Definició

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:

en+fil+ar → enfilar
des+consol+ar→ desconsolar

Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.

El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos)

Família de paraules

És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.

Arrel Paraules formades per derivació
hivern hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc
mar marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig
dorm- dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori

Classes d’afixos

Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos derivatius en tres grups:

  1. els prefixos, quan van davant l’arrel,
  2. els sufixos, quan van darrere l’arrel,
  3. els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
Mot derivat amb prefix re + llogar →
rellogar
Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o un habitatge.
Mot derivat amb sufix llogar + er →
lloguer
Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es lloga.
Mot derivat amb infix + sufix llogar + at + er →
llogater
Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe, etc.d’una altra persona pagant uns diners.

Derivats per prefixació

La prefixació és un procés de formació de paraules derivades i consisteix en l’adjunció d’un prefix a l’arrel d’un nom, un adjectiu o un verb:

avantatge  desavantatge
      N                        N
marí  submarí
 Adj           Adj
existir    coexistir
    V                   V

A diferència dels sufixos, la major part dels prefixos, com acabem de veure, no canvien la categoria lèxica de l’arrel, sinó que la categoria del mot derivat coincideix amb la de l’arrel. Tanmateix, hi ha un petit grup de prefixos que formen mots nous de categoria diferent que la de l’arrel, per exemple el prefix a-:

pam apamar
 N              V
pla aplanar
Adj          V
lluny →  allunyar
Adv             V

 

Classes de prefixos

Com els sufixos, els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d’una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.

Prefixos que NO canvien la categoria lèxica
Prefixos Significat Exemples
a– [o an-]
des– [o dis-]
in– [o im-, o ir-, o il-]
no
negació simètric → asimètric
alfabet → analfabet
avantatge → desavantatge
continu → discontinu
necessari → innecessari
mòbil → immòbil
lògic → il·lògic;
regular → irregular
violència → no-violència
anti
contra
oposició aeri → antiaeri
nuclear → antinuclear
indicat → contraindicat
atacar → contraatacar
re– [o res-]
bes
bi [o bis-]
repetició o duplicació caure →  recaure
seguir →  resseguir
net → besnet
avi →  besavi
canviar →  bescanviar
plaça → biplaça
lateral → bilateral
anual → bisanual
ben
mal
menys
valoració positiva o negativa vingut → benvingut
estar → benestar
vendre → malvendre
criar → malcriar
preu → menyspreu
tenir → menystenir
sobre– [o super-]
re– [o res-]
ultra
hiper
extra
multi
intensitat, grau o quantitat viure → sobreviure
vivent → supervivent
baixar → rebaixar
saltar → ressaltar
sec → ressec
congelar → ultracongelar
dretà → ultradretà
activitat →  hiperactivitat
mercat → hipermercat
fi →  extrafi
pla → extraplà
dolç → extradolç
milionari → multimilionari
nacional →multinacional
entre– [o inter-, ointra-]
extra
sobre
sota– [o sub-, osots-]
trans
ultra
ante– [o avant-]
post
pre
posició real o figurada pa → entre
posar → interposar
venós → intravenós
radi →  extraradi
ordinari →  extraordinari
sortir → sobresortir
abundant → sobreabundant
bosc → sotabosc
delegat → subdelegat, sotsdelegat
atlàntic → transatlàntic
córrer → transcórrer
mar →  ultramar
passar →  ultrapassar
penúltim → antepenúltim
passat → avantpassat
part → postpart
guerra → postguerra
veure → preveure
història → prehistòria
con– [o com-, o cor-, o col-, o co-] ‘en comú’ viure → conviure
laborar →  col·laborar;
relació → correlació
existir  → coexistir
ex ‘deixar de ser’ diputat →  exdiputat
ministre →  exministre
neo ‘nou, recent’ clàssic → neoclàssic
romanticisme → neoromanticisme
semi ‘quasi´ cercle → semicercle
sec → semisec
pseudo ‘fals’ derivat → pseudoderivat
fruit → pseudofruit
pro ‘a favor de’ americà → proamericà
comunista → procomunista

 

En català hi ha moltes paraules cultes, d’origen llatí o grec, formades en aquestes llengües amb algun prefix. Actualment, són paraules que no es poden desglossar, perquè el terme que resta després de separar-ne el prefix no existeix en català: antecedent, ascendir, descendir, exhibir, incògnit, etc.

