Definició
La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:
en+fil+ar → enfilar
des+consol+ar→ desconsolar |
Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.
El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos)
Família de paraules
És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.
| Arrel |
Paraules formades per derivació |
| hivern |
hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc |
| mar |
marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig |
| dorm- |
dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori |
Classes d’afixos
Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos derivatius en tres grups:
- els prefixos, quan van davant l’arrel,
- els sufixos, quan van darrere l’arrel,
- els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
| Mot derivat amb prefix |
|
re + llogar →
rellogar |
Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o un habitatge. |
|
| Mot derivat amb sufix |
|
llogar + er →
lloguer |
Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es lloga. |
|
| Mot derivat amb infix + sufix |
|
llogar + at + er →
llogater |
Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe, etc.d’una altra persona pagant uns diners. |
|
Derivats per prefixació
La prefixació és un procés de formació de paraules derivades i consisteix en l’adjunció d’un prefix a l’arrel d’un nom, un adjectiu o un verb:
avantatge → desavantatge
N N |
marí → submarí
Adj Adj |
existir → coexistir
V V |
A diferència dels sufixos, la major part dels prefixos, com acabem de veure, no canvien la categoria lèxica de l’arrel, sinó que la categoria del mot derivat coincideix amb la de l’arrel. Tanmateix, hi ha un petit grup de prefixos que formen mots nous de categoria diferent que la de l’arrel, per exemple el prefix a-:
pam → apamar
N V |
pla → aplanar
Adj V |
lluny → allunyar
Adv V |
Classes de prefixos
Com els sufixos, els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d’una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.
| Prefixos que NO canvien la categoria lèxica |
| Prefixos |
Significat |
Exemples |
a– [o an-]
des– [o dis-]
in– [o im-, o ir-, o il-]
no– |
negació |
simètric → asimètric
alfabet → analfabet
avantatge → desavantatge
continu → discontinu
necessari → innecessari
mòbil → immòbil
lògic → il·lògic;
regular → irregular
violència → no-violència |
anti–
contra– |
oposició |
aeri → antiaeri
nuclear → antinuclear
indicat → contraindicat
atacar → contraatacar |
re– [o res-]
bes–
bi [o bis-] |
repetició o duplicació |
caure → recaure
seguir → resseguir
net → besnet
avi → besavi
canviar → bescanviar
plaça → biplaça
lateral → bilateral
anual → bisanual |
ben–
mal–
menys– |
valoració positiva o negativa |
vingut → benvingut
estar → benestar
vendre → malvendre
criar → malcriar
preu → menyspreu
tenir → menystenir |
sobre– [o super-]
re– [o res-]
ultra–
hiper–
extra–
multi– |
intensitat, grau o quantitat |
viure → sobreviure
vivent → supervivent
baixar → rebaixar
saltar → ressaltar
sec → ressec
congelar → ultracongelar
dretà → ultradretà
activitat → hiperactivitat
mercat → hipermercat
fi → extrafi
pla → extraplà
dolç → extradolç
milionari → multimilionari
nacional →multinacional |
entre– [o inter-, ointra-]
extra–
sobre–
sota– [o sub-, osots-]
trans–
ultra–
ante– [o avant-]
post–
pre– |
posició real o figurada |
pa → entrepà
posar → interposar
venós → intravenós
radi → extraradi
ordinari → extraordinari
sortir → sobresortir
abundant → sobreabundant
bosc → sotabosc
delegat → subdelegat, sotsdelegat
atlàntic → transatlàntic
córrer → transcórrer
mar → ultramar
passar → ultrapassar
penúltim → antepenúltim
passat → avantpassat
part → postpart
guerra → postguerra
veure → preveure
història → prehistòria |
| con– [o com-, o cor-, o col-, o co-] |
‘en comú’ |
viure → conviure
laborar → col·laborar;
relació → correlació
existir → coexistir |
| ex– |
‘deixar de ser’ |
diputat → exdiputat
ministre → exministre |
| neo– |
‘nou, recent’ |
clàssic → neoclàssic
romanticisme → neoromanticisme |
| semi– |
‘quasi´ |
cercle → semicercle
sec → semisec |
| pseudo– |
‘fals’ |
derivat → pseudoderivat
fruit → pseudofruit |
| pro– |
‘a favor de’ |
americà → proamericà
comunista → procomunista |
En català hi ha moltes paraules cultes, d’origen llatí o grec, formades en aquestes llengües amb algun prefix. Actualment, són paraules que no es poden desglossar, perquè el terme que resta després de separar-ne el prefix no existeix en català: antecedent, ascendir, descendir, exhibir, incògnit, etc.
