Verb treure

El verb treure presenta diverses formes irregulars:

a) Com la majoria dels verbs irregulars de la 2a conjugació, segueix el model velar: la 1a persona del present d’indicatiu acaba en –c (trec) i en altres temps apareix –gu– abans de la terminació (tregui, tragués…).

b) Com alguns verbs acabats en ure (caure, creure, jeure, seure…), canvia la –u– del radical per –i– en determinades formes (traiem, traieu, treia, treies… traient).

c) Canvia la e per a en el radical quan la síl·laba és àtona (trec, trauré, tregui, tragués…). Aquest canvi també es produeix en els verbs jeure i néixer (jec, jauré, jegui, jagués… / neixo, naixeré, neixi, nasqués…).

Una mostra d’aquestes irregularitats la tenim en els temps següents:

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
trec
treus
treu
traiem
traieu
treuen
treia
treies
treia
trèiem
trèieu
treien
traguí
tragueres
tragué
traguérem
traguéreu
tragueren
trauré
trauràs
traurà
traurem
traureu
trauran
trauria
trauries
trauria
trauríem
trauríeu
traurien
Subjuntiu Present Imperfet Imperatiu
tregui
treguis
tregui
traguem
tragueu
treguin
tragués
traguessis
tragués
traguéssim
traguéssiu
traguessin
treu (tu)
tregui (vostè)
traguem (nosaltres)
traieu (vosaltres)
treguin (vostès)
Gerundi traient Participi tret

Verb veure

El verb veure presenta diverses formes irregulars:

a) La primera persona del present d’indicatiu acaba en un so africat sord ig [t∫] (veig), com en els verbs anar i fer (vaig, faig).

b) Canvia la –u– del radical per –g– en totes les formes del present de subjuntiu (vegi) i en l’imperatiu (veges).

c) Canvia la –u– del radical per –i– en determinades formes (veiem, veieu, veia, veies…, veiés, veiessis… veient).

Una mostra d’aquestes irregularitats la tenim en els temps següents:

Indicatiu
Present Imperfet Passat simple Futur Condicional
veig
veus
veu
veiem
veieu
veuen
veia
veies
veia
iem
ieu
veien
vegi
vegis
vegi
vegem
vegeu
vegin
veuré
veuràs
veurà
veurem
veureu
veuran
veuria
veuries
veuria
veuríem
veuríeu
veurien
Subjuntiu Present Imperfet  Imperatiu
vegi
vegis
vegi
vegem
vegeu
vegin
veiés
veiessis
veiés
veiéssim
veiéssiu
veiessin
veges / ves (tu)
vegi (vostè)
vegem (nosaltres)
vegeu / veieu (vosaltres)
vegin  (vostès)
Gerundi veient Paticipi vist
 Les formes de l’imperatiu ves o vet per veges s’usen en determinades expressions:
Ves, què hi farem!, Ves per on! Ves, no caiguis! Vet aquí el pou!

Per practicar

Itineraris d’aprenentatge 15








 

Print Friendly, PDF & Email