L’humanisme

Moviment cultural sorgit a finals del segle XIV a Itàlia, des d’on s’estengué a tot Europa, que propugna un retorn als clàssics i una filosofia antropocèntrica.

El canvi de mentalitat que suposa ve marcat pel desig desinteressat de saber i per la valoració de la intel·ligència, de la bellesa i dels llibres com a forma material de transmetre-la. 

Conceptes bàsics

1. L’Humanisme serà la base del Renaixement, moviment que marca el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna.

2. Els humanistes descobreixen les humanitats (les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí) i sostenen que l’ésser humà ha de ser el centre de la cultura i l’art.

3. Els funcionaris de la Cancelleria reial reberen una influència de l’Humanisme italià. La seva prosa es convertí en model de llengua per als escriptors de l’època.

Comença lo libre apellat Sompnj den Bernat Metge lo primer tractat...

Bernat Metge

Escriptor i secretari reial. El 1371 ja era notari en la cancelleria de la reina Elionor, l’esposa del rei Pere III. Quan va morir la reina, va passar a formar part de la cancelleria de l’infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari l’any 1390.

Va ser home de confiança del rei Joan I i de l’esposa Violant de Bar. A les Corts de 1388 el van acusar de malversació, però això no va ser motiu perquè no tingués cada vegada més responsabilitats en la cort del rei.

Quan el rei Joan va morir l’any 1396, Maria Luna, esposa del rei Martí l’Humà va iniciar un procés contra els principals consellers de la cort, entre els quals hi havia Bernat Metge. No hi ha proves documentals que fos empresonat tot i que en l’obra Lo somni, l’autor diu que és a la presó. L’any 1389 va ser absolt juntament amb altres consellers pel rei Martí. Es va guanyar novament la confiança del rei i des del 1399 fins al 1410 va tornar a exercir el càrrec de secretari.

És autor de les obres en vers Sermó i Llibre de Fortuna e Prudència datat entre el 1381 i el 1382, i de les traduccions dels clàssics De Vetula i Valter e Griselda.

Entre el 1398 i el 1399 acaba d’escriure l’obra més innovadora: Lo somni. En l’obra, escrita en prosa, Metge fingeix que és a la presó i somia que li apareix el rei Joan, mort recentment, i estableixen un diàleg. L’obra està dividida en quatre llibres; en el segon llibre, Joan explica a Bernat la raó de la mort sobtada i profetitza l’absolució al procés. Amb aquesta obra, Bernat Metge va aconseguir el seu propòsit, recuperar el favor del rei Martí.

Recull de textos

El purgatori del rei Joan I el caçador

─Senyor, us suplico que em digueu, si us és permès, quina és la penitència que heu de fer.

─Com que jo ─va dir el rei─ m’apassionava molt en caçar, Nostre Senyor Déu ha ordenat que aquests falcons, astors i gossos que veus al meu costat cridin i udolin agrament d’hora en hora davant meu. Com que trobava gran plaer en cantaires i músics, aquest home que té la lira a les mans amb gran discordança em va fent sons desplaents i mancats de bon ritme i mesura i, finalment, de tota la melodia. Per haver cercat com podria saber algunes coses esdevenidores, ha posat al meu costat aquest home vell que incessantment em porta a la memòria tots els sofriments que mai vaig tenir, fent-me retrets per la vanitat que jo tenia, i dient-me: “Per les coses esdevenidores que volies saber, Nostre Senyor Déu vol que recordis les passades, per tal que et siguin ocasió de dolor i pena, ja que per la teva culpa mereixies l’infern.

Bernat Metge, Lo somni (adaptació)

 

L’home de la lira és Orfeu, gran músic de la mitologia grega.
L’home vell i cec és Tirèsies, el gran savi endeví de la mitologia grega al qual s’atribueixen grans profecies.

 

Per anar més lluny

L’Humanisme a Lletra

 

 

Print Friendly, PDF & Email