Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, els sentiments, les idees

Sovint, les descripcions formen part d’altres textos, per exemple, en els textos narratius.

En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu:

  • verbs en present o en imperfet d’indicatiu
  • mots de significat precís (com els substantius)
  • adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita
  • comparacions i metàfores

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

  • Observar amb atenció allò que es vol descriure
  • Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.
  • Estructurar i ordenar la informació.
  • Redactar la descripció.

Descripció objectiva

  • Té una intenció merament informativa.
  • Les dades són verificables
  • Exposa atributs, propietats i funcions
  • S’ajusta a la realitat
  • Usa paraules precises (precisió lèxica) i tècniques, mai en sentit figurat

Exemple de descripció objectiva

El gos és un mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels cànids. Des de temps històrics, està domesticat. Presenta un aspecte, una forma i un pelatge molt diferent segons les races. Del gos se n’aprofiten els sentits (el que més destacat té és l’olfacte, i després la vista i l’oïda), la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència.

 

Descripció subjectiva

  • Té una intenció valorativa i comunicativa d’experiències, sentiments, emocions, visions, opinions.
  • Es descriu a partir de la semblança o associació (comparació, metàfora, personificació).

Exemple de descripció subjectiva

El gos és un animal d’allò més eixerit. Té uns ulls que són tot tendresa i una cua que mou d’allò més sempre que et veu. El seu nassarró és flonjo com una maduixa ben madura i les seves orelletes molt simpàtiques. La seva boqueta és bastant bavosa, però les seves baves són encantadores perquè saps que si et baveja és per afecte.

 

La descripció de persones

Segons en quins aspectes ens centrem a l’hora de fer la descripció, estarem fent un tipus de descripció d’una persona o una altra. Quan es fa referencia als aspectes físics és una prosopopeia, i si fa referencia als psicològics, una etopeia, i si fa referencia tant a aspectes físics com psicològics és un retrat.

Adjectius per descriure l’aspecte físic
Cabells: arrissats, brillants, bruts, castanys, cuidats, deixats, deixats anar, estirats, fins, fregallosos, greixosos, llisos, negres, ondulats, pentinats, recollits, rinxolats, rossos, secs, sedosos, suaus, escabellats
Ulls: absents, alegres, ametllats, apagats, bellugadissos, blaus, brillants, cansats, castanys, concentrats, desperts, durs, ensopits, entelats, expressius, felins, francs, grisos, grossos, impenetrables, inexpressius, intensos, intel.ligents, lleganyosos, maliciosos, morts, negres, negríssims, nerviosos, opacs, rodons, serens, somiadors, tendres, tristos, tèrbols, verds, vidriosos, vius…
Boca: allargada, esdentegada, ferma, fina, fresca, grossa, dura, petita, petonera, rodona, torta…
Espatlles: amples, caigudes, estretes, fortes, musculoses…
Vestit: ajustat, arrugat, car, cridaner, deixat, descurat, discret, elegant, folgat, lleig, maco, sensible, sofisticat, balder, senzill, tronat
Aspecte general: alt, atlètic, baix, cepat, dret, eixerit, escarransit, esquifit, esprimatxat, feble, ferm, fort, gras, jove, madur, magre, pansit, panxut, prim, rabassut, sa, vell…

 

Adjectius per descriure el caràcter
Abúlic, adust, agosarat, agut, alegre, antipàtic, apassionat, assenyat, astut, atent, aturat, aviciat, babau, badoc, baliga-balaga, beneit, brètol, bufanúvols, burleta, cagat, calmós, tibat, tossut
caparrut, caragirat, càustic, cínic, competent, confiat, conformista, consentit, contestatari, covard, cregut, culte, decidit, desordenat, despert, despistat, divertit, dòcil, educat, treballador, trempat
egocèntric, egoista, entremaliat, eixelebrat, encantador, enginyós, entusiasta, esnob, esplèndid, esquerp, exigent, extravagant, fals, fanàtic, fanfarró, fatxenda, feble, fidel, franc, trist, valent
gasiu, genial, generós, immadur, ingenu, irresponsable, irònic, insolent, llepafils, llest, malparlat, malpensat, mentider, meticulós, mesquí, normal, observador, orgullós, panxacontent, viu, xerraire
pedant, perdonavides, pinxo, poca-solta, polit, poruc, presumit, primmirat, prudent, rebel, rialler, rondinaire, seré, seriós, set-ciències, simpàtic, sincer, sociable, solitari, somiatruites, sorrut, ximplet

La descripció d’objectes

El lector quan llegeix la descripció ha de poder veure el mateix objecte en la seva ment.

