Visions & cants (1900)
Aquest recull va marcar l’inici d’una projecció pública i cívica de Maragall com a poeta. Els cinc herois del llibre —el Mal Caçador, Joan Garí, el comte Arnau, Don Jaume i el bandoler Serrallonga— són homes d’acció, individualistes i vitalistes, i apassionats en l’amor. Maragall volia que el caràcter comú d’aquests herois representés una manera de ser essencial del català.
En l’última versió, Maragall va fer una interpretació molt més conservadora. L’individualisme, el vitalisme i la llibertat de la primera visió van ser substituïts per una redempció del rebel, mitjançant la força salvadora de la poesia del poble.
Els cants d’aquest llibre insisteixen en el caràcter misteriós i revelador de la poesia, associat al geni nacional i popular. En alguns poemes es destaca un ímpetu vitalista coherent amb la primera meitat del llibre i sobretot condicionat per la influència de Nietzsche. Altres cants subratllen més un sentiment nacionalista, molt valorat pel modernisme.
Dins els cants trobem els combatius, polititzats i patriòtics «Tres cants de la guerra», d’entre el quals destaca l’«Oda a Espanya», que reflecteix el desencant dels catalanistes respecte de la política espanyola, sobretot després de la desfeta colonial del 1898.
Visions
Intermezzo
Cants. El Maragall més regeneracionista
Enllaços relacionats
Visions & Cants (Viquipèdia)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Visions_%26_Cants
Visions & Cants (Lletra. UOC)
https://lletra.uoc.edu/ca/obra/visions-i-cants
Visions & Cants (Nou Diccionari 62 de la literatura catalana).
https://lletra.uoc.edu/ca/obra/visions-i-cants/detall
Continguts que cal saber
- El perfil intel·lectual de Joan Maragall.
- Les idees polítiques.
- La posició literària: l’herència del Romanticisme i la teoria de la “paraula viva”.
- Visions & Cants. Datació i context polític i social.
- Estructura del llibre: “Visions”, “Intermezzo”, “Cants”.
- “Visions”: el terme; els personatges historicollegendaris (el mal caçador, Joan Garí, el comte Arnau, Jaume I, Joan de Serrallonga); tractament dels temes llegendaris; sentit de les “Visions”: heroisme, individualisme, identitat, passió terrenal i espiritualitat (especialment, fruit de l’anàlisi de “El mal caçador”, “El comte Arnau” i “La fi d’en Serrallonga”); relació amb la poesia popular (temes i procediments poètics).
- “Cants”: valor del terme; els “Cants” i el regeneracionisme: ideològic (“Cant dels joves”, “Cant de maig”, “Cant de novembre”), patriòtic ( “La sardana”, “El cant de la senyera”) i polític (“Els tres cants de la guerra”).
- “Intermezzo”: una miscel·lània poètica; relació amb la poesia popular (per ex. “Cançó de sant Ramon…”, “Sol, solet”); temes dominants: vitalisme (per ex. “En la mort d’un jove”, “Dimecres de cendra”), contemplació de la natura (per ex. “A muntanya”, “Després de la tempestat”), tradició folklòrica (per ex. “L’aufàbrega”), amor (per ex. “La dona hermosa”, “L’esposa parla”), religió (per ex. “Lo diví en el Dijous sant”, “La nit…”).
Deixa un comentari