós no vol, no ha d’on s’enamor.

Pus mon voler vol vostra senyoria,
lo meu membrar e el saber vos vull dar;
car sens voler, Dona, jo què els faria?
E vós, Dona, si us plai, façats membrar,
entendre, amar, a clerecia,
per ço que vagen en Suria
los infeels, convertir, preïcar,
e els crestians facen pacificar.

Man home se vana que morria
pel vostre Fill, si lloc venia;
mas paucs son cells qui el vagen preïcar
als infeels, car mort los fai dubtar.

Ramon Llull (1276)

(Martí de Riquer, Antologia de poetes catalans)

1. Llegeix “L’exemple del pastor, l’infant i el llop” i contesta aquestes preguntes:

a) Llull utilitza un exemple molt tràgic: la mort d’un infant, devorat per un llop. Quin és l’estat d’ànim que provoca en el pastor aquest fet?
b) Blanquerna vol alliçonar el pastor, però perquè l’escolti, l’ha de predisposar: li ha de canviar el seu estat d’ànim. Com ho aconsegueix?
c) Blanquerna fa que el pastor compari dos amors. Quins són aquests dos amors?
d) Quina és la moralitat final de l’exemple?

4. Respon aquestes preguntes de caràcter general:

a) A què es dedicava Ramon Llull de jove? On vivia?
b) Què li va passar quan tenia 30 anys? Què va significar això?
c) Quina llengua va aprendre gràcies a un esclau sarraí?
d) Quina és la contribució més important de Llull en la poesia?
e) Digues el nom de dues de les grans novel·les de Ramon Llull.
f) Quin era el primer objectiu de l’obra de Ramon Llull?
g) Quin recurs utilitza Ramon Llull per ser didàctic?
h) Què pensa Ramon Llull de la política i l’ordre social?
i) En quantes llengües va escriure Ramon Llull?