Sinó / si no

sinó
(conjunció adversativa)
1. Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat. No agafis el paraigua, sinó la capelina.
No li ha dit que marxés, sinó que es quedés.
2. En oracions negatives introdueix un element que constituirà l’única excepció del que s’expressa. No té sinó tres-cents euros al compte corrent (= només té tres-cents euros al compte corrent).
No ha escrit sinó tres ratlles (= només ha escrit tres ratlles).
si no és la unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional. Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran la totalitat de l’encàrrec.
Canta; si no, m’entristeixo.

Perquè/per què/ per a què

per què – És la combinació de la preposició per + què (relatiu o interrogatiu)
– S’usa en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc.
Per què estaves amoïnada?
La mare em preguntà per què estaves amoïnada.
No comparteixo els ideals per què (pels quals) lluites.
No sé per què (per quina raó) no se m’engega el cotxe.
per a què S’usa en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d’un objecte, una acció, etc. Per a què servirà aquesta xeringa?
perquè – És una conjunció causal (ja que) o final (a fi que)
– S’usa en les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal
Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
Plora perquè té son. (causal)
Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (final)
Regueu les plantes perquè no es morin. (final)
– També és un substantiu, sinònim del motiu o la raó. En aquest cas va precedit d’un article . No et sabria dir el perquè.
No em va saber dir ni un sol perquè.

 

Per practicar

 sinó/si no sinó/si no sinó/si no
perquè/per què Una mica de tot


 

Print Friendly, PDF & Email