Elements del text
Un text és una unitat comunicativa completa. Està format per un conjunt d’enunciats que es relacionen els uns amb els altres per tal d’aconseguir l’objectiu de comunicar alguna cosa de manera eficaç.
Per compondre el text, l’emissor (és a dir, qui parla) ha seguit un procés format per tres etapes:
- Ha triat les paraules (categories lèxiques) que farà servir.
- Ha format grups de paraules (sintagmes) amb una càrrega significativa parcial.
- Ha construït enunciats (oracions) i els ha relacionat entre si.
Categories lèxiques o gramaticals
Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:
1. Els noms (o substantius) | Són paraules que designen persones, animals, coses, llocs, idees abstractes, sentiments. | La majoria són variables en funció del nombre (aigua, aigües) i uns quants també en funció del gènere (gos, gossa, gossos, gosses). |
2. Els adjectius | Són paraules que designen característiques o propietats que es poden atribuir a un nom. | La majoria són variables i concorden amb el nom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons grisos, sabates grises). |
3. Els determinants | Són paraules que van davant del nom per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo. | La majoria són variables i concorden amb el nom (un dia, el dia, el primer dia, pocs dies, el meu germà, aquest llibre). |
Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius. | ||
4. Els pronoms | Són paraules de significat ocasional perquè la seva funció és la de substituir-ne d’altres de caràcter substantiu, adjectiu o adverbial. Agafen el seu significat del context. |
Generalment són variables: presenten formes diferents segons la persona gramatical i la funció sintàctica. Exemples: A ella no li diguis res; i no la molestis més. No hi vol anar. |
5. Els verbs | Són paraules que designen accions, processos o estats. | Són variables i es conjuguen en funció del mode, el temps, la persona i el nombre (vinc, maduraven, estarà). |
6. Els adverbis | Són paraules que complementen el verb per expressar el temps, el lloc, la manera i la quantitat de les accions. També expressa la quantitat de l’adjectiu i d’un altre adverbi. |
Són invariables i alguns tenen forma de locució (més d’una paraula amb un sol significat) Exemples: vine aviat; puja a dalt; camina lentament molt tranquil; massa a poc a poc |
7. Les preposicions | Són paraules que van davant del nom (o pronom) i uneixen els noms amb altres elements. | Són invariables i algunes tenen forma de locució (més d’una paraula amb un sol significat) Exemples: mal de queixal; pa amb tomàquet; pensa en ell; viu davant de casa |
8. Les conjuncions | Són paraules que uneixen i relacionen dos mots o dos sintagmes de la mateixa categoria sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades. | Són invariables i ens permeten coordinar (molt bonic però molt car; canta i balla) o bé subordinar (crec que no vindrà; no vindrà perquè no es troba gaire bé). |
9. Les interjeccions | Són paraules que equivalen a una oració i expressen l’actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l’oient. | Són invariables i algunes tenen forma de locució (oi? ; Això rai!). Solen introduir les oracions exclamatives (Ai, quin ensurt que he tingut!). |
Els sintagmes
Utilitzem la paraula sintagma per designar una paraula o grup de paraules que forma una unitat que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de funció (subjecte o predicat).
Els sintagmes estan formats per una o diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nucli del sintagma i és la que dóna nom al conjunt.
Nucli del sintagma | Tipus de sintagma | Exemples |
nom | Sintagma nominal (SN) | la cuina mediterrània |
verb | Sintagma verbal (SV) | tinc gana |
adjectiu | Sintagma adjectival (SAdj) | ple d’aigua |
adverbi | Sintagma adverbial (SAdv) | molt lluny |
Preposició + SN | Sintagma preposicional (SPrep) | amb tots els amics |
Les oracions
Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Presenta tres propietats bàsiques:
1. Unitat de sentit | Expressa un pensament complet; per tant, constitueix un acte de comunicació suficient. |
2. Unitat d’entonació | Queda delimitada per dues pauses majors o dos silencis i té una corba melòdica determinada. |
3. Unitat d’estructura |
Consta d’un SN subjecte i d’un SV predicat que presenten una relació de concordança. El sintagma nominal (SN) subjecte (S) designa l’element del qual parlem. El sintagma verbal (SV) predicat (P) expressa allò que diem del subjecte. El gat negre / ha caçat un ocell |
Per practicar
Nodes 1 | 133 | 134 | 136 | 139 | 140 | 141 |
142 | 147 | 148 | 150 | 151 | ||
178 | 180 | 183 | 184 | |||
Nodes 2 | 121 | 122 | 123 | 124 | 127 |
12 febrer 2017 at 11:59
Gracias Anna . Gracias a tu he aprobatorio l’examen de batxillerat
20 juny 2018 at 6:54
Molt ben fet, he pogut aprovar
27 novembre 2018 at 17:39
gràcies, m’ha anat molt bé
23 gener 2020 at 11:39
gracias Anna gracies ti e aprovado el examen de selectivitat merci sokran.
23 gener 2020 at 11:40
hola gracias a tu e a prova’t le’xame’n
13 octubre 2020 at 6:36
Hola, molt ben fet Anna
2 novembre 2020 at 11:57
Molt bona la pagina. Gracies assignatura de català