Espai d'aprenentatge de la llengua catalana a l'ESO

Category Gramàtica

Comparacions lexicalitzades

La comparació és una estructura lingüística sintàctica i alhora semàntica mitjançant la qual establim una analogia o semblança entre dos elements de la realitat que s’assemblen. Per fer comparacions es fan servir els recursos següents: com (igualtat) Tan … com… Continue Reading →

“Falsos amics” amb altres idiomes

Els falsos amics són les paraules de llengües diferents que, tot i assemblar-se, tenen significats allunyats. Per exemple, en castellà bordar significa adornar una tela amb passades consecutives d’agulla. També s’utilitza en el sentit d’executar alguna feina amb una gran perfecció…. Continue Reading →

L’apòcope

La paraula apòcope prové del grec apokope que significa suprimir, tallar. El verb apocopar significa fer ús de l’apòcope (supressió d’algun so al final de la paraula). Les apòcopes consisteixen en l’eliminació d’una o més síl·labes o sons àtons al… Continue Reading →

Noms propis

Els noms propis identifiquen una persona o animal, un lloc o un objecte en particular.  NOMS COMUNS NOMS PROPIS  mare  Júlia  mar  Mediterrani  ciutat  Girona  avi  Joan  amiga  Maria  muntanya  Tibidabo  planeta  Saturn  riu  Ter  càmera  Nikon  bolígraf  Bic gat… Continue Reading →

El sintagma verbal i els complements del verb

EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu)… Continue Reading →

Derivació. Prefixos i infixos

Definició La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos: en+fil+ar → enfilar des+consol+ar→ desconsolar Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats. El lexema… Continue Reading →

Paraules, sintagmes i oracions

Elements del text Un text és una unitat comunicativa completa. Està format per un conjunt d’enunciats que es relacionen els uns amb els altres per tal d’aconseguir l’objectiu de comunicar alguna cosa de manera eficaç. Per compondre el text, l’emissor (és a dir, qui… Continue Reading →

Sentit propi i sentit figurat

Una paraula es pot utilitzar en sentit propi o en sentit figurat. Normalment el context de l’oració en què es troba la paraula ens ajuda a determinar si el seu significat és propi o figurat. Quan una paraula es usada en… Continue Reading →

Frases per analitzar 1

En aquesta fitxa hi ha unes quantes oracions per treballar les funcions següents: subjecte i predicat complement del nom (CN) CD, CI i CC Llegeix el text “Dues cartes d’amor sense segell” i analitza morfosintàcticament les frases següents: La senyora… Continue Reading →

Oracions passives

La veu passiva La veu passiva només és possible amb els verbs transitius. Es construeixen amb el verb ser i el verb principal en participi. També poden incloure un complement agent introduït per les preposicions per o de, que expressa qui o què fa l’acció…. Continue Reading →

Modalitats de l’oració

Definició Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la intenció amb què ens comuniquem. Així, per exemple, una mateixa idea, “Maria-dormir”, pot ser expressada amb formes diferents:  Com una afirmació: La Maria… Continue Reading →

Substitució de complements verbals per pronoms febles

La substitució del complements verbals per pronoms febles en SubjecteCD indet. o indef.CRV (de) Atribut emfàtic (de) CPred. (fer-se, dir-se, elegir) CC lloc (de) CN Em calen diners –> me‘n calen Busca bolets–> en busca Es va oblidar de…–> se‘n va oblidarQue n‘ets, de fresc!S’ha fet policia–> se n’ha… Continue Reading →

Polisèmia i homonímia

La polisèmia Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola… Continue Reading →

Camps semàntics i camps lèxics

Definició Les paraules es poden agrupar en camps semàntics, que són grans conjunts de mots de diverses categories gramaticals que, tot i designar conceptes diferents, pertanyen a una mateixa àrea de la nostra experiència. Per exemple, el camp semàntic del mar… Continue Reading →

Locucions i frases fetes

Locucions Les locucions són agrupacions fixes de mots que tenen el valor d’una sola paraula. Segons el valor gramatical de la locució, tenim: Locucions nominals el darrer mot del credo (equival a un substantiu) males llengües (equival a un substantiu)… Continue Reading →

