Definició
Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).
Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).
El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN).
De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).
- uns matolls de color crema
- una massa de músculs i tendons, urpes i ullals
Classificació
Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:
- Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
- Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol, Tintín…)
- Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
- Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)
Segons el significat por ser:
- Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
- Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)
- Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
- Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
- Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
- Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)
Segons la seva formació pot ser:
- Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
- Compost:format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)
Els noms poden pertanyer a diversos grups alhora: per exemple : ànec és un nom comú, concret i individual
El gènere: masculí i femení
Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.
Tipus | Terminacions | Exemples |
Forma bàsica de formació del femení | masculí + a | noi-noia, avi-àvia, gat-gata |
Canvis en la consonant | p –> b t –> d c –> g f –> v u –> v s –> ss l –> l·l |
un llop – una lloba el nebot – la neboda un amic – una amiga el serf – la serva l’hereu – l’hereva el gos – la gossa el Marcel – la Marcel·la |
Canvi de la vocal per a | e –> a o –> a u –> a |
el mestre – la mestra un monjo – una monja un fariseu – una farisea |
Canvis en la terminació | -na -ina-essa-esa |
un germà – una germana un gall – una gallina el veí – la veïna, l’heroi – l’heroïna el metge – la metgessa, el jutge – la jutgessa un déu – una deessa un príncep – una princesa |
Formació del masculí a partir del femení | -a -ot | una bruixa – un bruixot l’abella – l’abellot la guilla – el guillot la dida – el didot |
Terminacions pròpies |
or –> riu òleg –> òloga |
un actor – una actriu un emperador – una emperadriu el biòleg – la biòloga, un filòleg – una filòloga |
Arrels diferents | terminacions lliures | el pare – la mare el marit – la muller el gendre – la nora o jove l’oncle – la tia l’amo – la mestressa l’ase o el ruc – la somera, el porc – la truja el marrà – l’ovella el cavall – l’euga el boc – la cabra el toro – la vaca |
Invariables | -aire, -ista, -cida, -ta |
el/la drapaire, el/la florista, el/la suïcida, el/la gimnasta |
Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.
Són masculins | Són femenins |
el front, el senyal, el costum, el pendent, el corrent, el compte, el deute, el dubte, un avantatge, el llegum, el pebre, els espinacs, el lleixiu, un full (de paper), els afores, un bacteri, els tèrmits | la claror, la resplendor, una anàlisi, una esplendor, la remor, una olor, una aroma, les postres, la síndrome, la sida, la suor, la dent, una allau, la nespra |
Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení.
el mar / la mar el vessant / la vessant un art / una art |
Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere.
Masculins | Femenins |
el canal (via d’aigua) un editorial (article) el fi (objectiu, finalitat) el llum (aparell) un ordre (contrari de desordre) el planeta (astre) el son (dormida) el terra (sol, paviment) el clau (de clavar) el còlera (epidèmia) el pols (batec) el pudor (modèstia) el vall (excavació) |
la canal (conducte, canonada) una editorial (empresa) la fi (acabament) la llum (claror, corrent elèctric) una ordre (manament) la planeta (destí) la son (ganes de dormir) la Terra (el planeta) la clau (d’obrir portes) la còlera (ràbia) la pols (partícules) la pudor (mala olor) la vall (entre dues muntanyes) |
El nombre: singular i plural
Formació del plural | Exemples | Remarques |
Forma bàsica singular + s | home-homes paret-parets |
|
Els substantius acabats en -a àtona fan el plural acabat en -es. |
casa-cases dona-dones |
Alteracions ortogràfiques: -ca -ques: boca-boques -ça -ces: peça-peces -ja -ges: platja-platges -ga -gues: amiga-amigues -gua -gües: llengua-llengües -qua -qües: pasqua-pasqües |
Els substantius acabats en vocal tònica afegeixen -ns per a formar el plural. |
mà-mans veí-veïns pi-pins carbó-carbons |
Només afegeixen -s: – Noms de lletra: les as, les es, les emes… – Noms de notes musicals: els dos, els res, els mis… – Formes gramaticals: els sís, els nos Altres: sofàs, cafès, vostès |
Els substantius acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural acabat en -os. |
mes-mesos comerç-comerços reflex-reflexos calaix-calaixos despatx-despatxos |
Els acabats en -s poden: – duplicar la essa: os-ossos, cabàs-cabassos, tros-trossos. – no duplicar la essa: cas-casos, vas-vasos, nus-nusos. Fan el plural afegint -s: apèndixs, falçs, índexs, linxs… |
Els substantius acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural acabat en -s o bé en -os. |
disc-discs/discos gust-gusts/gustos text-texts/textos passeig-passeigs/passejos |
|
Hi ha substantius invariables: – dies de la setmana – acabats en -us – alguns compostos – altres |
– dilluns, dimarts, dimecres… – virus, tipus, focus, cactus – trencaclosques, milhomes – fons, temps, pols, llapis, tos, urbs |
|
Certs mots no tenen forma per al singular: | les acaballes, les pessigolles, els afores, les postres, les alicates, les noces, les setrilleres, les tisores, les beceroles, els pantalons, les bermudes, els pantis,els calçotets, els sostenidors |
Per practicar
Més activitats
Nodes 1 | 232 | 233 | 234 | 235 | 236 | 262 |
263 | 264 | 265 | 266 | 267 | 268 | |
270 | 272 | 323 | ||||
Altres | 01 |
9 maig 2019 at 21:42
Molt bé
16 juny 2019 at 17:04
Molt útil i clar.
Gràcies
15 abril 2020 at 16:18
molt util
5 octubre 2020 at 7:07
hola m’agradat molt gracies
15 octubre 2020 at 18:34
M’encanta !!
13 novembre 2020 at 12:17
Una molt bona feina, moltes gràcies!
23 novembre 2020 at 7:54
Molt be, al Arnau li han anat molt be, es el meu fill.
28 setembre 2021 at 10:13
Molt útil i clar.
9 març 2022 at 20:26
Molt facil d’entrendre, molt recomendable per repassar.
3 novembre 2022 at 7:44
S’aprent molt be i ràpid!!
4 novembre 2022 at 9:50
Moltes gracies es molt util i s’apren moltissim