Verb treure
El verb treure presenta diverses formes irregulars:
a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu– abans de la terminació (tregui, tragués…).
b) Com alguns verbs acabats en –ure (caure, creure, jeure, seure…), canvia la –u– del radical per –i– en determinades formes (traiem, traieu, treia, treies… traient).
c) Canvia la –e– per –a– en el radical quan la síl·laba és àtona (trec, trauré, tregui, tragués…). Aquest canvi també es produeix en els verbs jeure i néixer (jec, jauré, jegui, jagués… / neixo, naixeré, neixi, nasqués…).
Es conjuguen com treure: atreure, distreure, distreure’s
Una mostra d’aquestes irregularitats la tenim en els temps següents:
| Indicatiu | ||||
| Present | Imperfet | Passat simple | Futur | Condicional |
| trec treus treu traiem traieu treuen |
treia treies treia trèiem trèieu treien |
traguí tragueres tragué traguérem traguéreu tragueren |
trauré trauràs traurà traurem traureu trauran |
trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien |
| Subjuntiu | Present | Imperfet | Imperatiu | |
| tregui treguis tregui traguem tragueu treguin |
tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin |
treu (tu) tregui (vostè) traguem (nosaltres) traieu (vosaltres) treguin (vostès) |
||
| Gerundi | traient | Participi | tret | |
Verb veure
El verb veure presenta diverses formes irregulars:
a) La primera persona del present d’indicatiu acaba en un so africat sord –ig [t∫] (veig), com en els verbs anar i fer (vaig, faig).
b) Canvia la –u– del radical per –g– en totes les formes del present de subjuntiu (vegi) i en l’imperatiu (veges).
c) Canvia la –u– del radical per –i– en determinades formes (veiem, veieu, veia, veies…, veiés, veiessis… veient).
Es conjuguen com veure: entreveure, preveure, reveure
Una mostra d’aquestes irregularitats la tenim en els temps següents:
| Indicatiu | ||||
| Present | Imperfet | Passat simple | Futur | Condicional |
| veig veus veu veiem veieu veuen |
veia veies veia vèiem vèieu veien |
vegi vegis vegi vegem vegeu vegin |
veuré veuràs veurà veurem veureu veuran |
veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien |
| Subjuntiu | Present | Imperfet | Imperatiu | |
| vegi vegis vegi vegem vegeu vegin |
veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin |
veges (ves) (tu) vegi (vostè) vegem (nosaltres) vegeu / veieu (vosaltres) vegin (vostès) |
||
| Gerundi: | veient | Paticipi: | vist | |
Les formes de l’imperatiu ves o vet per veges s’usen en determinades expressions:
- Ves, què hi farem!
- Ves per on!
- Ves, no caiguis!
- Vet aquí el pou!
Per practicar
| verbs.cat | treure | veure | |||
| Itineraris d’aprenentatge | 15 |
Deixa un comentari