Les onomatopeies

Les onomatopeies són una classe especial d’interjeccions que imiten lingüísticament sons naturals o que evoquen moviments d’objectes. Són mots imitatius de sons. Tot i ser considerades interjeccions, la majoria de les onomatopeies poden funcionar també com a noms. Per exemple:… Continue Reading →

Interferències lingüístiques

Les interferències lingüístiques en el vocabulari propi de la llengua catalana s’anomenen, també, barbarismes. Els barbarismes són els mots manllevats o calcats d’una altra llengua sense tenir-ne necessitat. Així, per exemple, en català no tenim cap necessitat d’usar el mot castellà poste,… Continue Reading →

Sinònims i antònims

Sinònims: dues paraules diferents que tenen el mateix significat i, per, tant, són intercanviables en un mateix contexts. Antònims: dues paraules diferents que tenen un significat oposat o contrari. Els sinònims i els antònims han de tenir la mateixa categoria… Continue Reading →

La definició

Definir una paraula o una expressió és explicar el seu significat. La definició ha de ser clara i útil i al més breu possible. caminar: Traslladar-se a peu d’un lloc a un altre. Com es defineix una paraula Exemples Moltes… Continue Reading →

Logogrifs

Cada número representa una lletra, sempre la mateixa, dins el mateix logogrif. És a dir, cal resoldre’ls per separat.  

Composició i guionet

Les paraules compostes són aquelles que s’han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat. substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent verb torcar + substantiu… Continue Reading →

Les paraules derivades

Recorda que les paraules derivades són aquelles que s’han format a partir de l’arrel d’una paraula primitiva i un o més morfemes derivatius (o afixos). Paraula primitiva Paraules derivades trist trist-esa en-trist-ir trist-ament adjectiu nom verb adverbi   1. Els… Continue Reading →

Famílies de paraules

Les paraules presenten una estructura interna Si observem les paraules, veurem que sovint hi podem diferenciar petites peces o unitats significatives que anomenem morfemes. Per exemple si agafem la paraula fornera hi podem diferenciar 3 elements: Parts de la paraula fornera Significat de cada… Continue Reading →

Oracions subordinades adjectives

Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de… Continue Reading →

Oracions subordinades adverbials

Hem comentat la classificació de les oracions adverbials. Recordeu que les oracions adverbials fan la funció de complement circumstancial. Fixeu-vos bé en els usos de per què, perquè i per a què: Per què Perquè Per a què 1) Pronom interrogatiu  per què = per… Continue Reading →

Precisió lèxica

DOS NOMS PER A CADA COSA Aquí teniu deu parells de sinònims amb els quals podeu anomenar els deu dibuixos que hi ha aquí sota. Ens sabeu dir quins són els sinònims que corresponen a cada dibuix? EXERCICIS: 20 i… Continue Reading →

Complement de règim verbal

    Recordeu que el règim verbal pot canviar segons el sentit del verb: pensar: ‘tenir activitat intel·lectual’ > Penses massa. pensar [algú o una cosa: CD]: ‘imaginar’ > Pensa un paisatge i dibuixa’l. pensar [una cosa: CD]: ‘decidir o tenir al pensament per… Continue Reading →

Oracions subordinades substantives

    Funcions de les oracions substantives completives SAtr  CD CRV CPred CN CAdj CAdv Ens interessa que el grup funcioni bé.La nena sembla que estigui trista.  Digueu-li que no cridi tant. Es queixaven que no els havien atès bé…. Continue Reading →

L’oració composta

Estructura de l’oració composta Tipus d’oracions compostes Ens hem fixat en la manera de distingir la conjunció que de les oracions substantives del pronom relatiu que: verb + que: conjunció –> oració substantiva nom + que: pronom relatiu –> oració adjectiva article / demostratiu + que:… Continue Reading →

El diccionari general

El Diccionari General de la Llengua recull les paraules d’una llengua ordenades alfabèticament, acompanyades de la seva definició i d’altres informacions útils per a comprendre-la. Ens explica els diversos significats de les paraules, l’escriptura correcta, la categoria a què pertanyen (nom,… Continue Reading →

« Older posts

© 2024 Aula de català — Powered by WordPress

Theme by Anders NorenUp ↑