Definició

La derivació és un procés de formació de mots nous a partir d’un lexema (també dit radical o arrel), generalment afegint-hi afixos:

mar + í→ marí
mar + ejar→ marejar

Els mots formats pel mecanisme de la derivació s’anomenen derivats.

El lexema (o arrel) és l’element significatiu, comú als mots d’una mateixa família lèxica, que resta d’una paraula quan se’n separen els afixos (prefixos i sufixos)

Família de paraules

És el conjunt de paraules formades per derivació d’un lexema o arrel comuna.

Arrel Paraules formades per derivació
hivern- hivernacle, hivernada, hivernal, hivernant, hivernar, hivernenc
mar- marina, mariner, maresme, marítim, maregassa, maror, marejar, mareig
dorm- dormir, dormia, dormissin, adormir, adormiment, adormissar-se, condormir-se, dormitiu, dormilega, dormitori

Classes d’afixos

Tenint en compte la posició de l’afix respecte de l’arrel, classifiquem els afixos derivatius en tres grups:

  1. els prefixos, quan van davant l’arrel,
  2. els sufixos, quan van darrere l’arrel,
  3. els infixos, quan s’insereixen entre l’arrel i el sufix.
Mot derivat amb prefix re + llogar →
rellogar
Llogar una cosa que es té llogada, com ara un local o un habitatge.
Mot derivat amb sufix llogar + er →
lloguer
Preu que s’ha de pagar al propietari d’una cosa quan es lloga.
Mot derivat amb infix llogar + at + er →
llogater
Persona que fa servir un pis, una casa, un cotxe, etc.d’una altra persona pagant uns diners.

Modificacions en l’arrel

El fet de col·locar un sufix després de l’arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa mena en el punt de contacte.

Canvis ortogràfics
c → qu fresc – fresquíssim ç → c caça – cacera
g → gu botiga – botiguer s → ss arròs – arrossar
gu → gü aigua – aigüera j → g taronja – taronger
Canvis de sons
p →b llop llobató ig → j / g boig → bojament, bogeria
t →d prat praderia ig → tj / tg lleig → lletjor, lletgesa
c →g càrrec → carregar u → v blau → blavor, blavenc
Supressió de sons Addició de sons
-a rialla → riall-eta,    illa→ ill-ot -t- cafè cafe-t-er
-e salvatge salvatg-ina -d- gran gran-d-íssim
-o suro sur-eda,    porxoporx-ada -n- jove jove-n-ívol

 Canvis de categoria

En molts casos la formació de nous mots per derivació comporta una categories lèxiques diferent:

Nom derivat de verb: enyorança (d’enyorar), enterrament (d’enterrar)…
Nom derivat d’adjectiu: blavor (de blau), saviesa (de savi)…
Adjectiu derivat de nom:
boirós (de boira), estiuenc (d’estiu)…
Adjectiu derivat de verb: suador (de suar), xerraire (de xerrar)…
Verb derivat de nom: arrelar (d’arrel), moblar (de moble)…

Sufixos lèxics

En general, cada un dels afixos aporta un matís significatiu que sempre és el mateix.

El prefix in-/im- expressa negació: injust, indigne, inútil, immortal…
El prefix re- expressa repetició: refer, repoblar…
El sufix -dat serveix per fer noms abstractes: bondat, maldat…
El sufix -ble expressa possibilitat: avaluable, atribuïble…

Un mateix matís significatiu pot ser expressat per diferents afixos:

Els sufixos -et /-eta, -ó /-ona, -ol /-ola, -í/-ina, -im serveixen per fer diminutius: animalet, animaló, estanyol, bestiola, colomí, clavellina, polsim
Els sufixos -à /-ana, -enc /-enca, -í /-ina serveixen per fer gentilicis:
valenciana, lleidatà, sabadellenc, porrerenca, menorquí, barceloní, parisenc
Els sufixos -atge /-eria, -am /-ada, / -at serveixen per fer noms col·lectius:
fullatge, cristalleria, paperam, ocellada, alumnat
Els sufixos -er / -era, -aire, -ista, -dor /-dora, -ant/-ent serveixen per fer noms de professions: o activitats: cotxer, cambrera, llenyataire, dentista, pescador, vigilant, aprenent

I un mateix afix pot expressar matisos diferents:

El sufix -er /-era pot servir per fer gentilicis (brasiler, felanitxer), noms d’oficis (ferrer, cambrer), adjectius que indiquen propensió (ploraner, cridaner), llocs (galliner), arbres o plantes (garrofer), objectes (moneder)

Derivats lexicalitzats

Hi ha noms derivats que han adquirit un significat propi, que no és el resultat de la suma  de les idees aportades per l’arrel i els afixos. S’anomenen derivats lexicalitzats. Exemples:

bombeta, llençol, fillol, farmaciola, maneta, glaçó, barretina, crostó, finestró

 

Mercè Rodoreda: La Mainadera (interpretació: Anna Lizaran)

És un conte de Mercè Rodoreda farcit de mots amb sufixos valoratius. Els sabries dir tots?

Aquí hi ha el text del conte “La mainadera”

Per practicar


Nodes 3 533 534 535 536 537 538 539
540 541 542 543 544 545
563 564 565 568 569 570 571
Enxaneta 132 133 134 135 136 139 140
141 142

 

Activitat 1

Activitat 2

Activitat 3

Activitat 4

 

Print Friendly, PDF & Email