| Prefixos que canvien la categoria lèxica en derivats verbals |
| Prefixos |
Significat |
Exemples |
|
a-
en- [o em-]
es-
re- [o res-]
des- [o de-]
in- |
accions que expressen un procés (‘posar en estat de’, ‘posar dins’, ‘reiterar’…) o una acció contrària |
consell → aconsellar
clar → aclarir
lluny → allunyar
orgull → enorgullir-se
brut → embrutar
dins → endinsar
cabell → escabellar
bri → esbrinar
fulla→ esfullar
fred → refredar
fresc → refrescar
so →ressonar
nata → desnatar
sang → dessagnar
créixer → decréixer
crim → incriminar
tímid → intimidar
tòxic→ intoxicar |
Alguns verbs derivats per prefixació incorporen alhora un sufix entre l’arrel i la desinència:
crit →escridassar
mica → esmicolar
ferro → aferrissar.
La formació de paraules derivades per addició simultània d’un prefix i un sufix s’anomena parasíntesi i les paraules que se’n deriven, parasintètiques.
La derivació és un procés recursiu, és a dir, que es pot repetir diverses vegades; per això és possible trobar paraules amb diversos afixos. Per exemple:
ciutat → ciutadà → ciutadania
terra → enterrar → desenterrar
constituir → constitució → constitucional → anticonstitucional
Derivats per infixació
Contràriament als sufixos i als prefixos, els infixos no tenen pròpiament significat lèxic, però donen lloc a una paraula diferent quan s’intercalen entre una arrel i un sufix, com els casos següents:
| Mots derivats amb infixos |
| Infixos |
Exemples |
Infixos |
Exemples |
| -an- |
jugar → juganer
cridar → cridaner |
-er- |
camp → camperol
bosc → bosquerol |
| -ar- |
fulla → fullaraca
baf→ bafarada |
-et- |
pell → pelleter
llibre → llibreter |
| -at- |
amagar → amagatall
peix → peixater |
-on- |
gat → gatonera
sang → sangonera |
De vegades, la intercalació d’un infix dóna lloc a un derivat amb una significació diferent de la del derivat obtingut amb el simple afegit del sufix a l’arrel:
ferro → ferr-er (‘persona que treballa el ferro’)
→ ferr-et-er (‘persona que té una ferreteria’)
Classes d’infixos
Alguns infixos aporten un matís valoratiu, reforcen la idea de petitesa o d’afecte (en aquest cas parlem d’infixos diminutius o afectius) o bé introdueixen la idea d’abundància o d’excés (llavors parlem d’infixos augmentatius o despectius). Vegem-ne uns quants casos:
| Mots derivats amb infixos valoratius |
| Idea de petitesa o d’afecte |
Idea d’abundància o d’excés |
| Infixos |
Exemples |
Infixos |
Exemples |
| -iss- |
pobre → pobrissó
arbre → arbrissó |
-all- |
roca → rocallós
piga → pigallós |
| -ic- |
plor → ploricó
plorar →ploriquejar |
-ar- |
flama →flamarada
cagar → cagarada |
| -isc- |
ploure →plovisquejar |
-eg- |
dent →dentegada
estirar →estiregassar |
| -arr- |
pet → petarrell
cap → caparró |
-ell- |
gota → gotellada
gra → granellut |
| -uss– |
cantar →cantussejar
pell→ espellussar |
-ot- |
mà→manotada
xerrar →xerrotejar |
Exercicis per practicar
Deixa un comentari