Definició

Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la intenció amb què ens comuniquem.

Així, per exemple, una mateixa idea, “Maria-dormir”, pot ser expressada amb formes diferents:

Com una afirmació La Maria dorm.
Com una pregunta Dorm, la Maria?
Com una ordre Dorm, Maria.
Com una exclamació: La Maria dorm!

La modalitat s’expressa per mitjans diversos: l’entonació (ascendent, descendent) en la parla oral, els signes de puntuació en l’escriptura, el mode verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu), determinats mots (adverbis d’afirmació o negació, pronoms interrogatius)

Tipus de modalitat

Modalitats primàries de l’oració
Segons si la intenció comunicativa és informar, preguntar o ordenar.

Classes        Característiques Exemples
Modalitat declarativa
o enunciativa
  • La intenció de l’emissor és informar d’accions o estats.
  • L’entonació té un final descendent.
  • El mode verbal sol ser l’indicatiu.
  • El subjecte acostuma a aparèixer al principi de l’oració.
En Nicolau tenia una capseta de pedres de cristall verd.
Modalitat interrogativa
  • La intenció de l’emissor és preguntar.
  • L’entonació té un final ascendent.
  • Sol introduir-se amb mots interrogatius.
  • El subjecte sovint apareix al final de l’oració.
Què tenia en Nicolau?
Quina
mena de pedretes hi havia dins la capseta?
Modalitat exhortativa
o imperativa
  • La intenció de l’emissor és aconsellar, pregar, ordenarprohibir.
  • L’entonació és elevada i intensa.
  • El mode verbal és l’imperatiu o el subjuntiu.
Nicolau, vine a l’hora de dinar, eh!
No t’estiguis tantes hores a l’aigua.

 

Modalitats secundàries de l’oració
Si expressem una actitud o una valoració personal: un estat d’ànim, un dubte o bé un desig.

Classes        Característiques Exemples
Modalitat exclamativa
  • L’emissor vol expressar un estat d’ànim.
  • L’entonació és variable i intensa.
  • Sol anar acompanyada d’interjeccions i mots intensius.

Ei, mireu, en Nicolau se’n torna a l’aigua!

Compte, que en aquest indret hi ha un xuclador!

Modalitat dubitativa
  • L’emissor vol expressar un dubte.
  • S’introdueix amb adverbis i expressions que indiquen dubte.
  • Sovint s’expressen amb el verb en futur.

Vols dir que el peix Nicolau tornarà a sortir?

Potser no sortirà mai més del xuclador.

Modalitat desiderativa
o optativa
  • L’emissor vol expressar un desig.
  • És habitual introduir-la amb expressions que indiquen desig.
  • Es pot donar l’entonació exclamativa.
  • El mode verbal és el subjuntiu.

Tant de bo no hagués dit aquelles paraules.

Si pogués tornar a l’aigua!

Oracions afirmatives i negatives

Les oracions es classifiquen en afirmatives o negatives.

Oracions afirmatives Sense marca o amb
adverbis d’afirmació:
sí, també
Nosaltres que el veiem i el sentim.
Nicolau, que estàs somiant?
Avui també has tornat molt tard.
Oracions negatives  Marcades pels adverbis
de negació:
noni, pas, tampoc
Nosaltres no el veiem ni el sentim.
No, mare, no somio pas.
Demà tampoc no tornaràs d’hora?

Ús de “no pas”

Utilitzem els adverbis de negació no pas quan volem expressar determinades intencions:

Intenció Exemple
Quan volem insinuar alguna cosa Qui ha ratllat la taula? No ho has pas fet tu!
Quan volem amenaçar algú No sortissis pas de casa, eh!
Quan volem desmentir una afirmació –Tu creus que el peix Nicolau és viu, oi? –Oh, jo no ho crec pas, això!
Quan volem negar una part d’una afirmació –En Nicolau s’està tot el dia a l’aigua. –No pas quan ha de menjar.

 

Mots de dos valors

Utilitzem els pronoms ningú i res; els quantificadors cap, gaire i gens, i els adverbis mai i enlloc amb sentit negatiu en les oracions declaratives negatives.

No l’hem vist mai.
No tinc gaire gana.
Mai (no) l’hem vist.

 Ara bé, aquestes paraules no tenen valor negatiu quan apareixen en oracions condicionals, dubitatives o interrogatives:

Oracions condicionals, interrogatives i dubitatives Oracions declaratives negatives
Saps si vindrà ningú (= algú)? Avui no vindrà ningú (= cap persona).
Vés a saber si li passarà res (= alguna cosa). Tranquil, no li passarà res (= cap cosa).
Dubto que accepti cap (= alguna) excusa. Certament, no n’acceptarà cap (= ni una).
Que us heu mullat gaire (= molt)? No ens hem mullat gaire (= no molt).
Si almenys fos gens (= una mica) amable… El fet és que no ho és gens (= ni mica).
Has vist mai (= alguna vegada) el peix Nicolau? No l’he vist mai (= cap vegada).
Si el veus enlloc (= en alguna banda), avisa’m. Crec que no el veuré enlloc (= a cap banda).

