L’accent diacrític o diferenciador

La norma general és que els mots monosíl·labs no s’accentuen.

Ara bé, hi ha unes quantes paraules, la majoria monosíl·labes, que s’escriuen amb accent diacrític o diferenciador. Aquest accent serveix per distingir unes paraules d’unes altres que s’escriuen igual.

Has de tenir en compte que si escrivint a ordinador confons alguna d’aquestes paraules, el corrector ortogràfic mai no ho detectarà, ja que són paraules correctes i només el context determinarà quan estan ben accentuades.

Paraules amb accent diacrític

La nova ortografia, que substitueix les normes de Fabra de 1913 i les successives novetats que l’IEC havia anat aprovant de forma aïllada, manté una llista de només 15 excepcions a la norma general d’accentuació: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós.

Amb accent diacrític Sense accent diacrític
bé, béns (de manera correcta: parla molt bé be, bens (xai: un be és un xai petit)
déu, déus (divinitat: els déus grecs) deu (deu dies, el deu per cent; em deu 3 euros)
és (del verb ser: és aquí; és la Júlia) es (pronom: es diu Marçal)
mà, mans (extremitat: la mà esquerra) ma (la meva: ma germana)
més (que és superior: és més alt; d’allò més bé) mes (les meves, 30 dies: el mes que ve; les meves cosines)
món, mons (univers, planeta: arreu del món) mon (el meu: mon pare és rellotger)
pèl, pèls (cabell: un animal de pèl negre) pel, pels (per + el: travesseu pel pas de vianants)
 què (quina cosa: què vols, digues-li què vols) que (pronom, enllaç: el temps que fa; diu que no ve)
sé (del verb saber: encara no ho sé) se (pronom: no se sap)
sí (afirmatiu: sí o no?) si (en cas que: si ho vols així…)
sòl, sòls (terreny: sòl agrícola; sòl edificable) sol, sols (avui fa molt sol; ell viu sol)
són (del verb ser: ja són les vuit) son (ganes de dormir: quina son!; el seu: son germà)
té (del verb tenir: té, aquí ho tens) te (infusió, pronom: te o cafè? te la regalo)
ús (servei: un producte per a ús industrial) us (pronom: us ho regalo)
vós (pronom personal fort: vós no sou el rei) vos (pronom feble de 2a persona plural: heu de fer-vos un petó)

 

Paraules que perden l’accent diacrític

bota, botes (recipient: el vi de la bota del racó) bota, botes (calçat: unes botes per a l’hivern)
dona,  dones (del verb donar: ens ho dona tot; hi dones moltes voltes) dona, dones (persona: un home i una dona; la igualtat entre homes i dones)
molt (participi del verb moldre: cafè molt) molt (quantitat gran: ha plogut molt; és molt bo)
net, neta, nets, netes (descendents: l’avi amb el net i la neta; té tres nets i dues netes) net, neta, nets, netes (sense brutícia; no és gaire net; les mans ben netes)
os, ossa, ossos, osses (animal: un os bru; els ossos són plantígrads) os, ossos (part de l’esquelet; la tíbia és un os de la cama; els ossos del braç)
soc (del verb ser: soc jo) soc (soca d’arbre: dorm com un soc)
vens, venen (del verb venir: d’on vens ara; venen a veure’ns cada dia) vens, venen (del verb vendre: em vens la moto?; venen roba interior)
ves (imperatiu del verb anar: ves-te’n de seguida) ves (vigila, del verb veure: ves per on!)

L’accent diacrític en els mots compostos

  • déu: Déu-vos-guard, Déu-n’hi-do, adeu, marededeu, pregadeu, semideu, adeu-siau
  • ma: mà-llarg
  • món: rodamon, inframon
  • sòl: subsol, entresol
  • pèl: pèl-roig, repel, a contrapel

Exercicis per practicar

Enxaneta 51 52 53 54
Dictats en línia

 

Per saber-ne més

Accentuació
Regles d’accentuació REGLA 1. Accentuem les paraules agudes quan acaben en aquestes 12 terminacions: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in Exemples: demà, faré, rajolí, ocasió, tabú, cabàs, després, pastís, borrós, barnús, suspèn, Berlín La... Continue Reading →
Accents oberts i tancats
En català tenim dos tipus d’accent sobre les vocals: Obert o greu: à, è, ò Tancat o agut: é, í, ó, ú Els accents de a, i , u L’accent sobre la “a” sempre és obert o greu L’accent sobre... Continue Reading →
Print Friendly, PDF & Email