Vida i obra de Caterina Albert (1869-1966)

Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), que signava les seves obres sota el pseudònim Víctor Català, és una de les personalitats més singulars i sorprenents de la cultura catalana contemporània, una de les poques autores amb projecció universal i potser també una de les més mal conegudes, amb una trajectòria humana i intel·lectual més plena de clarobscurs.

Aquesta autora conreà la novel·la modernista que té com a tema principal la lluita entre l’individu i el seu entorn. L’acció se situa en un entorn rural, preferentment a la muntanya que adquireix un valor simbòlic. El protagonista representa l’artista que es troba enmig d’un ambient físic i social hostil que li impedeix realitzar les seves accions.

És autora d’un ampli conjunt de narracions, enèrgiques i vigoroses i de dues novel·les: la més coneguda és Solitud, una obra de valor universal pel tractament que hi ha de la problemàtica de la dona en conflicte amb el seu entorn i les relacions simbòliques que hi estableix.

El ruralisme o drama rural

Caterina Albert / Víctor Català és la gran novel·lista del Modernisme amb Solitud, però de fet en publicar Drames rurals el 1902 l’èxit de lectors i crítica que obté fa que el títol del seu recull de contes esdevingui tot un gènere literari: el drama rural. És així com a tots els narradors que situen la seva obra en un ambient rural, al camp, se’ls inclou sota l’epígraf de “ruralisme o novel·la rural”. Es tracta dels grans narradors com Joaquim Ruyra (Marines i boscatges, 1903, reeditada el 1920 amb el títol de Pinya de rosa) i Prudenci Bertrana (Josafat, 1906, entre d’altres novel·les més autobiogràfiques). Altres escriptors importants són Raimon Casellas que, amb Els sots feréstecs (1901) inaugura la narrativa modernista, o Josep Pous i Pagès  que la tanca amb La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912).

El tema central de la narrativa modernista: l’individu davant la natura

Tots aquests escriptors procedeixen del món rural, són propietaris rurals i el coneixement que en tenen fa que situen al camp les seves obres. La descripció que en fan, però, no és realista sinó simbòlica. és així, com la natura esdevé un autèntic personatge, sovint una realitat orgànica destructora, tot i el seu atractiu, contra la qual han de lluitar els seus protagonistes. La natura simbolitza les passions internes i pròpies de l’individu, posa de manifest les pròpies pors o desitjos.

Aquesta posició conté també molts aspectes de les teories de Schopenhauer i de Nietzsche. La idea que sols es pot viure en harmonia amb la natura si t’hi confons, en una actitud que duu al nihilisme o al panteisme. En el pol contrari, s’expressa la lluita per la supervivència a vida o mort. La natura materialitza un conjunt de forces atàviques quer s’oposen a la voluntat de ser del protagonista. En aquest marc, la teoria del superhome de Nietszche s’omple de significat, ja que la naturalesa s’ordena esgraonadament des de la matèria inerme, subjecta a lleis inamovibles, a la superioritat ordenadora i espiritual a la qual vol tendir l’artista. L’artista modernista, doncs, s’identifica amb el superhome. L’individu que lluita per canviar la natura, la realitat. . El bronze de Pau Gargallo titulat La bèstia de l’home (1904) que reproduïm és una bona representació simbòlica de la lluita de l’individu contra els propis instints animals. A Solitud el representa el personatge de l’Ànima.

Caterina Albert / Víctor Català: el jo contra l’entorn (vídeo)

L’obra Solitud

La novel·la Solitud apareix fruit d’un encàrrec de la revista Joventut a Caterina Albert, i es publica com a fulletó setmanal entre els anys 1903 i 1905. Aquell fulletons relligats van constituir la primera edició, i l’any 1909 es publica la tercera edició, que serà la definitiva.

El tema és la recerca de la individualitat, i de la possibilitat d’assolir una existència separada i lliure per a la dona. L’estructura de l’obra queda encerclada en el cicle temàtic que suposa el viatge iniciàtic de la protagonista, representat per una pujada i una davallada a la muntanya.

La novel·la ha esdevingut un text clàssic de la narrativa catalana i ha estat traduïda a set llengües, fins i tot se n’ha fet una versió teatral (1954) i dues adaptacions cinematogràfiques, la darrera de les quals l’any 1991.

Fragments de Solitud

Mila i l’Ànima (vídeo)

Activitats i comentaris de text

Continguts que cal saber (orientacions per a les PAAU)

  • La narrativa en el Modernisme; tendències.
  • La trajectòria literària de Caterina Albert: contes i novel·la.
  • Les concepcions literàries: realisme, naturalisme, simbolisme; realitat i subjectivitat.
  • Solitud. Composició i publicació.
  • Estructura i capítols: autonomia i enllaç.
  • La trajectòria de la protagonista.
  • Elements simbòlics de l’estructura.
  • El punt de vista narratiu.
  • Mila: desig de realització personal i fracàs.
  • El desenllaç de la novel·la.
  • Mila i els altres personatges: atracció (Arnau), maternitat (Baldiret), idealització (Pastor), repulsió (Ànima).
  • La figura del Pastor i la relació amb la natura; el Pastor com a artista.
  • L’Ànima: les forces negatives de la natura.
  • El paisatge: descripció i valors simbòlics.
  • La plana i la muntanya.
  • Somnis, símbols i motius recurrents.

Per practicar

Llegeix el desenllaç de la novel·la i respon les preguntes de més avall.

El comportament brutal i destructor de la multitud aplegada a l’ermita per la diada de Sant Ponç fa caure la Mila en una por malaltissa i un desànim profund. Gràcies a les passejades amb el pastor per la muntanya, es recupera i descobreix aspectes de la realitat que ella havia ignorat: el pastor és molt més gran del que ella es figurava i Matias, aviciat en el joc, passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble. Llavors s’esdevé la tragèdia: el pastor Gaietà rellisca i cau muntanya avall misteriosament; però, en realitat, l’ha assassinat el caçador per treure-se’l del davant i robar-lo. El mal venç, i la Mila, després d’haver estat violada per l’Ànima, decideix abandonar el marit i l’ermita. Finalment, la Mila abraça la solitud per trobar la llibertat i assolir la maduresa. En un gest heroic, se’n torna a la terra baixa. La seva voluntat s’ha imposat a la fatalitat del destí.
1. Quins aspectes de la realitat oculta acaba descobrint la Mila?
El pastor és molt més gran del que ella es figurava i Matias, aviciat en el joc, passa nits amb l’Ànima pels cafès del poble.
2. És capaç la protagonista de superar l’entorn tan hostil amb que es troba? Com?

Si, amb la mort del pastor.
3. Quins personatges apareixen? Busca qui són en la novel·la i quina importància tenen.

 

NOM QUI ÉS?
Mila Una noia jove, maca, sana, insegura i de classe mitja-baixa. S’ha criat amb els seus oncles a la plana i al començament no s’hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s’ha vist obligada a casar-se amb en Maties, ja que realment no l’estima. La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses.
El pastor Com descriu la novel·la: “Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s’estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava mitja cara, i l’altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença.“
Matias El marit de la Mila és un home gras, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l’associa amb una bèstia sense zel, en ell nomes hi ha pau. És incapaç d’entendre a la seva dona.
Anima Personatge negatiu de l’obra. És un caçador i representa tot lo dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s’incorpori a l’univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Maties i el corromp, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contràries, pastor-ànima amb la Mila com a centre.

 

Print Friendly, PDF & Email