Elements del text

Un text és una unitat comunicativa completa. Està format per un conjunt d’enunciats que es relacionen els uns amb els altres per tal d’aconseguir l’objectiu de comunicar alguna cosa de manera eficaç.

Per compondre el text, l’emissor (és a dir, qui parla) ha seguit un procés format per tres etapes:

  1. Ha triat les paraules (categories lèxiques) que farà servir.
  2. Ha format grups de paraules (sintagmes) amb una càrrega significativa parcial.
  3. Ha construït enunciats (oracions) i els ha relacionat entre si.


Categories lèxiques o gramaticals

Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:

1. Els noms (o substantius) Són paraules que designen persones, animals, coses, llocs, idees abstractes, sentiments. La majoria són variables en funció del nombre (aigua, aigües) i uns quants també en funció del gènere (gos, gossa, gossos, gosses).
2. Els adjectius Són paraules que designen característiques o propietats que es poden atribuir a un nom. La majoria són variables i concorden amb el nom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons grisos, sabates grises).
3. Els determinants Són paraules que van davant del nom per presentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo. La majoria són variables i concorden amb el nom (un dia, el dia, el primer dia, pocs dies, el meu germà, aquest llibre).
Els determinants es classifiquen en vuit classes: els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
4. Els pronoms Són paraules de significat ocasional perquè la seva funció és la de substituir-ne d’altres de caràcter substantiu, adjectiu o adverbial.
Agafen el seu significat del context.		 Generalment són variables: presenten formes diferents segons la persona gramatical i la funció sintàctica.
Exemples: A ella no li diguis res; i no la molestis més. No hi vol anar.
5. Els verbs Són paraules que designen accions, processos o estats. Són variables i es conjuguen en funció del mode, el temps, la persona i el nombre (vinc, maduraven, estarà).
6. Els adverbis Són paraules que complementen el verb per expressar el temps, el lloc, la manera i la quantitat de les accions.
També expressa la quantitat de l’adjectiu i d’un altre adverbi.		 Són invariables i alguns tenen forma de locució (més d’una paraula amb un sol significat)
Exemples: vine aviat; puja a dalt; camina lentament
molt tranquil; massa a poc a poc
7. Les preposicions Són paraules que van davant del nom  (o pronom) i uneixen els noms amb altres elements. Són invariables i algunes tenen forma de locució (més d’una paraula amb un sol significat)
Exemples: mal de queixal; pa amb tomàquet; pensa en ell; viu davant de casa
8. Les conjuncions Són paraules que uneixen i relacionen dos mots o dos sintagmes de la mateixa categoria sintàctica o bé dues oracions coordinades o subordinades. Són invariables i ens permeten coordinar (molt bonic però molt car; canta i balla) o bé subordinar (crec que no vindrà; no vindrà perquè no es troba gaire bé).
9. Les interjeccions Són paraules que equivalen a una oració i expressen l’actitud del parlant, o estableixen una comunicació entre el parlant i l’oient. Són invariables i algunes tenen forma de locució (oi? ; Això rai!).
Solen introduir les oracions exclamatives (Ai, quin ensurt que he tingut!).

 

Els sintagmes

Utilitzem la paraula sintagma per designar una paraula o grup de paraules que forma una unitat que és més petita que l’oració. Cada sintagma forma una unitat de significat i també una unitat de funció (subjecte o predicat).

Els sintagmes estan formats per una o diverses paraules, però en cada sintagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta constitueix el nucli del sintagma i és la que dóna nom al conjunt.

Nucli del sintagma Tipus de sintagma Exemples
nom Sintagma nominal (SN) la cuina mediterrània
verb Sintagma verbal (SV) tinc gana
adjectiu Sintagma adjectival (SAdj) ple d’aigua
adverbi Sintagma adverbial (SAdv) molt lluny
Preposició + SN Sintagma preposicional (SPrep) amb tots els amics

 

Les oracions

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Presenta tres propietats bàsiques:

1. Unitat de sentit Expressa un pensament complet; per tant, constitueix un acte de comunicació suficient.
2. Unitat d’entonació Queda delimitada per dues pauses majors o dos silencis i té una corba melòdica determinada.
3. Unitat d’estructura

Consta d’un SN subjecte i d’un SV predicat que presenten una relació de concordança.

El sintagma nominal (SN) subjecte (S) designa l’element del qual parlem.

El sintagma verbal (SV)  predicat (P) expressa allò que diem del subjecte.

El gat negre          /         ha caçat un ocell
SN [subjecte]        /        SV [predicat]

 

Per practicar

Nodes 1 133 134 136 139 140 141
142 147 148 150 151
178 180 183 184
Nodes 2 121 122 123 124 127

 

Print Friendly, PDF & Email