L’accent diacrític o diferenciador

La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen.

Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual.

Has de tenir en compte que si escrivint a ordinador confons alguna d’aquestes paraules, el corrector ortogràfic mai no ho detectarà, ja que són paraules correctes i només el context determinarà quan estan ben accentuades.

Paraules amb accent diacrític

La nova ortografia, que substitueix les normes de Fabra de 1913 i les successives novetats que l’IEC havia anat aprovant de forma aïllada, manté una llista de només 15 excepcions a la norma general d’accentuació: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.

Amb accent diacrític Sense accent diacrític
(de manera correcta: parla molt bé) be (xai: un be és un xai petit)
déu, déus (divinitat: els déus grecs) deu (10, font: un deu per cent; una deu d’aigua)
és (del verb ser: és aquí; és la Júlia) es (pronom: es diu Marçal)
(extremitat: la mà esquerra) ma (la meva: ma germana)
més (que és superior: és més alt; d’allò més bé) mes (les meves, 30 dies: el mes que ve; les meves cosines)
món (univers, planeta: arreu del món) mon (el meu: mon pare és rellotger)
pèl, pèls (cabell: un animal de pèl negre) pel, pels (per + el: travesseu pel pas de vianants)
 què (quina cosa: què vols, digues-li què vols) que (pronom, enllaç: el temps que fa; diu que no ve)
(del verb saber: encara no ho sé) se (pronom: no se sap)
(afirmatiu: sí o no?) si (en cas que: si ho vols així…)
són (del verb ser: ja són les vuit) son (ganes de dormir, el seu: quina son!, son germà)
(del verb tenir: té, aquí ho tens) te (infusió, pronom: te o cafè? te la regalo)
ús (servei: un producte per a ús industrial) us (pronom: us ho regalo)
vós (pronom personal fort: vós no sou el rei) vos (pronom feble de 2a persona plural: heu de fer-vos un petó)
sòl (terreny: sòl agrícola; sòl edificable) sol (astre, no acompanyat: fa molt sol; viu sol)

 

Paraules que perden l’accent diacrític

bens (propietats: va heretar els bens dels avis) bens (xais: un ramat de bens)
bota, botes (recipient: el vi de la bota del racó) botabotes (calçat: unes botes per a l’hivern)
dona,  dones (del verb donar: ens ho dona tot; hi dones moltes voltes) dona, dones (persona: un home i una dona; la igualtat entre homes i dones)
molt (participi del verb moldre: cafè molt) molt (quantitat gran: ha plogut molt; és molt bo)
net, neta, nets, netes (descendents: l’avi amb el net i la neta; té tres nets i dues netes) net, neta, nets, netes (sense brutícia; no és gaire net; les mans ben netes)
os, ossa, ossos, osses (animal: un os bru; els ossos són plantígrads) os, ossos (part de l’esquelet; la tíbia és un os de la cama; els ossos del braç)
soc (del verb ser: soc jo) soc (soca d’arbre: dorm com un soc)
vens, venen (del verb venir: d’on vens ara; venen a veure’ns cada dia) vens, venen (del verb vendre: em vens la moto?; venen roba interior)
ves (imperatiu del verb anar: ves-te’n de seguida) ves (vigila, del verb veure: ves per on!)

L’accent diacrític no es conserva en els mots compostos

  • déu: adeu, pregadeu, adeu-siau
  • món: rodamon, inframon…
  • sòl: subsol, entresol…

Ara practica

Nodes 3 630 631 632 633 650 651
Enxaneta 50 51 52 53 54 177 235

Llibre digital de 3r d’ESO: bloc 6

Print Friendly, PDF & Email