Mots per descriure objectes
Matèria Acer, Alumini, Cartró, Ceràmica, Feltre, Ferro, Fusta, Metàl·lic, Palla, Paper, Pelfa, Plàstic, Plom, Roba, Vidre
Forma Ovalat / ovalada, Pla / plana, Punxegut / punxeguda, Quadrat / quadrada, Rectangular, Rodó / rodona, cil·líndric, Tort / torta, triangular, piramidal, allargat, allargada
Mida Alt / alta, Curt / curta, Gran, Gros / grossa, Gruixut / gruixuda, Llarg / llarga, Mitjà / mitjana, Petit / petita, Prim / prima, esquifit, encongit,
Sentit de la vista  
Color Vermell, vermellenc, vermellós, vermelló, roig, rogenc, rojal, enrojolat, rubicund, rovellós, acarbassat, encarnat, porpra, púrpura, emporprat, purpurí, escarlata, grana, granat, cirera, magenta, carmí, carmesí, rosat, rosa.
Morat, violeta, violat, moradenc, moradís, alberginia, lila, lívid.
Blau, blavós, blavenc, blavís, atzur, blau cel, blau marí, blau turquesa, opalí, safirí, moradenc, violat.
Verd, verdós, verdosenc, verdal, enverat, melat, oliós, oliva, allimonat, citrí, maragda, verd mar.
Groc, groguinós, groguenc, groguís, grogós, esgrogueït, esgroguissat, pallós, pallenc, groc palla, groc or o auri, daurat, ros, lleonat, acigronat, safrà, ocre, terrós, canyella, caqui, ataronjat, llimona, llimó, melat.
Taronja, ataronjat, carbassa.
Marró, castanya, castany, torrat, bronze, coure, bru.
Blanc, nivi, lletós, blanquinós, blanquí, albicant, albí, blanquejat.
Negre, negrós, negral, negrenc, ennegrit, fosc, enfosquit, carbó, banús, gris, grisós.
Clar, transparent, diàfan, pur, net, límpid, il·luminat, brillant, cridaner.
Obscur, fosc, tèrbol, brut, tenebrós lúgubre, enfosquit
Sentit del tacte
Textura Llis, suau, pla, ras, fi, uniforme, igual.
Rugós, aspre, insuau, arrugat, desigual, ondulat, agres, angulós, cru.
Dur, fort, consistent, resistent, rígid, sòlid, ferm, inelàstic, com un ferro, espès
Tou, bla, flonjo, tendre, moll, fofo, porós, esponjós, fluix
Calent, abrasador, abrasant, ardent, ardorós, abrasador, càlid, calitjós, calivós, candent, canicular, escalfat, incandescent, roent, sufocant, tòrrid, xafogós, xardorós, febril, escalfat, escalfeït, tebi, temperat, termal.
Fred, fredós, gèlid, àlgid, gelat, glacial, congelat, glaçat, cru, fresc.
Sentit de l’oïda
Sorolls Sonor, sonorós, acústic, fònic, auditiu, sorollós, musical, melodiós, estrident, xisclant, grinyolant, xerricant,vibrant, intens, molest, fort.
Agut, fiblant, aflautat, fi, penetrant, cridaner.
Greu, pesant, baix, baríton, apagat.
Sord, callat, silenciós, dèbil, insonor, ronc, afònic, confús.
Sentit de l’ofacte
Olors Flairós, balsàmic, aromàtic, intens, delectant, fragant, agradable, flairant, olorós, odorant, suau, perfumat.
Pudent, fètid, corromput, podrit, fetorós, pestilent, infecte, pestífer.
Sentit del gust
Gustos Dolç, dessabeït, esdolceït, melós, melat, mel·liflu, nectari.
Salat, salobre, salabrós, sàpid, gustós, fort, picant, gustós.
Insípid, fat, dessabeït, insuls, dessaborit.
Gustós, saborós, exquisit, plaent, delectable, suculent, sàpid, saporífer, saporífic.
Agre, àcid, aspre, amarg, salt, verd, allimonat, agrenc, agrós, acerb, avinagrat, ranci.
Amarg, amargós, amargant, agre.

La descripció de paisatges

Es tracta de que el lector pugui veure i sentir el mateix que l’escriptor en el moment de fer la descripció.

“Entre una espessor d’arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada, voltada d’una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del clos del jardí, de xuclamel i de troana”.

Mercè Rodoreda. Orleans, 3 quilòmetres.

