EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ

El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements. El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.

La Laura escrivia poemes i contes
SN SV
[subjecte] [predicat]

 

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL

No vinguis tard.
Especificador Nucli Complement
adverbi verb adverbi

– La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també, només, solament, ja, encara, etc.).

La funció de nucli la fa el verb.

– La funció de complement del verb la poden fer:

  • Un SN: Escolta la ràdio.
  • Un adjectiu (o un sintagma adjectival): Està malalta. / Està molt malalta.
  • Un SPrep.: Parlen de les seves coses.
  • Un adverbi (o un sintagma adverbial): Menja malament.
  • Un PRONOM: Vull això.
  • Una ORACIÓ (que en aquest cas serà subordinada): Vull que vinguis.
TIPUS DE PREDICATS Exemples
Predicat nominal Frases amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com serestar i semblar Les estàtues eren de marbre.
Predicat verbal Frases amb verbs predicatius, plens de significat, com plantarcréixerescriure Les estàtues tenien les mans juntes.

 

TIPUS DE VERBS
Verb copulatiu Verb gairebé buit de significat (ser, estar, semblar).
Verb predicatiu Verb ple de significat (dormir, caminar…).
Verb transitiu Verb que necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir, un CD (veure, voler…).
Verb de règim Verb que exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, assabentar-se de…)
Verb intransitiu Verb que no exigeix cap complement (venir, sortir, arribar, caminar, córrer…)
Verb pronominal Verb que porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se…)
Verb impersonal Verb que no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi...)

 

FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV

1. El complement directe (CD)

Característiques del CD Exemples
1. És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb. En Pau menja verdura.
El conserge va tancar la porta.
2. Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a. L’alumne va saludar el professor.
La policia va detenir els lladres.
Avui hem felicitat la Carme.
3. El CD no concorda amb el verb; per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma. L’alumne va saludar el professor.
L’alumne va saludar els professors.
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir. *La policia va detenir.
*Avui hem felicitat.
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho. L’alumne el va saludar.
La policia els va detenir.
Avui l’hem felicitada.
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva. Els lladres van ser detinguts per la policia.
La Carme ha estat aplaudida.

 

La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.

2. El complement indirecte (CI)

Característiques del CI Exemples
1. És un SPrep introduït per la preposició a (o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb. Va regalar un disc al seu cosí.
Prepara un pastís per a la Marta. 
2. Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals). Va explicar la llegenda a la Neus.
La Marta dóna menjar al gos.
3. La posició més habitual és darrere el CD. Va regalar un disc [CD] al seu company.
4. El CI es pot substituir pel pronom feble li (singular) i els (plural).
ALERTA: *Lis no existeix.
Li va regalar un disc.
Els vam telefonar de seguida.

 

Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:

S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]

En cas de dubte, podem recórrer a la substitució pronominal.
REGLA pràctica: són CI tots els complements que en 3a persona del singular es poden substituir pel pronom li.

3. El complement circumstancial (CC)

Característiques del CC Exemples
1. Quant a l’estructura, el CC pot ser un Adv o SAdv, un SPrep o un SN (amb valor temporal). Demà farà sol.
Els bombers han vingut de seguida.
He desat la roba a la calaixera.
Aquesta tarda tinc partit de bàsquet. 
2. Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració. Els bombers han vingut.
He desat la roba.
3. El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc. Demà no obrirem. (CC de temps)
Davant del mercat hi ha un forn de pa. (CC de lloc)
4. El CC es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos). Vinc de casaEn vinc.
Camina molt de pressaHi camina. 
5. Pel que fa al significat, expressa una circumstància del verb que pot ser de lloc, de temps, de manera, de finalitat, de causa, d’instrument, de companyia, de quantitat, etc.
— CC de lloc (on?) —> Faran el sopar a casa la Joana. / Vivim aquí tot l’any. / Es passeja pel carrer.
— CC de temps (quan?) —> Demà no hi ha classe
— CC de manera (com?) —> Sempre fa la feina malament.
— CC de finalitat (per a què?) —> He comprat aquest vi per a la festa.
— CC de causa (per què?) —> Per tot aquest embolic no podrem anar a París.
— CC d’instrument (amb què?) —> Dibuixa un cercle amb el compàs.
— CC de companyia (amb qui?) —> Anirem a Montserrat amb la família.
— CC de quantitat (quant?) —> Has menjat molt poc.
6. En una mateixa oració podem trobar més d’un CC. Aquesta setmana [CC] farem les classes a la biblioteca [CC]

 

4. El complement atributiu (CAtr)

Característiques del CAtr Exemples
1. L’atribut és un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar) En Marc està molt malalt.
La Maria és una persona molt amable.
Aquest anell sembla d’or.
2. Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte. En Marc està malalt.
La Maria està malalta.
3. Es pot substituir pel pronom ho i, de vegades, pel pronom en. ─És amable, la Maria?
─Sí, que ho és.
N’és molt, d’amable!
ATENCIÓ: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. La Maria és a França. (CC de lloc)

 

5. El complement de règim verbal (CRV)

Característiques del CRV Exemples
1. És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per). El policia s’adona del perill.
Confia en les seves possibilitats.
2. El CRV és exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble. La seva dona es dedica a la construcció.
Es reien de tothom.
Els infants no pensen en aquestes coses.
La Cristina no es fa molt amb les cunyades.
Tu sempre t’has interessat per ells.
3. El CRV es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos). Ningú no se n’adona.
Tothom hi confia.

 

Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la preposició:

preposició a acostumar-se, accedir, arriscar-se, col·laborar, contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir, renunciar
preposició de abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se, parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber
preposició en afanyar-se, confiar, complaure’s, entossudir-se, pensar, vacil·lar
preposició amb avenir-se, fer-se, estar d’acord, conformar-se
preposició per amoïnar-se, interessar-se, optar

 

6. El complement predicatiu (CPred)

Característiques del CPred Exemples
1. Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.) He vist en Marc molt content.
Ha tornat del viatge cansat i avorrit.
2. Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD. La Maria juga molt contenta.
He vist en Marc molt content.
3. Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se). ─L’has vist content, en Marc?
─Sí que l’hi he vist.

 

Semblances del CPred amb altres complements amb els quals no s’ha de confondre
El CPred té moltes semblances amb l’atribut
– La llet s’ha tornat agra. [CPred] –> verb predicatiu
– La llet era agra. [CAtr] –> verb copulatiu
Des del punt de vista del sentit, s’assembla al CC de mode
– La noia caminava tranquil·la. [CPred] –> funció adjectiva
– La noia caminava tranquil·lament. [CC mode] –> funció adverbial
– Els nois van arribar cansats. [CPred] –> funció adjectiva
– Els nois van arribar cantant. [CC mode] –> funció adverbial
El CPred s’assembla al CN
– Porto la camisa [CD] bruta [CPred]. –> Com porto la camisa?
– Porto una camisa [CD] negra [CN]. –> Com és la camisa?

 

7. El complement agent (CAg)

Caractarístiques del CAg Exemples
1. Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat…) i va introduït per la preposició per. És un Sprep. El desertor va ser afusellat pels soldats.
2. El CAg. es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble. El desertor va ser afusellat
3. El CAg. passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent. Els soldats van afusellar el desertor.

 

Per practicar

Nodes 3 317 318 319 320 321 322
323 324 325 326 327 336
337 338 340 341 342 343
344 345 346

 

Exercicis amb solucions

 

Pràctica de complements verbals

1. Digues si els sintagmes en majúscules fan de Subjecte o CD.
Print Friendly, PDF & Email