Per què

– És la combinació de la preposició per + el pronom què (relatiu o interrogatiu)
– S’usa en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d’un fet, d’una situació, etc.

Pronom interrogatiu: Escrivim per què quan es pot substituir per per quina raó / per quina causa (en les oracions interrogatives indirectes i indirectes)
  • Per què no has vingut? (interrogativa directa)
  • Vull saber per què no has vingut (interrogativa indirecta)
  • Per què estaves amoïnada? (interrogativa directa)
  • La mare em preguntà per què estaves amoïnada. (interrogativa indirecta)
  • No sé per què no se m’engega el cotxe. (interrogativa indirecta)
Pronom relatiu: Escrivim per què quan es pot substituir per pel qual / per la qual / pels quals / per les quals
  • Aquests són els motius per què no he vingut (pels quals)
  • No comparteixo els ideals per què (pels quals) lluites.

Perquè

– És una conjunció causal (ja que) o final (a fi que)
– S’usa en les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal.
– També és un substantiu, sinònim del motiu o la raó. En aquest cas va precedit d’un article.

Conjunció causal. Escrivim perquè (valor causal) quan es pot substituir per ja que
  • No he vingut perquè no m’he trobat bé (causal)
  • Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal)
  • Plora perquè té son. (causal)
Conjunció final. Escrivim perquè (valor final) quan es pot substituir per per tal que / amb la finalitat que
  • Van ser convocats a la reunió perquè hi exposessin el seu punt de vista (final)
  • Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (final)
  • Regueu les plantes perquè no es morin. (final)
Substantiu. Escrivim el perquè (valor nominal) quan es pot substituir per el motiu
  • No et sabria dir el perquè.
  • No em va saber dir ni un sol perquè.
  • El perquè de tot plegat
  • Els perquès del seu comportament.

Per a què

– És una conjunció causal (ja que) o final (a fi que)
– S’usa en les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l’oració principal

Pronom interrogatiu. Escrivim per a què quan es pot substituir per per a quina cosa / per a quina causa (finalitat i pregunta). Sovint apareix amb el verb servir.
  • Explica’m per a què són aquests dibuixos tan estranys. (interrogativa indirecta)
  • Per a què serveix un ventilador? (interrogativa directa)
  • Per a què vols les tisores? (interrogativa directa)
  • Pregunta-li per a què serveix aquest estri. (interrogativa indirecta)
Pronom relatiu. Escrivim per a què quan es pot substituir per per al qual / per a la qual / per als quals / per a les quals
  • L’empresa per a què treballava ha fet suspensió de pagaments. (per a la qual)
  • El grau per a què demaneu accés ha tancat el període de preinscripció. (per al qual)

Per practicar

Itineraris 10-11-12 Exercici 2

16. Completa els espais buits amb 'perquè', 'per què' o 'per a què'.

1. No m'heu dit els motius no heu arribat a temps per a la prova.
2. Els veïns han acceptat l'acord creuen que els serà positiu.
3. Els executius van fer una llista dels projectes podien utilitzar aquells diners.
4. Us explicaré cinc anècdotes  us feu una idea d'aquesta associació.

191. Completa amb 'perquè', 'per què' o 'per a què'.

1. Pregunteu-li va marxar sense dir res.
2. Finalment ens va entendre li ho vam explicar amb signes.
3. Ningú no sap feien servir aquelles andròmines.
4. la roba s’eixugui més de pressa, caldrà estendre-la al sol.
5. L’advocat li va preguntar s’havia barallat amb el seu fill.
6. Hem vingut teníem ganes de veure-us.
7. Aquest és el tema ens interessàvem tant.
8. Els van convocar a la reunió hi exposessin el seu punt de vista.

Print Friendly, PDF & Email