 

Prefixos que canvien la categoria lèxica en derivats verbals
Prefixos Significat Exemples

a-

en- [o em-]

es-

re- [o res-]

des- [o de-]

in-

accions que expressen un procés (‘posar en estat de’, ‘posar dins’, ‘reiterar’…) o una acció contrària consell → aconsellar
clar → aclarir
lluny → allunyar
orgull →  enorgullir-se
brut →  embrutar
dins →  endinsar
cabell →  escabellar
bri →  esbrinar
fulla→  esfullar
fred →  refredar
fresc →  refrescar
so →ressonar
nata →  desnatar
sang →  dessagnar
créixer →  decréixer
crim →  incriminar
tímid →  intimidar
tòxic→  intoxicar

 

Alguns verbs derivats per prefixació incorporen alhora un sufix entre l’arrel i la desinència:

crit →escridassar
mica → esmicolar
ferro → aferrissar.

La formació de paraules derivades per addició simultània d’un prefix i un sufix s’anomena parasíntesi i les paraules que se’n deriven, parasintètiques.

La derivació és un procés recursiu, és a dir, que es pot repetir diverses vegades; per això és possible trobar paraules amb diversos afixos. Per exemple:

ciutat → ciutadà → ciutadania
terra → enterrar → desenterrar
constituir → constitució → constitucional → anticonstitucional

Derivats per infixació

Contràriament als sufixos i als prefixos, els infixos no tenen pròpiament significat lèxic, però donen lloc a una paraula diferent quan s’intercalen entre una arrel i un sufix, com els casos següents:

Mots derivats amb infixos
Infixos Exemples Infixos Exemples
-an- jugar → juganer
cridar →  cridaner
-er- camp → camperol
bosc →  bosquerol
-ar- fulla →  fullaraca
baf→  bafarada
-et- pell → pelleter
llibre →  llibreter
-at- amagar →  amagatall
peix →  peixater
-on- gat → gatonera
sang →  sangonera

 

De vegades, la intercalació d’un infix dóna lloc a un derivat amb una significació diferent de la del derivat obtingut amb el simple afegit del sufix a l’arrel:

ferro ferr-er (‘persona que treballa el ferro’)
           ferr-et-er (‘persona que té una ferreteria’)

Classes d’infixos

Alguns infixos aporten un matís valoratiu, reforcen la idea de petitesa o d’afecte (en aquest cas parlem d’infixos diminutius o afectius) o bé introdueixen la idea d’abundància o d’excés (llavors parlem d’infixos augmentatius o despectius). Vegem-ne uns quants casos:

Mots derivats amb infixos valoratius
Idea de petitesa o d’afecte Idea d’abundància o d’excés
Infixos Exemples Infixos Exemples
-iss- pobre → pobrissó
arbre → arbrissó
-all- roca → rocallós
piga → pigallós
-ic- plor → ploricó
plorar →ploriquejar
-ar- flama →flamarada
cagar → cagarada
-isc- ploure →plovisquejar -eg- dent →dentegada
estirar →estiregassar
-arr- pet → petarrell
cap → caparró
-ell- gota → gotellada
gra → granellut
-uss cantar →cantussejar
pell→ espellussar
-ot- mà→manotada
xerrar →xerrotejar

Exercicis per practicar

Nodes 3 533 534 535 536 537 538
539 540 541 542 543 544
545 563 564 565 568 569
570 571
enxaneta.info 141 142