Joan Maragall és un dels principals poetes modernistes. Autor de diversos llibres de poemes tal i com has vist en l’activitat anterior.
Ara treballaràs sobre un poema seu: La vaca cega (1895)publicat per primer cop a la revista L’Avenç.
Aquest poema està ambientat a la font del Cubilà a Olot.
El poeta i la seva dona van veure la vaca i en demanar ell què li passava, el pastor li va dir “és cega”. Maragall defensava el que ell en deia “la paraula viva”. Segons això, el poeta havia de contemplar la realitat i esperar aquell moment en què arriba l’autèntica inspiració: una veu secreta que li va dictant les paraules. I un cop escrites ja no es poden tocar perquè perdrien l’espontaneïtat i la puresa d’aquell moment tan especial. Només arribar a casa va començar a escriure el poema.
LA VACA CEGA
Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes, el silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada… Però torna, i baixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.
Vocabulari
Esma: Força d’esperit, coratge (aplicat especialment en sentit negatiu). D’esma: de rutina.
Ans: Abans, en el temps passat
Comes: Depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya.
Esquellot: Esquella grossa. Campana que les vaques porten penjada al coll.
Pica: Peça de pedra, de terrissa o d’un altre material, clavada a una paret, sostinguda per un peu, etc., amb una concavitat destinada a rebre aigua o un altre líquid, abeurador.
Afrontada: Ofesa, molesta.
Testa: Cap Parpelleja. Mou les parpelles. Nines: Ninetes dels ulls, pupil·les.
Brandant: Caminar balancejant-se, gronxant-se, bellugant d’una banda a l’altra.
Lànguidament: Sense gaire força.
Activitats
Quines són les causes que provoquen la ceguesa de la vaca? Són totes dues causes naturals?
Quins versos són especialment tràgics?
Què pot representar l’aïllament i la soledat de la vaca cega per a un artista modernista?
Quins sentiments, estats o emocions veu el poeta en la figura de la vaca cega? Situa’ls al poema: la soledat o la companyia; la fortalesa o la fragilitat; la vacil·lació o la seguretat; la resignació o el desig de veure-hi.
Joan Maragall i Gorina va néixer a Barcelona el 1860 en una família burgesa dedicada a la indústria tèxtil. «Quan jo era petit vivia arraulit en un carrer negre. El mur hi era humit, pro el sol hi era alegre.»... Continue Reading →
Visions & cants, de Joan Maragall
Visions & cants (1900) Aquest recull va marcar l’inici d’una projecció pública i cívica de Maragall com a poeta. Els cinc herois del llibre —el Mal Caçador, Joan Garí, el comte Arnau, Don Jaume i el bandoler Serrallonga— són homes... Continue Reading →
Deixa un comentari