 

Oracions interrogatives

El parlant-emissor pregunta per obtenir una resposta.

Es caracteritzen per l’entonació ascendent final, que en l’escriptura s’expressa mitjançant el signe d’interrogació (?). Sovint impliquen la inversió de l’ordre subjecte-verb (en altres llengües aquesta inversió és obligada):

Ho sap en Llorenç?

Es classifiquen segons l’abast de la pregunta que fem i segons si són independents o si estan subordinades.

Classes Característiques Exemples
Interrogativa total
  • Preguntem per tot el contingut de l’oració.
  • Demanen un o un no com a resposta.
  • La podem introduir amb la conjunció que amb valor emfàtic.
Vols tornar-te’n al mar per sempre?
Que vols tornar-te’n al mar, Nicolau?
Interrogativa parcial
  • Preguntem per una part del contingut de l’oració.
  • La resposta no pot ser sí o no.
  • Hi apareixen mots interrogatius (qui, què, quan, com, on…)
  • El mot interrogatiu substitueix la part de l’oració sobre la qual fem la pregunta.

Com es va veure l’endemà els dits dels peus?

Quan va poder descobrir el misteri de la lluna?

Interrogativa directa
  • L’expressem com una oració independent.
  • L’entonem amb un final ascendent.
  • Escrivim el signe d’interrogació.
Per què arribes amb aquests ulls tan vermells?
Interrogativa indirecta
  • La subordinem a una oració principal.
  • La introduïm amb un verb declaratiu.
  • L’entonem amb un final descendent.
  • No escrivim el signe d’interrogació.
La mare li va preguntar per què arribava amb aquells ulls tan vermells.

 

Per què i perquè

La preposició per i el pronom interrogatiu què s’escriuen separats: Per què no va sortir de casa?
–No sabem per què no va sortir de casa.
La paraula perquè s’escriu junta, ja que és una conjunció que usem per explicar la causa o la finalitat d’una acció: No va sortir perquè els seus pares no ho volien.

Per completar aquest punt, vegeu la fitxa:  per què / perquè / per a què

Mots interrogatius

Introduïm les oracions interrogatives parcials i les oracions interrogatives indirectes amb mots interrogatius de diferents categories lèxiques:

Determinants interrogatius Pronoms interrogatius Adverbis interrogatius
Pregunten per identificar un nom o per quantificar-lo. Pregunten per una cosa o una persona concreta. Pregunten per una circumstància concreta.
Quin vestit et posaràs?
A quina comarca vius?
Quants anys tens?
Quantes hores treballes?
Què has dit?
Per què ho has fet?
Qui t’ho ha dit?
A qui ho has dit?
On has desat el document?
Quan acabaràs la feina?
Com ho has fet?
Quant t’ha costat el mòbil?

Oracions exhortatives

Des del punt de vista de l’emissor, la modalitat exhortativa permet influir en les accions dels altres mitjançant la persuasió.

Des del punt de vista del receptor, una exhortativa ofereix llibertat per realitzar o no l’acció sol·licitada, sense quedar malament ni fer quedar malament l’emissor.

Normalment expressem els precs, les ordres i els consells en mode imperatiu quan l’oració és afirmativa i en mode subjuntiu quan l’oració és negativa.

Oracions exhortatives afirmatives Oracions exhortatives negatives
Mode imperatiu Mode subjuntiu
Vés-te’n de seguida!
Esperi’s aquí dins, si us plau.
Vinga, encenem el foc de l’estufa!
Beveu aigua d’ampolla.
Estiguin-se a dins de casa.
No te’n vagis gaire lluny.
No s’esperi a la porta.
No encenguem mai foc al bosc!
No begueu aigua d’aquella font.
No s’estiguin al carrer.
Alerta

Per expressar una ordre o una prohibició
no hem d’utilitzar en cap cas l’infinitiu:

Entrar per l’altra porta.  Entreu per l’altra porta.
No trepitjar la gespa.  No trepitgeu la gespa.

 

Oracions exclamatives

Distingim les oracions exclamatives perquè sovint van acompanyades d’interjeccions o de mots intensius i sobretot per l’entonació elevada, que en l’escriptura representem amb el signe d’exclamació:

Mira-te’l, s’ha tornat mig peix! Queque neda!

