Definició

Un nom és una paraula que serveix per designar una persona (Eulàlia), un animal (papagai), una planta (magnòlia), un objecte (martell) o una idea (felicitat).

Els noms són paraules variables en gènere (masculí, femení) i nombre (singular, plural).

El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN).

De vegades, aquest nom té com a complements uns altres noms que s’hi adjunten i s’hi subordinen per mitjà d’una preposició (SPrep).

  • uns matolls de color crema
  • •una massa de músculs i tendons, urpes i ullals

Classificació

Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:

  • Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general ( home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa …)
  • Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d’un ésser (Joan, Maria, Ebre, Montseny, l’Índia, Sol, Tintín…)
    • Antropònims: designen una persona concreta amb nom propi (Pau, Laia…)
    • Topònims: designen un lloc concret amb nom propi (Montseny, Besòs, Eivissa, Itàlia…)

Segons el significat por ser:

  • Concret: s’aplica a elements materials (taula, aigua, gos…)
  • Abstracte: anomena un concepte, qualitat, o estat que només existeix al pensament (amor, idea…)
  • Individual: designa un sol ésser o una sola cosa (orella, dit, ocell, abella…)
  • Col·lectiu: designa un conjunt d’individus (exèrcit, alumnat, eixam, ramat …)
  • Comptable: admet els determinants numerals cardinals (cadira, llapis …)
  • Incomptable: no admet els cardinals (diners, sucre, calor, paciència…)

Segons la seva formació pot ser:

  • Simple: format per un sol mot (mar, coca, ull…)
  • Compost:format per més d’un mot (caçamosques, para-xocs, bocabadat…)

El gènere: masculí i femení

Els noms que designen persones i animals solen presentar quatre formes, per mitjà de les quals expressem el gènere i el nombre.

Tipus Terminacions Exemples
Forma bàsica de formació del femení masculí + a noi-noia, avi-àvia, gat-gata
Canvis en la consonant p –> b
t –> d
c –> g
f –> v
u –> v
s –> ss
l –> l·l
llop-lloba
nebot-neboda
amic-amiga
serf-serva
hereu-hereva
gos-gossa
Marcel-Marcel·la
Canvi de la vocal per a e –> a
o –> a
u –> a
mestre-mestra
monjo-monja
fariseu-farisea
Canvis en la terminació -na
-ina
-essa
-esa
germà-germana veí-veïna, heroi-heroïna
gall-gallina
metge-metgessa, déu-deesa
príncep-princesa
Formació del masculí a partir del femení -a -ot dida-didot, abella-abellot,
guilla-guillot
Terminacions pròpies or –> riu
òleg –> òloga
actor-actriu, emperador-emperadriu
filòleg-filòloga
Arrels diferents terminacions lliures pare-mare, marit-muller,
gendre-nora, porc-truja,
marrà-ovella, ase-somera,
cavall-euga, amo-mestressa,
boc-cabra
Invariables -aire, -ista,
-cida, -ta
el/la drapaire, el/la florista,
el/la suïcida, el/la gimnasta

 

Cal tenir en compte que el gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües romàniques.

Són masculins  Són femenins
el front, el senyal, el costum, el pendent, el corrent, el compte, el deute, el dubte, un avantatge, un anell, el llegum, el pebre, els espinacs, el lleixiu, un full (de paper), un titella, els afores, un bacteri, els tèrmits la claror, la resplendor, una anàlisi, una amargor, una esplendor, la remor, una olor, una aroma, les postres, la síndrome, la sida, la suor, la dent, una allau, una àncora, la nespra, la cercavila, la vodka

 

Hi ha alguns mots que admeten tant el masculí com el femení:

el mar / la mar
el vessant / la vessant
un art / una art

 

Hi ha substantius que tenen significats diferents segons el gènere:

Masculins Femenins
el canal (via d’aigua)
un editorial (article)
el fi (objectiu, finalitat)
el llum (aparell)
un ordre (contrari de desordre)
el planeta (astre)
el son (dormida)
el terra (sol, paviment)
el clau (de clavar)
el còlera (epidèmia)
el pols (batec)
el pudor (modèstia)
el vall (excavació)
la canal (conducte, canonada)
una editorial (empresa)
la fi (acabament)
la llum (claror, corrent elèctric)
una ordre (manament)
la planeta (destí)
la son (ganes de dormir)
la Terra (el planeta)
la clau (d’obrir portes)
la còlera (ràbia)
la pols (partícules)
la pudor (mala olor)
la vall (entre dues muntanyes)

 

El nombre: singular i plural

Formació del plural  Exemples Remarques
Forma bàsica singular + s home-homes
paret-parets
Els substantius acabats en -a àtona
fan el plural acabat en -es.
casa-cases
dona-dones
Alteracions ortogràfiques:
-ca -ques: boca-boques
-ça -ces: peça-peces
-ja -ges: platja-platges
-ga -gues: amiga-amigues
-gua -gües: llengua-llengües
-qua -qües: pasqua-pasqües
Els substantius acabats en vocal tònica
afegeixen -ns per a formar el plural.
mà-mans
veí-veïns
pi-pins
carbó-carbons
Només afegeixen -s:
– Noms de lletra: les as, les es, les emes…
– Noms de notes musicals: els dos, els res, els mis…
– Formes gramaticals: els sís, els nos
Altres: sofàs, cafès, vostès
Els substantius acabats en
-s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural
acabat en -os.
mes-mesos
comerç-comerços
reflex-reflexos
calaix-calaixos
despatx-despatxos
Els acabats en -s poden:
– duplicar la essa: os-ossos,
cabàs-cabassos, tros-trossos.
– no duplicar la essa: cas-casos,
vas-vasos, nus-nusos.
Fan el plural afegint -s:
apèndixs, falçs, índexs, linxs…
Els substantius acabats en
-sc, -st, -xt, -ig fan el plural
acabat en -s o bé en -os.
disc-discs/discos
gust-gusts/gustos
text-texts/textos
passeig-passeigs/passejos
Hi ha substantius invariables:
– dies de la setmana
– acabats en -us
– alguns compostos
– altres
– dilluns, dimarts, dimecres…
– virus, tipus, focus, cactus
– trencaclosques, milhomes
– fons, temps, pols, llapis, tos, urbs
Certs mots no tenen forma per al singular: les acaballes, les pessigolles, els afores,
les postres, les alicates, les noces, les setrilleres,
les tisores, les beceroles, els pantalons, les bermudes,
els pantis,els calçotets, els sostenidors

 

Per practicar


Nodes 1 232 233 234 235 236 262
263 264 265 266 267 268
270 272 323

Print Friendly, PDF & Email