Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316) és un rellevant escriptor, filòsof, teòleg, científic i missioner mallorquí del segle XIII. Va esdevenir una de les figures més grans de la nostra llengua.
Es considera el creador de la prosa catalana. Va ser un dels primers escriptors a utilitzar la llengua popular, el català, per tractar temes com la teologia, la filosofia i la ciència, amb l’objectiu de difondre el seu saber entre el poble. També va escriure obres de divulgació (novel·les, contes…).
Obra
En català destaquen les obres: Llibre d’Evast i Blanquerna, Llibre de meravelles, Llibre de contemplació en Déu, Llibre del gentil i Arbre de ciència.
La llengua
També va utilitzar el llatí, ja que volia fer arribar les seves conviccions a les universitats europees. I el seu afany de convertir els àrabs a la religió catòlica el va portar a escriure en àrab. També va escriure algunes poesies en occità.
La llengua de Ramon Llull és molt rica en recursos expressius, entre els quals destaca l’ús de l’exemple i de l’al·legoria. Utilitza un lèxic precís, ric i clar. Va haver d’incorporar moltes paraules noves (neologismes) per tal de poder-se referir a conceptes nous que, abans d’ell, només s’havien expressat en llatí. Creà un lèxic d’unes 7000 paraules partint dels popularismes, els cultismes llatins i els mots derivats. La seva sintaxi també és més evolucionada, perquè hi ha un ús abundant d’oracions subordinades. Va establir el model lingüístic que després seguiria la Cancelleria Reial.
Ramon Llull, llarmetratge d’animació
Ramon Llull, el llatí i les llengües romàniques
Recull de textos
De jove, trobador; de gran doctor il·luminat
La conversió de Ramon Llull Essent una nit en la seva cambra, assegut a la vora del llit, fent en llengua vulgar una cançó destinada a certa dama, de la qual estava enamorat, i quan començava a escriure-la, va veure a mà dreta Jesucrist penjant de la creu, visió que l’espaordí tant que, deixant el que feia, es ficà al llit. Uns divuit dies després, al mateix lloc i gairebé a la mateixa hora, es disposà a finir l’esmentada cançó, i el Senyor se li aparegué novament, la qual cosa augmentar la seva por i, com l’altra vegada es ficà al llit. […]. Després de la cinquena aparició comprengué Ramon Llull que Jesucrist volia que abandonés el món i que es lliurés al seu Servei. Història de la literatura catalana (Adaptació de la versió de Martí de Riquer) |
Els últims dies de l’esclau Tot començà amb una blasfèmia contra el nom de Crist que l’esclau proferí en presencia del seu amo. Aquest, d’acord amb els seus privilegis, castigà durament l’esclau fent ús de la violència. El sarraí, arran d’això, començà a meditar de quina manera podria matar el senyor. Es procurà un coltell, i un dia va veure el senyor assegut tot sol, es llançà sobre ell i l’hi clavà al ventre. Llull, tot i la greu ferida, aconseguí de dominar-lo. Ramon Llull (adaptació d’Anthony Bonner i Lola Badia) |
El mestre de l’exemple
L’exemple del pastor, l’infant i el llop Hi havia un pastor que estimava molt el seu fill, un infant de només set anys, i un dia se l’endugué a pasturar ovelles. Havent dinat, com era costum, el pastor s’adormí a l’ombra, moment que l’infant aprofità per allunyar-se d’aquell lloc. Un llop que rondava el Ramat, quan veié l’infant sol, el prengué i se l’emportà. El pastor, en sentir els crits, corregué darrere el llop, però no hi pogué fer res: el llop matà el fill i se’n menjà l’interior del ventre. Llibre d’Evast e Blanquerna (adaptació) |
Llull, defensor de l’ordre establert: Llibre de les bèsties
Al Llibre de les bèsties, Llull parla de política: qui ha de governar, de qui s’ha de refiar el governant, com s’ha d’aplicar la justícia, etc.
També en aquesta obra fa ús de l’exemple. Un dels més bonics és quan la Guineu (na Renart) proposa que l’elefant (l’Orifan) sigui el rei. L’elefant rebutja la proposta perquè considera que hi ha un ordre natural que cal respectar. Per fer entendre a la guineu que cadascú té un lloc a la societat i que a ell no li pertoca ser rei, l’elefant li explica la faula següent:
La rata que l’ermità féu convertir en donzella Una vegada un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata en la falda de l’ermità, el qual pregà Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i féu de la rata una bella donzella. Llibre de les bèsties (adaptació) |
Llull, poeta religiós
Cançó del Blanquerna A vós, dona verge santa Maria, Pus mon voler vol vostra senyoria, Man home se vana que morria Ramon Llull (1276) |
A vós, senyora verge santa Maria, dono el meu voler, que es vol enamorar de vós tan fortament que sense vós no voldria desitjar ni estimar cap altra cosa, ja que tot voler té senyoria sobre tot altre que no sigui estimar-vos a vós, que sou mare d’amor. Qui no us vol a vós no té de què enamorar-se.Com que el meu voler vol la vostra senyoria, també us vull donar la meva memòria i el meu saber; ja que, sense voler, Dona, jo què en podria fer d’ells? I vós, Dona, si us plau, feu que els clergues us recordin, entenguin i estimin per tal que vagin fins a Síria [Terra Santa] a predicar i convertir els infidels, i a pacificar els cristians.Molts homes es vanen que moririen pel vostre Fill si calia; però són pocs aquells qui van a predicar entre els infidels, perquè la mort els fa dubtar. Martí de Riquer, Antologia de poetes catalans |
Per practicar
1. Llegeix “L’exemple del pastor, l’infant i el llop” i contesta aquestes preguntes: |
2. Llegeix l’exemple “La rata que l’ermità féu convertir en donzella”. Després fes les activitats: a) Explica quina és la lliçó que Llull vol donar-nos amb aquest exemple. b) Inventa’t un exemple que et serveixi per donar una lliçó o fer un ensenyament. |
3. Llegeix la “Cançó del Blanquerna” i respon aquestes preguntes: a) A qui es dirigeix el jo poètic? b) Què li declara? c) Hi ha alguna cosa superior al seu amor? |
4. Respon aquestes preguntes de caràcter general: |
Per saber-ne més
Ramon Llull 2.0
Aprèn i juga amb Ramon Llull (clica la imatge per començar el joc)
Llocs lul·lians: ruta Ramon Llull a Catalunya (PDF)
Refranys preferits del Libre de mil proverbis
El Libre de mil proverbis de Ramon Llull, «Aquests prouerbis feu e dicta maestre RAMON LULL de Maylorca, venent d oltra mar, en l any de nostre Senyor Deu Jhesu-Christ M.CCC.ii»), són una recopilació d’un miler de proverbis, no sempre rimats, però sembla que, en general, compostos pel mateix Llull, que ell classifica en 52 capítols: De Déu, De muyler, De scuder, De companyo, De vehi, De amich, De justicia, De temprança, De humilitat, De paciencia, De leyaltat, de Vida, De mort, De glotonia, De luxuria, o De erguyl, entre molts d’altres.
És una obra del 1302, per tant, ens trobem davant d’un dels primers reculls de proverbis en català.
6 març 2024 at 16:49
Bona tarda!
Escric aquest missatge per preguntar si de casualitat teniu les solucions de les preguntes sobre els textos de Ramon Llull.
Si aquest és el cas, serieu amables, d’enviar-m’ho?
Moltes gràcies.
27 agost 2024 at 6:32
Em sap greu, però no hi ha les solucions de les activitats.