Durant els segles XIII i XIV, a instància dels comptes-reis catalans, s’escriuen les quatre grans cròniques catalanes.

1. Crònica de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits. Es tracta d’unes memòries del mateix Jaume I. hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de la conquesta de Mallorca i València.

2. Crònica de Bernat Desclot i Llibre del rei en Pere. Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran.

3. Crònica de Ramon Muntaner. És la més ambiciosa: comprèn cinc regnats. Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars en què ell també va participar.

4. Crònica del rei Pere III el Cerimoniós. A diferència de les anteriors, la crònica del rei Pere no conté cançons de gesta. La crònica pretén justificar les accions dutes a terme durant el seu regnat.

 

Per saber-ne més

Les quatre grans cròniques medievals

Per practicar

Llegeix aquest fragment de la Crònica de Ramon Muntaner i fes les activitats proposades.

Quan madona Margarida va perdre el marit estava tan trista que no va voler tornar-se a casar, però quan va demanar els seus drets al principat d’Acaia va rebre una resposta hostil dels qui en tenien el control. Així, Margarida va assabentar-se que a Sicília hi havia l’infant Ferran, que era fill del rei de Mallorca i que no tenia ni dona ni terres, i va pensar que no hi hauria ningú al món amb qui la seva filla estigués més ben col·locada, i que Ferran aconseguiria per grat o per força tots els drets que li havien pres al principat d’Acaia.
Va trametre missatges a Sicília, i el rei de Sicília i l’infant Ferran van acordar que, si la donzella era tal com deien, el matrimoni els semblava bé. Així que madona Margarida, amb la seva filla, deu dones, deu donzelles, vint cavallers, vint fills de cavallers i altra companyia, va anar a Messina –a l’illa de Sicília–, on se li van fer molts honors. El senyor rei i el senyor infant van anar-les a veure, i quan el senyor infant va veure la donzella, no l’hauria canviat per ningú del món, i el dia se li feia un any per la impaciència de lligar el casament, de manera que de seguida va dir al rei que volia que fos la seva muller. I no és cap meravella que se n’enamorés, perquè era molt bella, la més bella criatura de catorze anys que es pogués trobar, i la més blanca, rossa i amb el millor color.

Ramon Muntaner, Crònica (adaptació del capítol 263).

 

Print Friendly, PDF & Email