Les figures retòriques

Les figures retòriques són els recursos expressius que utilitza un autor amb l’objectiu de fer més bella o més personal la seva obra. Aquests recursos poden afectar els sons (recursos fonètics), l’estructura i l’ordre dels elements de la frase (recursos gramaticals) o el significat de les paraules o expressions (recursos semàntics).

RECURSOS FONÈTICS
Al·literació Repetició d’un mateix so al llarg d’un vers Ni a l’àliga li valen les d’or potentes ales.
Rima (consonant o assonant) Repetició de sons en dos o més versos a partir de l’última vocal àtona Compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.

 

RECURSOS GRAMATICALS
Paral·lelisme Repetició d’una mateixa estructura sintàctica en un seguit de versos o frases Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
Si jo fos caçador atraparia el sol.
Interrogació retòrica Formulació d’una pregunta quan no s’espera cap resposta Saps on és la fageda d’en Jordà?
Hipèrbaton Canvi de l’ordre habitual de les paraules en l’oració Canten les gotes damunt la teulada
(les gotes canten damunt la teulada)

 

RECURSOS SEMÀNTICS
Metàfora Substitució d’una paraula per una altra que designa una cosa semblant Els fils daurats de la tarda
(els raigs de sol de la tarda)
Personificació Assignació de qualitats humanes a elements inanimats Canten les gotes damunt la teulada, ploren les gotes damunt del replà…
Antítesi Oposició de dos mots o dues expressions de sentit contrari No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Hipèrbole Deformació de la realitat per mitjà d’expressions exagerades Trobaràs un indret verd i profond,
com mai cap més n’hagis trobat al món.

 

La retòrica és l’art de l’eloqüència, és a dir, l’art d’expressar-se amb eficàcia per delectar, commoure i, especialment, persuadir els oients o els lectors. Les figures retòriques contribueixen a conformar l’estil propi, és a dir, la forma personal d’expressar-se.

 

La mètrica

La mètrica és la tècnica de la versificació, és a dir, l’art de fer versos. En la mètrica catalana ens fixem principalment en la quantitat de síl·labes, en la rima i en l’agrupació dels versos en estrofes.

Alguns dels versos més utilitzats en la mètrica catalana
Hexasíl·lab Vers de sis síl·labes A Montserrat tot plora,
tot plora d’ahir ençà.
Heptasíl·lab Vers de set síl·labes L’aranyeta del celler
de l’ampolla s’enamora.
Octosíl·lab Vers de vuit síl·labes La balanguera misteriosa
com una aranya d’art subtil.
Decasíl·lab Vers de deu síl·labes, sovint amb una pausa (cesura) després de la quarta o de la sisena De joies vull cobrir ta caballera,
el teu coll i el teu pit, braços i mans.
Alexandrí Vers de dotze síl·labes amb una pausa després de la sisena (cesura) Jo só l’esqueix d’un arbre esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta.

 

Algunes de les estrofes més habituals en la mètrica catalana
Apariat Combinació de dos versos que rimen Com un arbre rabent,
arrelat dins el vent.
Tercet Combinació de tres versos amb rima o sense Ven ajagut a terra, com me plau
el veure davant meu en costa suau
un prat verd sota d’un cel ben blau!
Quartet (si els versos tenen més de 8 síl·labes) o quarteta (si en tenen menys de 9) Combinació de quatre versos amb una o dues rimes Sóc mascle i gironí.
mitja estatura.
Cabell castany,
ullets de marrec trist.
Quintet Combinació de cinc versos amb dues rimes Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
reniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Octava Combinació de vuit versos amb dues, tres o quatre rimes Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d’aroma l’aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
Volguts records de ma infantesa;
Per ells jo tinc l’ànima presa
Vora el barranc dels Algadins.

 

 

Per practicar

Nodes 2 211 212 213 214

 

Print Friendly, PDF & Email