 

Elements lingüístics per expressar o descriure la situació o posició en un espai
Adverbis de lloc On, aquí, ací, allí, allà, enlloc, onsevulga, onsevulla, pertot, dins, dintre, fora, davant, darrere, endavant, avant, enrere, arrere, sobre, amunt, damunt, davall, sota, avall, dalt, baix, prop, lluny, enmig
Locucions adverbials de lloc Cap ací, cap aquí, cap allà, pertot arreu, de fora estant, cap endins, cap enfora, al davant, a la dreta, a l’esquerra, a dintre, a fora, a sobre, a sota, al damunt, cap amunt, cap avall, al capdamunt, al capdavall, de dalt a baix, a l’entorn, a la vora, a prop, de prop, a tocar, al voltant, fora de…
pronom ON + oració On podem trobar…, On està situada…, On s’ubica…., On veurem…., Des d’on podem observar…., per on passa…
preposicions de lloc + nom enfront de; en la part esquerra; en la part dreta; a l’extrem nord; a la part superior esquerra; pel costat dret; a la banda de darrere; a la part central; a mà dreta, a mà esquerra

 

Per practicar

Activitat 1. Digues quin tractament tenen les bèsties en els textos següents. Fes-ho responent aquestes preguntes de manera raonada:

  1. És objectiva o subjectiva?
  2. Quina és la finalitat de cada text?
  3. Quins recursos s’utilitzen: comparacions, metàfores, personificacions?

Text 1

L’oreneta (Hirundo rustica) és un ocell de la família dels hirundínids, d’uns 15 centímetres de llarg. Presenta un plomatge negre blavós al dors, blanc trencat al pit i castany a la cara i a la gola, així com ales punxegudes i cua llarga i bifurcada. Nia a les masies. Arriba als nostres climes pel març i n’emigra al setembre. 

Text 2

Quan arriben les orenetes, com canvia el paisatge del meu poble! De cop, tot pren vida i color. Arriben enjogassades, voleiant d’aquí d’allà i xisclen amb l’alegria del retorn a casa.

Text 3

La grua té un coll tan llarg que l’aliment que pren ha de recórrer tres amples revolts fins a arribar al ventre. Aquest atribut exemplifica el camí que Déu dóna al savi per parlar amb la veritat. En canvi, qui en obrir boca, diu paraules vanes i grolleres, ofèn Déu i les persones de bona voluntat.

Text 4

grua: Ocell de la família dels gruids, d’1,2 metres de llargada, de plomatge gris cendrós amb el coll negre, amb una falsa cua formada per les plomes de les ales (Grus grus).

Text 5

El cigne és blanc per fora i negre per dins. Només canta el darrer any de vida. Quan els éssers humans senten la dolçor d’un cant que harmonitza amb el so de l’arpa, saben que és a punt de morir. D’aquí cal deduir que tot aquell que sàpiga que ha de morir, ha de lloar Déu i ha de desprendre’s de les obres mundanes, que són fugisseres i caduques, i així podrà acostar-se a la glòria celestial.

 

Activitat 2. Llegeix la descripció següent i fes les activitats:

El cucut és l’ocell del món que té una manera de viure més divertida i més meravellosa. El cucut és l’alegria i la música del bosc, i el nunci de la primavera; és l’ocell de les cançons i de les rondalles; i les coses que se’n conten arriben a l’alçada d’un campanar. Si els pins i les alzines, i els faigs i els castanyers i els roures, volen un amic de debò, no en trobaran cap de millor que el cucut. […]

El cucut és un ocell bastant grandet, així com una tórtora; d’un pam i mig, més aviat més que menys, i amb una cua molt llarga. La forma del cucut és semblant a la de l’esparver i el falcó, i fins en els colors de la ploma s’hi assembla. És tot d’un color de plom per la banda del coll i l’esquena i el pit; el ventre el té blanquinós, ratllat de gris; i la cua, negrenca amb taquetes blanques. El seu bec és curtet i negre, i les potes menudes i de color groc.

Josep Maria de Sagarra, Els ocells amics

  1. Fixa’t que hi ha un fragment més objectiu i un altre de més subjectiu. Destria’ls i raona la resposta.
  2. Localitza tres estructures atributives.
  3. Busca sintagmes nominals que mostrin l’element que descriu i la característica que se’n destaca. Fixa’t en l’exemple:
Element que descriu Característica
bec curtet i negre
  1. Destria quantitatius i mots que continguin sufixos.
  2. Indica el to que donen els diminutius: ridiculització, tendresa, fàstic…

 

Activitat 3. Relaciona els animals amb el crit que fan i l’onomatopeia amb què es representa:

Animal Crit Onomatopeia
gos cloqueig be
lloca brunzit grr
be, cabra gruny sss
ocell mugit ihà
insecte bram piu-piu
ase xiulet bub-bub
vaca rauc rac-rac
granota lladruc cloc-cloc
porc piuladissa mu
serp bel zum-zum

 

Activitat 4 (dossier amb teoria i exercicis)

Print Friendly, PDF & Email