Els mots intensius són partícules exclamatives que fem servir per donar èmfasi a una oració, ja sigui perquè en volem ressaltar una característica, ja sigui perquè en volem valorar la quantitat.

Oracions exclamatives amb valor intensiu
Mots que en ressalten una característica Mots que valoren la quantitat de l’acció
Que estrany (que) era allò!
Que n‘era, d’estrany, allò!
Com nedava! Era una meravella.
Quant el trobaven a faltar! Una cosa de no dir.
Quanta misèria!
Si n’era, de bo, aquell peix!
Com n’era, de bo, aquell peix!
Si en sabia, de coses del mar!
Si n’arribava a saber, de peixos!
Era d’allò més divertit!
S’ho passava d’allò més bé al mar!
Vés-te’n com més aviat millor!
Has d’anar-te’n tan aviat com puguis!

 

La forma més simple i concentrada d’exclamació són les interjeccions, que, encara que consisteixen en mots, expressions o simplement crits, tenen autonomia sintàctica i funcionen com oracions:

adéu!
ah!
ai!
alerta!
apa!
au!
bah!
ca!
ca!
ecs!
ei!
ep!
fora!
fort!
ha ha!
hala!
he he!
hola!
oh!
oi!
per favor!
plaf!
pst!
puf!
pum!
si us plau!
uep!
ui!
uix!
xap!
xit!

 

Per practicar

Nodes 3 139 140
Nodes 4 114 115 116 118 119 120 122
123 124 125 138 139 140 141
143 144
Exercicis sobre la modalitat exhortativa

 

Textos per practicar
Indica la modalitat d’aquestes oracions i subratlla els elements en què t’has fixat.

El comerciant i el geni

–M’han explicat, majestat, que temps ha hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.

–Aixeca’t!  / Per haver mort el meu fill, t’has fet mereixedor del mateix càstig. /  Ara t’he de matar.

–Com? /  Que jo he donat mort al teu fill? / –preguntà estranyat el comerciant.

–Sí, sí, tu! / Quan, després de menjar, has llançat el pinyol del dàtil, has encertat de ple el meu fill i ha quedat mort a l’instant.

–Deixa’m anar cap a casa per tal que pugui donar a cadascú el que és seu, /  i quan torni podràs fer-me el que tu vulguis. Déu sap que ho dic ben de veres, perquè sóc un bon creient. Pensa que tinc fills, esposa, propietats, i a més a més administro cabals d’altri.

–Què us ha portat a aquest indret tan solitari, catau de genis i no pas altra cosa?

–Veig que teniu paraula. /  Sou d’admirar. I realment la vostra història és digna de ser contada. Heu despertat la meva curiositat i no penso marxar sense saber com acaba tot això.

–Tu vares matar el meu fill, que era tot el que tenia en aquesta vida. /  Ara tu ho hauràs de pagar de la mateixa manera!

–Oh, gran rei dels genis! / Si t’explico la meva història i resulta que t’agrada, em concediràs un terç de la sang d’aquest comerciant?  / Què hi dius?

–Hi estic d’acord. Si em plau el que m’expliques, dóna-ho per fet.

El xeic i la gasela

–Has de saber, oh, gran geni –començà el xeic–, que fa un bon esplet d’anys em vaig casar amb la meva cosina i que, al cap de trenta d’aquests anys, encara no m’havia donat cap fill. […]

Vaig preguntar per ells i la meva dona em va contestar, impassible, que la concubina havia mort i que el noi havia fugit i no sabia on parava.

L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà.

Duniazad va dir aleshores:
–Que bonica i que entretinguda que és aquesta història!

–De debò que us ha agradat? Si és així i sa majestat m’ho permet, la nit que ve continuaré explicant-la –digué Xahrazad.

El rei pensà: «Ara per ara no la mataré; vull sentir el final d’aquesta història.»

Activitat de síntesi

Llegeix el poema “Imperatius d’amor” i després escriu el teu poema “Imperatius de…”  tot imitant l’estil de l’autor. 

Imperatius d’amor
Dóna’m la mà,
arrossega’m cap a tu,
pren-me el cor,
mira’m amb tendresa
sigues la meva droga,
fes-me’n addicta eterna.Despulla’m de pors,
trasbalsa’m els sentiments,
estalvia’m inferns,
dibuixa’m somnis,
impregna’m de tu,
respira’m de prop.
Esborra’m llàgrimes,
regala’m esperança,
ofereix-me somriures,
encomana’m emocions,
inspira’m amor,
permet-me ser jo.

I després,
serenament,
deixa’m dir-te…
t’estimo.

 

Print Friendly, PDF & Email