Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:
- He vist una infermera.
- Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
- He vist la infermera que treballa amb la meva germana.
Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit:
- Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
- La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)
Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.
- Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
- Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.
En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:
- Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.
En aquestes oracions explicatives, que cal escriure entre comes i llegir amb les pauses corresponents, la forma simple que alterna amb el qual, la qual, els qualso les quals (en general, però, considerem preferible que).
Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:
- La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.
